El 29 de novembre passat, coincidint amb el 126 aniversari del FC Barcelona, Albert Roura, pare creador d’aquesta secció blaugrana anomenada El Bar del Var, va informar els lectors que plegava de la trobada quinzenal i que cedia el testimoni a un servidor. Els motius de la decisió de posar en pausa la seva col·laboració amb VIA Empresa són purament professionals i qui sap si en un futur no gaire llunyà tornarem a gaudir de les seves revelacions al voltant de l’entitat blaugrana. Dit això, em pertoca donar les gràcies tant a VIA Empresa com al mateix Albert per haver tingut la pensada de proposar-me com a continuador d’una secció tan consolidada. Farem tot el possible per mantenir el llistó al nivell que ha estat fins ara.
Debutar just quan el club comença a capbussar-se en un nou procés electoral resulta molt encoratjador perquè en els pròxims mesos podrem viure i relatar com el Barça demostra amb tota intensitat el seu gruix social i l’arrelament que té al territori, en allò que resumim amb la frase “més que un club”. No sabem quan es cridarà els socis a presentar-se davant de l’urna, però sí que és segur que serà, a tot tardar, el 30 de juny de l’any vinent (i molt difícilment abans del març). Des de la primera presidència, la del suís Walter Wild el 1899, fins a l’home que regirà el club fruit d’aquests comicis, hauran passat més de 126 anys, i un bon grapat de presidents: si no comptem interins ni tampoc repeticions de càrrec, ens surt que 35 persones han ocupat la presidència fins avui dia. Quan arribi el moment, sabrem si el comptador s’engreixa més o si continua aturat en el mateix guarisme.
No sabem quan es cridarà els socis a presentar-se davant de l’urna, però sí que és segur que serà, a tot tardar, el 30 de juny de l’any vinent (i molt difícilment abans del març)
Les bases guanyadores amb què el president actual, Joan Laporta Estruch, arribarà a les eleccions són clares: un estadi nou i un equip de joves valors que emociona als culers. A partir d’aquí, el dubte és si el dia de les votacions, a més, els jugadors blaugrana tindran algun títol a la butxaca o si seran aspirants amb garanties... això dependrà en gran mesura de la data que finalment es triï per celebrar les eleccions. Al passiu de Laporta hi haurà, precisament, el passiu comptable del club, que ha empitjorat força des que va agafar les regnes de l’entitat; de fet, en general, totes les xifres financeres que envolten al Barça són dolorosament dramàtiques i n’hi ha prou amb estudiar el compte de resultats i el balanç per rebatre aquesta tesi estesa per xarxes socials que diu que Laporta ha aconseguit capgirar la situació financera del club. Altres aspectes que poden passar factura a l’actual president són les comissions milionàries i del tot immorals que l’entitat ha abonat a Darren Dein en concepte d’intermediació i el malestar que hi ha entre determinats col·lectius de la massa social pel tracte rebut per part de l’administració Laporta.
És segur que el president actual es trobarà al davant a qui es considera informalment com a cap de l’oposició. Aquest home no és cap altre que Víctor Font Manté, candidat a les darreres eleccions (2021) on va aconseguir la segona posició gràcies als 16.679 socis que van confiar en ell. El Font del 2026 serà, si fa no fa, el mateix del 2021 pel que fa a pros i contres. Qui més qui menys li reconeix capacitat de gestió empresarial, un factor que sembla fora de dubte, però sovint se li atribueix certa manca d’empatia amb el soci i una fredor de maneres que difícilment canviarà. La novetat és que aquest cop es presentarà sota la marca Nosaltres, que té vocació de transversalitat i que inclou d’una manera o una altra als grups Seguiment FCB, Suma i Senyor Ramon. La presentació en societat es va dur a terme el 17 de novembre passat a un pavelló de la Fira de Barcelona. A l’acte es van desvelar algunes de les cares conegudes que donen suport a Font, com l’exbanquer Jaume Guardiola Romojaro (membre d’una llarga nissaga vinculada al club) o l’entrenador Xavi Hernández. Altres personalitats que van aparèixer per l’acte van ser Ramon Térmens, Evarist Murtra, Eloi Planes (Fluidra) o Xavier Pujol (Ficosa).
