La reducció dels preus energètics i de les matèries primeres han afavorit, al tercer trimestre del 2023, la millora dels marges agrícoles fins al punt de superar el nivell anterior a la pandèmia. Són dades del darrer informe trimestral de l’Observatori de Marges Empresarials. Mentre es recuperen els agrícoles, els de la indústria alimentària encara cauen fortament; i els de la distribució també, però de forma més lleugera.
Aquest observatori és la font més fiable per esbrinar l’evolució dels marges de la cadena alimentària. Creat fa un any pel Banc d’Espanya, l’Agència Tributària, el ministeri d’Economia, Comerç i Empresa i la vicepresidència primera del Govern espanyol, esdevé l’instrument més transparent sobre l’evolució dels preus.
L’'Observatori de Marges Empresarials' és la font més fiable per esbrinar l’evolució dels marges de la cadena alimentària
Partint de l'índex 100 al 2019, el conjunt de la cadena alimentària se situa ara al 105, després d’uns quants trimestres entre el 90 i el 100. El més interessant de les dades és que en el desglossament l’agricultura dispara els seus marges del 100 al 125, encadenant dos trimestres d’augment. Per la seva banda, les empreses de la distribució alimentària segueixen una tendència a la baixa, però mantenint-se a prop de l’índex 100, exactament al 95. I, pel que fa a la indústria, mostra una caiguda per sota de l’índex 90, recuperant-se lleugerament de la davallada que va començar al segon trimestre del 2021. Aquesta informació confirma les pèssimes expectatives pels fabricants que va dir AECOC al seu congrés d’octubre.
Unes quantes constatacions. La primera, aquestes dades reflecteixen només la relació d’aquest índex amb el d’abans de la pandèmia, la qual cosa vol dir que els marges del sector primari milloren respecte al 2019; és a dir, no prejutja si haurien de ser més amples i en quin percentatge. Quan els agricultors es queixen aquests dies als carrers, a part d’aprofitar l’avinentesa d’estar pocs mesos abans de les eleccions al Parlament Europeu gaudint d’una major exposició, reivindiquen uns preus que els hi permetin viure. La capacitat d’obtenir uns ingressos suficients no vindrà d’esgarrapar marges a la resta de la cadena, perquè ja són estrets per a tots, sinó per incrementar la productivitat de les explotacions ampliant la dimensió i competint amb innovació i millores.
La segona constatació és que la indústria alimentària continua en el pendent des de fa tres anys, el qual es constata amb les retallades de plantilla que s’estan produint a Danone, Bimbo, Heineken, Pepsico o Coca-Cola, i a la retirada de la seva marca als lineals d’alguns supermercats pels preus fora de les expectatives dels clients. Els amplis marges dels quals han gaudit fins a la pandèmia s’hauran d’ajustar i revisar els seus models de negoci perquè les marques privades els hi estan esgarrapant quota de mercat.
I la tercera constatació és que els preus dels supermercats són els que menys han oscil·lat des de la pandèmia; eren estrets i continuen sent-ho. Mentre els marges agrícoles han mostrat una ziga-zaga ampla entre l’índex 75 i el 125 i els industrials entre el 70 i el 110, els distribuïdors no s’han mogut més que del 95 al 110. Qualsevol objectiu empresarial en alimentació és defensable. Ara bé, en aquest període en què els consumidors exigeixen una forta contenció de preus sembla que mantenir baixos marges amb alta producció és més rendible que fer-ho a l’inrevés; la dimensió cada cop és més valuosa i produir a preus discrets també.