Un cop les paperetes destinades a recollir suports de socis han estat posades a disposició de les candidatures —cosa que va succeir el passat 15 de febrer—, podem considerar que s’ha encetat el compte enrere per a l’elecció de president a Can Barça. La xifra de suports que marcarà qui passa a la fase d’urnes i qui es queda fora ha estat establerta en 2.337 adhesions. El club posava a disposició dels precandidats 4.674 butlletes de manera gratuïta (el doble de les mínimes necessàries), però la major part dels precandidats han decidit gratar-se la butxaca i demanar-ne una xifra superior. En aquest sentit, el més ambiciós ha estat Joan Laporta Estruch (soci número 9.601), que n’ha sol·licitat 60.000, mentre que Víctor Font Manté (soci 55.406) s’ha quedat en 50.000 i Xavier Vilajoana Eduardo (23.707), en 30.000. Molt lluny d’aquesta tripleta hi ha Marc Ciria i Roig (80.941), amb 10.000. El precandidat fins ara més desconegut, William Maddock St. Noble (75.015), ha preferit dotar-se només amb les que el club oferia de franc. A darrera hora ha aparegut un sisè candidat, un soci de nom Daniel Juan Capellà (70.761), que encapçala un grup anomenat Som Gent Blaugrana que, aparentment, té la seu a la Bisbal d'Empordà.
Per altra banda, aquests dies també han servit perquè cada candidatura presenti la seu electoral, que és una manera de marcar territori i fer gala de les seves possibilitats econòmiques. El president actual, Laporta, va inaugurar la seu dimarts passat al migdia, en un local ubicat al carrer de Provença 173, entre Aribau i Muntaner, just on hi havia l’asseguradora Mutual de Conductors, ara integrada dins Mutua de Propietarios. El lema d’enguany de la candidatura és Defensem el Barça, que substitueix a aquell Estimem el Barça que li va servir per guanyar les eleccions del 2021.
Pel que fa a Font, ha triat com a seu el local on durant molts anys hi va haver l’emblemàtica botiga de moda Furest, propietat de la família homònima, al número 468 de l’avinguda Diagonal. A la mateixa via pública, però un grapat de números més al sud, al 682, trobem la seu de Vilajoana. Es tracta d’un edifici corporatiu que durant molts anys va ocupar la firma d’auditoria KPMG i també una de les societats de Leo Messi.
Qui ha triat obrir portes al nucli on es concentra el gruix més important de socis del FC Barcelona és Ciria, que ha agafat un local al districte de Les Corts, en concret al carrer Felipe de Paz número 10. Per situar-nos, això és just al darrere dels Jardins de Bacardit i del gol sud del Camp Nou. L’últim dels candidats amb seu pròpia és Maddock, que s’ha instal·lat a l’Hotel Barcelona Center del carrer de Balmes número 103, cantonada amb Mallorca. El propietari de la cadena —a la qual també pertany el conegudíssim Casa Fuster— és Nicolás Osuna García, un dels homes més rics d’Andalusia. No ens hem oblidat del sisè precandidat, Juan, sinó que aquest simplement ha decidit no disposar de cap seu electoral.
El front comú contra Laporta
La principal incògnita del procés que ara s’enceta té relació amb la possibilitat que tota o part de l’oposició s’uneixi per fer un front comú contra Laporta. Malgrat que dijous passat Joan Camprubí Montal, cara visible de la plataforma Som Un Clam, va informar en conferència de premsa que el seu grup continua treballant per aconseguir un front el més ampli possible, a hores d’ara aquest propòsit sembla realment complicat que esdevingui un fet real. A ningú se li escapa que els dos grups amb més capacitat de mobilitzar socis i seguidors són Nosaltres, de Font, i precisament Som Un Clam, de Camprubí, de manera que la unió de tots seria la clau per aconseguir un desblocatge de la situació. Amb una candidatura conjunta, seria relativament senzill aconseguir l’adhesió de Vilajoana.
Qui sembla que manté la convicció de continuar l’aventura en solitari és Ciria, que cada cop dona més pistes de tenir una agenda pròpia. Precisament, un dels cops d’efecte de la setmana ha estat la lona publicitària que la precandidatura de Ciria ha penjat al xamfrà de la Travessera de Gràcia amb el carrer d’Aribau, on es fa referència a un desitjat retorn de Messi al club. A ningú se li escapa que, més enllà de parlar del futbolista argentí, la pancarta és també un homenatge al Laporta vencedor dels comicis del 2021. Per cert, segons algunes fonts, la idea inicial passava per penjar aquesta lona no pas a Barcelona, sinó al mateix Miami (Florida), allà on ara resideix l’astre de Rosario.
Segons algunes fonts, la idea inicial de Ciria passava per penjar la lona de Messi no pas a Barcelona, sinó al mateix Miami (Florida), allà on ara resideix l’astre de Rosario
La ubiqüitat dels precandidats durant aquest procés electoral ens ha permès trobar-nos ni un, ni dos, sinó tres cops seguits a Ciria mentre passejàvem per la part alta de la ciutat, en un dia molt intens en què vam acabar departint amb Camprubí. Algunes setmanes abans vam tenir ocasió d’intercanviar opinions amb Font i amb el seu cap de comunicació, en aquest cas amb motiu de la presentació d’un llibre sobre el Barça a la llibreria Ona. És molt probable que la setmana vinent coincidim en algun moment amb Maddock i no descartem que Vilajoana ens surti també al pas en algun dels espais on fàcilment podem coincidir. Amb Laporta estimem que la trobada serà més difícil de produir-se.
Abans de tancar aquest capítol de la crònica electoral, no volem ometre uns fets que cada cop ens molesten més, com és la manca de respecte amb què la fanaticada del president de torn tracta a aquells socis que, exercint el seu dret, es presenten a un procés electoral. Uns tics antidemocràtics que ja li havíem observat a Núñez —que s’ofenia profundament quan algú es presentava contra ell a unes eleccions— i que ara veiem en les cheerleaders de Laporta. No s’albira crítica constructiva, sinó que els Font, Camprubí o Ciria són sistemàticament menyspreats i humiliats a les xarxes per part dels endrapacanapès del laportisme. No sembla un bon camí allunyar-se del respecte a l’adversari que confereix la cultura democràtica.