Després d’un trepidant procés de verificació de signatures, dijous passat, cap a les onze del matí, vam saber quins serien els candidats a la presidència del Barça, i va resultar que els escollits han estat el president en exercici, Joan Laporta, i l’aspirant de les eleccions 2021, Víctor Font. Les dades exactes quant a suports de socis dels dos precandidats que han passat el tall són les següents:
- Laporta: 8.170 signatures presentades, de les quals 7.226 van ser admeses (un 88,4%).
- Font: 5.144 signatures presentades, de les quals 4.440 van ser admeses (un 86,3%).
És un resultat que ja permet extreure algunes conclusions, com ara que el president en exercici, Laporta, ha vist com es reduïa significativament el nombre de suports rebuts respecte les eleccions anteriors, atès que ha patit una caiguda del 25%, que no és poca cosa. Això pot ser causat per cert desgast producte de cinc anys de gestió, o bé perquè a les darreres eleccions els socis estaven força més excitats perquè venien de fer fora al president Josep Maria Bartomeu, després d’un intent no consumat de moció de censura. Per la seva banda, Font ha rebut el mateix suport que el 2021.
Una altra informació que se’n desprèn és l’increment anormal de signatures anul·lades, perquè si mirem les eleccions anteriors, els tres candidats que van passar a la final (els dos d’enguany, més Toni Freixa) van tenir una ràtio d’invalidacions del 6,2%, quan ara aquest valor s’ha enfilat fins al 12,4%, just el doble. Caldria veure la raó d’aquest increment i si és atribuïble en exclusiva a què la junta electoral ha estat més estricta amb els criteris d’acceptació, o si es correspon a altres causes.
Amb tot, el que més ha cridat l’atenció del procés de recompte i validació ha estat el cas de Marc Ciria, al qual se li han anul·lat més del 20% dels avals aportats, un fet insòlit en la història del Barça. Podem fer servir el tòpic que diu que aquest resultat ha estat rebut amb estupefacció, però el cert és que els rumors d’irregularitats corrien per Barcelona des de feia dies. Segons la informació oficial, entre les anul·lacions dels suports de Ciria hi ha casos de paperetes signades per menors i també de duplicitats dins de la mateixa candidatura, totes dues coses força inexplicables.
Laporta ha vist com es reduïa significativament el nombre de suports rebuts respecte les eleccions anteriors, atès que ha patit una caiguda del 25%, que no és poca cosa
Per altra banda, Ciria s’ha queixat amargament pel fet que a les butlletes calgués annexar-hi una fotocòpia del DNI, al·legant que la legislació sobre protecció de dades eximeix d’aquesta obligació. De la seva roda de premsa es desprèn que la seva candidatura té previst presentar una queixa a la Federació Catalana de Futbol sobre el procediment electoral, una via que és evident que no té cap mena de recorregut. Si als problemes de la recollida de signatures de l’equip de Ciria li afegim el caràcter kafkià de les negociacions a porta tancada entre ell i Font, se’ns dibuixa un escenari ben estrany on no queda del tot clar quin era el propòsit d’aquest candidat i si alguna cosa ha fallat pel camí.
Per altra banda, sembla estrany que algú que ve d’un món tan escrupolós amb les normes -l’àmbit de la gestió de fons d’inversió- pugui haver entrat en una dinàmica d’errors i nul control de qualitat com el que ha mostrat davant de tot el barcelonisme. Acostumat als requisits summament estrictes de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), amb la que no ens consta que hagi tingut cap incident fins a la data, resulta sorprenent que pugui enredar-se a l’hora de complir un protocol electoral que pot semblar antic, però no és pas complex. Per acabar amb Ciria, cal dir que va aprofitar la roda de premsa d’anàlisi dels seus resultats per assegurar que en les eleccions del dia 15 de març donaria suport al canvi, tot i que en cap moment va esmentar el nom de Font.
No podem deixar de parlar dels altres tres precandidats, encara que sigui de manera breu. Ja se sabia des del moment d’entrega de suports, dilluns passat, que Xavier Vilajoana, William Maddock i Daniel Juan no passarien el tall, però tot i això van succeir coses curioses, com és el fet que Juan només presentés 84 signatures i que Maddock, després d’anunciar en el seu entorn que havia arribat a prop de les mil vuit-centes, es limités a presentar-ne nou, les de la seva suposada junta directiva. En vista de tot plegat, no sembla agosarat incloure Maddock i Juan en aquella categoria que vam crear a l’obra La teranyina blaugrana, que era la dels candidats folklòrics.
Si als problemes de la recollida de signatures de l’equip de Ciria li afegim el caràcter kafkià de les negociacions a porta tancada entre ell i Font, se’ns dibuixa un escenari ben estrany on no queda clar quin era el propòsit d’aquest candidat
Abans de finalitzar la recollida d’avals de socis es va produir un fet que algú, dins del seu cap, va pensar que serviria per dinamitar la candidatura de Laporta, però que al final ha quedat com a anècdota fugaç. Estem parlant de la presentació d’una denúncia a l’Audiència Nacional relativa a suposades pràctiques fraudulentes (emblanquiment de capitals i cobrament de comissions, entre d’altres) de la junta directiva actual. L’executor de la denúncia, entrada a última hora el dia 20 de febrer -i feta pública, curiosament, el 23 de febrer- va ser un soci blaugrana de nom Isidro Segundo Navarro Gurumeta, del que només se sap que és simpatitzat del partit d’ultradreta Vox.
Pocs dies després, el jutge responsable de la causa, Santiago Pedraz, va decidir no admetre a tràmit la denúncia al·legant que els delictes presumptament comesos no formen part de la jurisdicció de l’Audiència Nacional. Si Navarro -o qui fos qui hi hagi al darrere- va pensar que havia ordit un pla genial per ensorrar Laporta, s’equivocava de totes totes perquè l’únic que ha aconseguit és victimitzar el president davant d’un suposat assetjament per part de l'estat profund (deep state) espanyol.
Sigui com sigui, diumenge dia 15 de març els socis estan cridats a votar i al final seran ells qui, mitjançant el seu vot, decidiran qui serà la persona que governarà el club durant el pròxim lustre. A les eleccions del 2021, Laporta va obtenir 30.184 sufragis (el 54% del total), mentre que l’actual aspirant, Font, es va quedar en 16.679 (un 30%). En aquells comicis va haver-hi un tercer candidat, Freixa, que va aconseguir 4.679 vots (8%). Els elements purament electorals que poden marcar el resultat final de les votacions són la presència de dos candidats en comptes de tres, la qual cosa pot suposar certa unió entre tot el vot opositor, també una previsible caiguda en la participació (hi ha menys excitació i menys facilitats per exercir el dret a vot), que el 2021 va arribar al 50,42%, així com una eventual disminució en el suport al president en exercici, com ha semblat intuir-se fruit de la recollida de signatures.
Tot plegat ens porta a un escenari on la victòria per golejada de Laporta no sembla probable. Si considerem una participació del 45% sobre els 114.504 electors, obtenim que hi haurà uns 51.500 vots a repartir, del que es dedueix de manera immediata que la victòria se situarà en la ratlla dels 26.500 sufragis. Amb aquesta xifra, Laporta tindria un marge de caiguda d’uns 3.600 vots respecte a els aconseguits el 2021. Recordem que la reducció en suports de socis que ha patit durant el període preelectoral ha estat de 2.400, el que ens fa pensar que Font pot presentar batalla.