• Economia
  • Des de Londres: els catalans jueus, una mirada al futur (II)

Des de Londres: els catalans jueus, una mirada al futur (II)

El darrer cop que ens vam entendre i vam treballar plegats, Catalunya i el judaisme en van sortir guanyant

La ciutat de Girona ha tingut sempre molts lligams amb Israel | iStock
La ciutat de Girona ha tingut sempre molts lligams amb Israel | iStock
Xavier Solano | VIA Empresa
Politòleg
Barcelona
27 d'Agost de 2023
Act. 27 d'Agost de 2023

A l'anterior article vàrem analitzar el paper dels catalans jueus durant l'edat mitjana, quan van ser un element clau en el desenvolupament de Catalunya i també en l'esdevenir del judaisme. L'aportació d'aquesta comunitat fou fonamental per completar el nostre passat com a país i per entendre la construcció de la religió monoteista majoritària més antiga, així com la codificació de la llengua hebrea. Per tant, cal mirar de recuperar el llegat dels catalans jueus i estrènyer lligams entre jueus i els no jueus.

Tanmateix, abans d'emprendre aquest objectiu, al meu entendre, és necessari resoldre dos reptes. El primer ens el va descriure molt bé la senyora Carme Vinyes, presidenta de l'Associació Amics dels Calls de Catalunya, quan en una entrevista ens va assegurar que disposem "d'un bagatge de jueus catalans molt important, que han assentat càtedra i que se'ls estudia a tot el món, però que, malauradament, són molt desconeguts a casa nostra". Per tant, aquesta és una assignatura que tenim pendent: els catalans d'avui hem d'impulsar, encara més, la recuperació i la projecció d'aquest llegat dels nostres avantpassats jueus i del seu patrimoni històric.

 

Cal mirar de recuperar el llegat dels catalans jueus i estrènyer lligams entre jueus i els no jueus

El segon repte té a veure amb el fet que una part rellevant dels 6.000 jueus que hi ha avui a Catalunya són vinguts de fora o catalans de primera generació. Segurament, en alguns casos, aquest fet ocasiona que encara tinguin poc en compte la història, la realitat i la perspectiva del que han estat i del que representen els jueus a Catalunya. En aquest sentit, també caldria continuar enfortint la connexió dels catalans jueus nouvinguts amb Catalunya i la seva història, de tal manera que es puguin tornar a crear les condicions i complicitats necessàries per replicar la relació social, econòmica i cultural que vàrem aconseguir establir segles enrere i que va aportar beneficis tant per a Catalunya com per al judaisme i la seva cultura.

Estats com el Regne Unit ja fa temps que treballen per enfortir aquests lligams. Els britànics han estat capaços d'establir un entorn que permet florir els jueus en molts àmbits. A l'article anterior vàrem esmentar algunes de les empreses globals establertes pels jueus al Regne Unit, com ara ShellMarks & SpencerRiver Island o Tesco. En canvi, ara vull comentar un informe del Parlament Britànic del 2019, que deixa entreveure altres aspectes ben interessants sobre aquesta qüestió. Per exemple, els estudis realitzats constaten que els jueus tenen els ingressos mitjans per hores més alts de tota la població britànica. D'altra banda, el 60% del seu col·lectiu té càrrecs altament remunerats i, respecte als seus estudis, un 48% han finalitzat, com a mínim, una llicenciatura. Aquesta darrera dada, per exemple, és prou superior a la mitjana britànica, amb un 31% de llicenciats. A més, els jueus del Regne Unit també són més actius en el món del voluntariat, amb un 84% envers la mitjana britànica, del 63%.

Caldria continuar enfortint la connexió dels catalans jueus nouvinguts amb Catalunya i la seva història

Però no oblidem que una de les contribucions essencials dels catalans jueus al nostre país, durant l'edat mitjana, foren les seves connexions internacionals, que van ajudar a establir els Consolats de Mar i a consolidar l'expansió comercial catalana al Mediterrani. Avui, els catalans jueus podrien tornar a ajudar a enfortir els lligams més enllà de les nostres fronteres i, molt especialment, amb Israel.

En aquest aspecte, cal tenir en compte que Israel té moltes similituds amb Catalunya. Per exemple, per la seva dimensió de població, atès que és un país petit, però també perquè hi preval el potencial humà caracteritzat per una especialització laboral altament innovadora. Tots aquests són trets que han acabat per constituir els seus principals avantatges competitius. Israel, fins ara ho ha sabut aprofitar millor que Catalunya. També té més eines i destaquen en àmbits on nosaltres no ens decidim a entrar. Per exemple, fixem-nos que, després dels Estats Units, Israel és el país amb més empreses llistades a NASDAQ, el mercat borsari tecnològic més important del món. Així, malgrat que la realitat de la Catalunya actual és ben diferent, podria canviar ràpidament si s'aconsegueixen establir aliances estratègiques i ens posem a entendre els mercats internacionals. Tal i com explico en aquest altre article, a Catalunya tenim allò que cal per assolir-ho: unes empreses excel·lents.

Pel que fa al tema de la llengua, ja vàrem advertir que el tortosí Menahem ben Saruq va ajudar a codificar l'hebreu, ja al segle X. I, en aquest àmbit, és interessant observar que Israel torna a constituir un referent per a nosaltres. La comunitat jueva a Israel ha fet possible una cosa molt difícil, com és recuperar una llengua pràcticament desapareguda i consolidar-la com a llengua principal dins el seu territori. En un article recollit a les seves Obres Completes, titulat Les escales de Llevant, en Josep Pla es desfà en elogis a Israel per haver sabut recuperar la llengua hebrea, per haver aconseguit que el seu poble la parli i per la feinada dels seus lingüistes per adaptar-la als reptes actuals. Amb tot, cal reconèixer que sense tenir un estat propi, aquesta és una fita considerablement més complicada; així i tot, sempre hi ha lliçons que es poden aprendre.

 

Després dels Estats Units, Israel és el país amb més empreses llistades a NASDAQ, el mercat borsari tecnològic més important del món

La conclusió que jo trec de tot plegat és que els catalans jueus i no jueus tenim una oportunitat excel·lent per fomentar una millor entesa mútua, recuperant i projectant el nostre patrimoni històric comú i també identificant sinergies que ens poden ajudar a assolir un futur millor per a tothom. El darrer cop que ens vam entendre i vam treballar plegats, Catalunya i el judaisme en van sortir guanyant.