Hi ha una certa tipologia d’inversor que sol mirar cap enrere, mentre que un altre grup d’inversors, totalment diferents, estan acostumats a mirar només cap endavant. Els primers poden tenir un cert mal d’altura en veure les fortes pujades borsàries dels darrers anys, així com la situació actual de màxims històrics en què es troben els diferents índexs borsaris. Els segons, en canvi, observen com els resultats empresarials estan igualment situats a màxims històrics, els quals justifiquen les fortes alces hagudes. Aquests darrers veuen també com les valoracions a què estan cotitzant les empreses són encara moderades, i que existeix encara un important marge de pujada. Si bé l’inversor retrospectiu pot dubtar, per l’altre tipus d’inversor, el prospectiu, no hi ha dilema: cal romandre invertit.
Les condicions que propicien l’actual bonança borsària resten intactes, i continuen basant-se a la fortalesa generalitzada de la demanda de serveis i en les baixes taxes d’atur del món desenvolupat. Les nombroses “OPA d’exclusió des de dins”, és a dir, ofertes de compra per la totalitat de les accions presentades pels mateixos accionistes de les empreses, que hi ha hagut l’any 2025, no són sinó un reflex del fet que els elevats nivells de generació de caixa de les empreses justifiquen cotitzacions més altes. Els baixos nivells de volatilitat existents aquests darrers anys, en relació amb la seva mitjana històrica, a més, no fan sinó corroborar aquesta situació poc menys que idíl·lica.
Què podria destorbar-ho? És complex de dir-ho, ja que habitualment les situacions trencadores de debò estan relacionades amb fets nous, no esperats pel mercat. No podem saber si en el futur caurà cap meteorit o no; el que sí que podem tractar, però, és alguns riscs que ja coneixem.
Els riscs geopolítics. No cal fer un llistat dels nombrosos riscs geopolítics que hi ha ara mateix sobre la taula per adonar-se que en són molts. En el passat, els mercats s’han vist impactats sovint per aquests tipus d’esdeveniments. En els darrers anys, en canvi, han passat gairebé inadvertits pels mercats, per bé que han ocupat molts titulars periodístics. La raó darrera que explica aquesta situació és que la fortalesa dels resultats empresarials és de tanta envergadura que els minimitza. En altres paraules, aquests riscs prenen més importància en un context de debilitat de resultats empresarials, que no és pas el cas. No esperem, doncs, que tinguin un paper rellevant dins el nou any 2026, en tant la previsió és que els resultats continuïn sent sòlids al llarg de l’any.
El risc que continuï l'escalada dels tipus d’interès de llarg termini. Els tipus d’interès de llarg termini fa cinc anys que pugen. L’augment acumulat ha estat molt semblant als Estats Units i a Espanya, d’un +3,24% i un +3,26%, respectivament, i una mica més important en el cas d’Alemanya, amb un +3,42%. El cas és que, si analitzem el pendent de la corba de tipus d’interès, escenificada per la diferència entre el tipus a deu anys i el tipus a dos anys, veurem que els tipus d’interès de llarg termini tenen encara marge de pujada. Si l'escalada és moderada -per exemple, d’un 1% més-, hi haurà un cert impacte negatiu en alguns sectors especials, com ara l’immobiliari, però no en el mercat general en si mateix. Perquè tingués un impacte en el conjunt del mercat caldria que la pujada fos molt més forta. De moment, donada la contenció de la taxa d’inflació subjacent, no és aquesta la previsió.
L'esclat de la bombolla de la IA podria dur-se a terme quan es vegi la demanda real dels serveis que ofereixen el centres de dades, ara en construcció, sempre que aquesta sigui inferior a l’oferta
El risc que esclati la bombolla de la IA -o, més ben dit, la dels centres de dades-. En primer lloc, és difícil que esclati aquesta bombolla mentre dura l’activitat frenètica de construcció de centres de dades que, per descomptat, retroalimenta a tot el sector d’una forma circular. El tema podria venir quan es vegi la demanda real dels serveis que ofereixen el centres de dades, sempre que sigui inferior a l’oferta. En segon lloc, tenim el precedent de l’esclat de la bombolla tecnològica de l’any 2000. Un any després d'aquest episodi, el Nasdaq-100 havia caigut un -52,99% i, simultàniament, l’índex europeu value, l'MSCI Europe Value, va pujar un +9,20%, el que fa una diferència de rendibilitat d’un 62,3% entre l’un i l’altre. En altres paraules, en l’esclat d’aquella bombolla tecnològica el que feu l’inversor no és vendre i ja està, sinó fer un transvasament d’empreses tecnològiques cares cap a les altres firmes que estaven encara barates.
El risc institucional dels Estats Units. El pròxim mes de maig conclou el mandat del president de la Reserva Federal (Fed), en Jerome Powell. Va entrar en el càrrec el febrer de 2018, nomenat per en Trump, en el que era el seu primer mandat. Haurà estat un total de set anys en el càrrec. És prou conegut que el president Trump, ja en el seu segon mandat, ha pressionat molt en Powell perquè baixés els tipus d’interès oficials, en un clar intent de devaluar el dòlar. En Powell ha actuat degudament, i s’ha resistit a baixar-los fins que ha pogut constatar que l'amenaça aranzelària d’en Trump no ha derivat en una veritable guerra comercial -que hauria pogut importar força inflació-, sinó només en una simple pujada d’aranzels. El veritable risc que existeix actualment és que el nou president de la Fed esdevingui algú disposat a fer allò que el president Trump li digui. És clau que es mantingui la tradicional fortalesa de les institucions nord-americanes, la seva separació de poders, i per això cal un president fort. D’altra banda, una pèrdua de prestigi d’una institució nord-americana tan preuada com la Fed suposaria un risc important per l’estabilitat del sistema.
Les dues variables econòmiques sobre les quals centrar l'atenció seran els PMI de serveis de les principals àrees econòmiques del planeta i les taxes d'atur del món desenvolupat
Els riscs fonamentals. Certament, existeixen moltes variables econòmiques sobre les quals centrar l’atenció. Si n’haguéssim de triar només dues que caldria monitorar especialment durant aquest any 2026, triaríem els PMI de serveis de les principals àrees econòmiques del planeta, com ara els Estats Units, l'eurozona, la Xina, el Japó o el Regne Unit, i les taxes d’atur del conjunt del món desenvolupat. La primera assenyala una certa preferència per un tipus de consum, que està esdevenint clau en la fortalesa del creixement mundial. El 2025, el món haurà crescut un 3,2%, només una dècima menys que l’any 2024, on la millora fou d’un 3,3%. L’altra, en canvi, ens indica com s’està finançant la primera, que és amb treball.
És probable que ens deixem molts riscs per incloure a la llista, com ho és també que els que realment puguin tenir un cert impacte en els mercats siguin uns altres d’una natura totalment diferent. De tota manera, però, sigui el que sigui que provoqui algun episodi de volatilitat durant l’any 2026, el que l’inversor ha de recordar és, com sempre, no veure a la volatilitat com una mesura de risc, sinó sempre en clau d’oportunitat.