També de caràcter transversal és la plataforma Som Un Clam, que lidera Joan Camprubí Montal, net i besnet de presidents del club. La presentació en societat del grup va ser el 17 d’octubre del 2024, curiosament també a la Fira de Barcelona, i des d’aleshores els seus membres mantenen reunions periòdiques, que combinen amb trobades amb socis al llarg de la geografia catalana. En aquella presentació de fa una mica més d’un any, va destacar la presència de Jordi Termes (empresari creador del sistema de pagaments Bizum), que l’estiu anterior havia manifestat la seva voluntat de concórrer a les eleccions blaugranes. Després d’un temps de convivència amb el grup de Camprubí, va decidir canviar de plans i actualment ja no forma part de Som Un Clam.
El tercer candidat a sortir a la palestra ha estat l’exdirectiu de l’era Bartomeu, Xavier Vilajoana Eduardo, que va fer la presentació només deu dies després de la plataforma Nosaltres, en aquest cas a l’hotel Grand Hyatt de Barcelona, l’antic Princesa Sofia. El seu lema és Preparats per recuperar el nostre Barça, una sentència que pot fer tremolar a molts socis culers recordant els temps infausts de Josep Maria Bartomeu. Precisament aquest serà un dels hàndicaps més grossos de Vilajoana a l’hora de presentar-se a una contesa electoral, i és que ell va formar part de la junta de Bartomeu fins al darrer dia. El seu punt fort és mostrar-se com a home de futbol, pel seu passat com a futbolista i com a responsable d’una Masia molt fructífera.
Finalment, el pròxim dimarts dia 16 sortirà a escena el que fins ara sembla el darrer contendent en la futura disputa electoral, el financer Marc Ciria Roig. El seu grup porta per nom Moviment 42, possiblement una referència al número del pròxim president del club, tot i que a nosaltres, com dèiem abans, ens surt que seria el 36. A hores d'ara no es coneix qui l’acompanyarà a l’acte del dia 16 al Bikini, però les persones que fins ara han orbitat al seu grup són Marc Duch (fundador de la plataforma Manifest Blaugrana), l’economista Iván Cabeza, l’auditor Enric Andreu i també Sergi Rosell Feliu, membre d’una família molt vinculada al club. De Ciria se sap que fa anys va muntar una gestora de fons d’inversió (Diagonal Asset Management) que ha arribat a créixer fins a gestionar un patrimoni al voltant dels 900 milions d’euros, i també que fa pocs mesos va arribar a un acord amb GVC Gaesco, competidor natural, per vendre’ls la companyia per una xifra que no s’ha fet pública. Molt probablement, abans de les eleccions es coneixerà si aquest acord es consolida i, en conseqüència, Diagonal AM queda dissolta dins la firma de gestió financera de Maria Àngels Vallvé i Joan Hortalà.
Hi ha dos vells aspirants a la presidència que gairebé segur que no veurem a la pròxima cursa electoral, com són Toni Freixa, que ara mateix sembla domesticat per Laporta, i Jordi Farré, que en l’actualitat està centrat en el món de les salsitxes de Frankfurt
Inicialment, en el si dels moviments opositors a Laporta existia la voluntat de presentar batalla a l’actual president col·ligats en una plataforma unificada, uns plans que Camprubí ha repetit públicament en nombroses ocasions, però fins a la data tot sembla indicar que les converses entre Som Un Clam i Nosaltres no han desembocat en cap acord de mínims que permeti veure a Font i el mateix Camprubí integrats a una candidatura única. Per altra banda, hi ha alguns personatges de l’entorn barcelonista que podrien tenir protagonisme en un futur immediat. El cas més destacat és el d’Ernest Pérez-Mas, l’empresari fundador de la companyia de telecomunicacions Parlem, que té al seu full de ruta personal el descavalcament de Laporta. Motius no li’n falten: qui no sàpiga de què parlem, que faci recerca sobre l’acord entre el club blaugrana i l’empresa New Era Visionary Group. Recentment, Pérez-Mas es va incorporar al grup Suma, del que abans hem parlat de resquitllada amb motiu de la seva presència a la plataforma Nosaltres, de Víctor Font. Aquest grup es va presentar públicament l’estiu de l’any passat i està encapçalat per Ricard Font, director general de BIMSA (Barcelona d'Infraestructures Municipals, SA) i antic president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Malgrat la confluència electoral, cal aclarir que els dos Font no són pas família.
Finalment, un apunt breu per esmentar a dos vells aspirants a la presidència que gairebé segur que no veurem a la pròxima cursa electoral, com són Toni Freixa, que ara mateix sembla domesticat per Laporta, i Jordi Farré, que en l’actualitat està centrat en el món de les salsitxes de Frankfurt.