No hi ha res més simptomàtic en una cimera econòmica com la 37a Trobada Empresarial al Pirineu que la decisió d’algun ponent de trencar el protocol per dir la seva. Això és precisament el que ha fet Josep Borrell i Fontelles, qui s'havia absentat en l'edició del 2025, però enguany ha tornat per la porta gran. El president del centre de recerca Cidob i exministre de la Unió Europea (UE) per a Afers Exteriors, ha arraconat la comoditat de la cadira de diàleg i s'ha plantat a l'atri per llançar un discurs cru, lliure de cotó de sucre i gairebé de bufetada davant de més de 900 empresaris i empresàries congregats al Palau d'Esports de la Seu d'Urgell.
I és que el lema El nou mapa econòmic mundial: quin camí prenem?, li va com anell al dit. Abans, però, l'exministre ha volgut posar l'accent en la projecció estratègica del territori que ens envolta aquest dijous: "Des de Lleida ja no només es mira cap a l’Est, també es mira cap al Nord". Un advertiment de pes per a un pol econòmic que "ha crescut en quantitat" i que ara, segons Borrell, té el repte de fer-ho "en qualitat". A continuació, un recull de les deu frases principals de la seva conferència:
- "Els empresaris són aquells actors econòmics que fan front al petit i gran risc i combinen capital per produir i fer que l’economia creixi”.
- "Els meus pares eren forners i cada nit discutien si l’endemà farien dues fornades o tres, i el pare era partidari de fer-ne dos per no malbaratar".
- "Durant els últims 45 anys, la Xina ha passat de representar el 2% de la producció del món al 22%: fabriquen el 30% de la producció industrial i 60 dels 90 milions de cotxes del planeta".
- "Podem refiar-nos que els Estats Units ens ajudarien si les coses es posessin molt dolentes? Quina és la fiabilitat de l’aliança atlàntica? Si escoltem el president Trump, no sembla molt fiable".
- "La productivitat europea disminueix respecte a l’americana, ells produeixen més”.
- "La guerra ha tornat al nostre escenari europeu. A Kíiv, un tanc rus cremat ens recorda que la guerra és una realitat possible, està a la nostra frontera i hi ha gent que la fa".
- "El gran problema amb el tancament de l'estret d'Ormuz no és que la benzina sigui cara, és que ens quedem sense fertilitzants, i sense aquests passaríem fam, igual que sense petroli no tindríem plàstics, ferro o acer".
- “Quan el govern espanyol diu que el PIB creix, és una enganyifa, perquè el que realment compta és el PIB per càpita, i d’això no se’n parla gaire”.
- "Avui la IA és una qüestió americana i xinesa. El 90% dels xips de primera i última generació es produeixen a la Xina o Taiwan, i el 70% del total mundial també".
- "Dues terceres parts del nostre armament el comprem als Estats Units i pràcticament no tenim indústria de defensa pròpia. Trump ven i nosaltres comprem".
I dues de bonus track:
- "Ens hem de rearmar perquè ens han desarmat".
- “Se sent bé? Com que no tenim massa temps, és important que els decibels funcionin”.
Aquest bany de realitat entronca amb la benvinguda oficial i el baròmetre habitual que marca uns minuts de la jornada. Una de les preguntes clau d'aquest sondeig ha demanat quin hauria de ser l'aliat prioritari de la UE: els EUA o la Xina? La resposta majoritària ha estat "cap dels dos, hem d’anar sols". En aquest sentit, la presidenta de la Trobada, Montse Pujol, ha avisat que la cita "no ens ha de donar les respostes ni dir què fer", sinó oferir el context necessari per "prendre decisions".
Pujol (Trobada Empresarial al Pirineu): "La cita no ens ha de donar les respostes ni dir què fer, sinó oferir el context necessari per prendre decisions"
Es tracta d'un desafiament marcat per "una IA que ho accelera tot" i que obre interrogants crucials sobre "com millorar la competitivitat, captar talent o incorporar tecnologia". Tot plegat ha servit d'estímul per animar el teixit empresarial de Lleida, Andorra, el Pirineu, l'Aran, el Berguedà o l'Anoia per establir aliances que, en paraules de Pujol, "poden perdurar molt més enllà de les ponències".
Un clam a la utilitat transfronterera que ha trobat el ressò en les intervencions municipals d'àmbit local. L'alcalde de la Seu d'Urgell, Joan Barrera, ha recollit el guant i ha reivindicat l'ADN d'una ciutat entesa històricament com a "terra de pas i acollida de camins amb l'ànima oberta al món". Per Barrera, la fita és una interpel·lació directa que exigeix al territori convertir-se en "sòcies de la valentia i el talent" per garantir un entorn competitiu: "El Pirineu és un eix vertebrador transfronterer, no és la perifèria". El contrapunt precís l'ha posat l'alcalde de Lleida, Félix Larrosa, qui ha segellat l'esperit d'obertura de la jornada amb una màxima ben arrelada a la comarca del Segrià: "Com més oberta és una ciutat al món, més progrés genera per la seva gent".