Imaginem un ordinador clàssic com una biblioteca on, per trobar una dada, hem de llegir cada llibre un per un. Un ordinador quàntic, en canvi, podria llegir-los tots simultàniament. Aquesta capacitat extraordinària no prové de ser més ràpid, sinó de funcionar amb unes regles de joc completament noves: les de la física quàntica. Aquesta propietat li permet explorar un volum massiu de possibilitats de cop, obrint la porta a resoldre problemes avui inabastables, des del disseny de nous fàrmacs fins a la creació de codis indesxifrables.
És clau, a més, no confondre la computació quàntica amb la intel·ligència artificial. No són rivals, sinó aliats estratègics amb funcions diferents. Si la IA és un cervell digital que aprèn de les dades per prendre decisions i reconèixer patrons, la computació quàntica és un motor de càlcul d'una potència descomunal per a problemes molt específics. La seva combinació és on rau el veritable salt revolucionari: la IA podrà dissenyar models d'aprenentatge molt més complexos, i la quàntica li oferirà la força bruta per entrenar-los a una velocitat impensable. Pensem en l'optimització de carteres financeres en temps real o en el descobriment de materials revolucionaris. La IA plantejarà les preguntes estratègiques; la quàntica explorarà bilions de respostes a l'instant. Aquesta aliança definirà la pròxima generació d'avantatges competitius.
El Regne Unit assegura els frens
Mentre a Catalunya, i la resta de la UE, celebrem, amb raó, el naixement d’un prometedor ecosistema de computació quàntica, al Regne Unit i als Estats Units, la conversa és una altra. No parlen només de l'oportunitat, sinó també de l'amenaça. Amb un pragmatisme gairebé militar, l'Oficina Nacional de Ciberseguretat (NCSC) ha posat data de caducitat a la seguretat digital tal com la coneixem: abans del 2030, les infraestructures crítiques del país hauran d'estar blindades contra atacs quàntics. El motiu és simple i demolidor: un ordinador quàntic potent podria polvoritzar en minuts la criptografia que avui protegeix des de secrets bancaris fins a patents industrials. A Londres i a Washington, la computació quàntica no és només un horitzó d'innovació; és una qüestió de sobirania i risc sistèmic.
A Londres i a Washington, la computació quàntica no és només un horitzó d'innovació; és una qüestió de sobirania i risc sistèmic
Aquesta urgència no és un exercici teòric. L'estratègia britànica ja desplega protocols de seguretat postquàntica en sectors clau com la banca o les telecomunicacions. Per entendre la seva preocupació, només cal observar la fragilitat actual. Els milers de ciberatacs que pateixen entitats públiques i privades al Regne Unit i arreu, amb danys milionaris, no són perpetrats per ordinadors quàntics, però sí que exposen la vulnerabilitat d'unes infraestructures digitals que aviat s'enfrontaran a una amenaça exponencialment superior. El Regne Unit ha entès que, abans d'accelerar, cal assegurar els frens.
Catalunya i Europa: la sobirania del coneixement
Mentrestant, a casa nostra, la perspectiva és diferent. Tant Catalunya com la Unió Europea han enfocat la cursa quàntica des de l'altra banda del tauler: el lideratge científic i el desenvolupament industrial. Projectes com el Quantum Flagship europeu o l'impuls d'un ecosistema català amb jugadors de primer nivell com Qilimanjaro o altres amb un paper clau a Catalunya com Multiverse Computing són una excel·lent notícia. L'aposta per una "Vall de la Quàntica", amb inversions significatives, busca posicionar-nos al mapa de l'optimització logística, la simulació de materials o les finances avançades.
Però aquesta diferència d'enfocament amaga un risc estratègic. Mentre el Regne Unit prioritza la resiliència criptogràfica (la defensa), Europa i Catalunya aposten per la creació de tecnologia (l'atac). Són dues cares de la mateixa moneda, però l'ordre dels factors altera el producte. De què servirà dissenyar els algoritmes més avançats si no podem protegir l'ecosistema públic i privat que ens permet funcionar? La ciberseguretat, tot i que present en el discurs català, no ocupa la centralitat urgent que se li atorga a Londres. I aquesta divergència pot deixar el nostre teixit econòmic perillosament exposat.
El doble repte per Catalunya
Catalunya necessita amb urgència un full de ruta propi de seguretat quàntica, alineat amb Europa, que vagi més enllà de la recerca. Això no va només de protegir l'administració; va de blindar la confiança en tot el sistema econòmic.
En el tauler global que dibuixa la revolució quàntica, els territoris que entenguin que la ciberseguretat no és una càrrega pressupostària, sinó la condició prèvia per a la innovació, seran els que escriuran les regles del joc.
Catalunya necessita amb urgència un full de ruta propi de seguretat quàntica, alineat amb Europa, que vagi més enllà de la recerca
Catalunya ja ha dit sí a la quàntica, i ho ha fet amb talent, amb recerca i amb empreses que operen en mercats competitius. Però estem disposats a construir, en paral·lel, el nostre escut de resiliència? Perquè en aquest escenari de competència híbrida, on la informació pot ser desxifrada en segons, l’espasa més esmolada servirà de poc si no va acompanyada d’un blindatge que la protegeixi. La fortalesa no és només saber fer, sinó saber protegir allò que fem, les nostres dades empresarials, els nostres sistemes financers i la nostra infraestructura pública i evitar així que quedin a la mercè de qui controli aquesta tecnologia.