Escolta l'article ara…
La Paqui espera que l’Antonio acabi de triar el peix del dia en una de les 200 parades que desplega el Mercat de la Boqueria. És un dimecres feiner, i el brogit de les obres de la nova Rambla barcelonina acompanya l'anar i venir constant de visitants i compradors habituals que creuen l’arc modernista de l’arquitecte Antoni de Falguera. “Ens han tallat bé el llobarro?”, pregunta la Paqui al seu marit. “Avui t’estic buscant els trossos més petits, perquè no et queixis”, li diu el peixater a l’Antonio. “Venim dues vegades per setmana, abans més, però fins que no arreglin el mercat i tot el tema dels turistes…”, expliquen tots dos a VIA Empresa. I és que “el tema dels turistes” ha portat cua a la Boqueria, una “icona de Barcelona”, tal com s’hi refereix la directora general de Barcelona Oberta, Elvira Garcia.
El 19 de març del 1840 es va posar la primera pedra del Mercat de Sant Josep, el nom real amb què es va batejar l’equipament, però els seus orígens es remunten segles enrere i guarden un munt d’anècdotes, tal com recull l’obra La Boqueria 1840-2020. “Sobre la Boqueria fa temps que només surt el titular de la fritanga, i els que no ens dediquem a això i defensem un lloc de treball i una professió, ens sentim deixats de banda”, assevera a aquest diari Lluïsa Ripoll, vicepresidenta de la Boqueria, cinquena generació d'una família de peixateres i gerent de Peix.cat. “El barri ha quedat una mica despoblat, i el centre de la ciutat s'ha convertit en un foso turístic, però ja fa quatre anys que s’està treballant per reconduir-ho”, complementa Garcia. “La idea és tornar a recuperar l’essència de mercat. Hem de tenir una miqueta més d'orgull en aquest sentit”, afegeix.
Mas: "Qui no estima la Boqueria no estima Barcelona"
Uns metres més endavant, el Quiosc Modern ja fa estona que ofereix plats de forquilla als comensals més curiosos perquè tastin diferents varietats de marisc. Des d'una parada de llaminadures gegants ressona un “hola, hello!” per cridar l'atenció dels qui s’hi passegen. Empanades argentines, tacos mexicans, falàfel, pizza, xurros, creps i batuts de fruita conviuen al costat de rètols en tres idiomes: català, castellà i anglès. “Si no ho fem així, no arribem a un client que ara mateix suposa un bon pessic de la venda”, reconeix una paradista a aquest diari. A les carnisseries, peixateries i fruiteries tradicionals s'hi mantenen els rètols en català o castellà per identificar cada producte, però en algunes s'hi afegeix un taxatiu “do not touch” en anglès sobre les barres d'exposició.
“Tenim turistes a punta pala des de l'any 92. La diferència és que abans entraven, miraven i se n'anaven perquè no hi havia una oferta per a ells. Però quan la gent va deixar de venir als mercats i els paradistes havien de pagar les seves factures, l'oferta es va haver d'adaptar i el primer que va fer el suc amb fruita hi va veure negoci”, relata Ripoll. “Qui no estima la Boqueria no estima Barcelona”, sentencia el seu president, Jordi Mas. “Nosaltres no cridem al turisme. Per la Rambla passen 100 milions de persones l'any i el mercat és on és, però el 100% del nostre pressupost va dirigit al client local”, assegura.
Cadascuna de les parades han posat la Boqueria en el punt de mira de l'interès per a fons i grans inversors, amb ofertes milionàries que s’enfilen fins als 3,5 milions per aconseguir el traspàs de parades icòniques, tal com recull SER Catalunya. “Això a nosaltres no ens pertoca gestionar-ho ni hi podem intervenir. Quan es genera un traspàs, és un acord privat entre el concessionari i el comprador, que després ha d'aprovar l'Ajuntament de Barcelona”, remarca Mas.
Precisament els trasllats són un dels punts calents que ha deixat ferides obertes com el del mític Bar Pinotxo -i la seva posterior reobertura al Mercat de Sant Antoni per part del Jordi Asín, nebot de Joan Bayén, més conegut com a Juanito-.”El Pinotxo ens va ajudar molt a internacionalitzar el mercat”, reconeix Mas. “Va ser una tragèdia aquell traspàs”, afegeix, i explica amb orgull com l’any 2023 en Juanito -acabat de traspassar l'abril d'aquell any- va estrenar figura al Museu de la Cera de Barcelona.
Entre els mínims i els màxims per una nova Boqueria
Ben aviat l’equipament viurà una metamorfosi profunda. De fet, l'Ajuntament de Barcelona, a través de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), ha enllestit els estudis tècnics per desplegar un ambiciós pla de reforma amb més de dotze milions d'euros d'inversió que culminarà el 2029. Les primeres actuacions han començat a veure la llum després d’aquest estiu. Aquestes contemplen millores en la il·luminació de la zona logística amb tecnologia de baix consum, la construcció de nous banys públics a la planta principal i l'obertura de la planta baixa de l'edifici d'oficines per crear un pas directe cap a la plaça de la Gardunya, perquè esdevingui un segon accés.
En un segon tram, la reforma de l'illa central del peix adequarà les dimensions de l’espai -amb el trasllat provisional a la Gardunya durant les obres-, i eliminarà tres illes de parades per esponjar el recinte, guanyar passadissos i oxigenar l'edifici. Les obres de gran envergadura, però, no trauran el cap fins al període 2027-2029. Se substituirà la coberta de fibrociment -amb l'estudi d'instal·lar energia solar fotovoltaica-, es rehabilitarà l’estructura i hi haurà una adaptació integral de totes les instal·lacions.
Alhora, un dels pilars d'aquesta etapa és l'aprovació d'un nou reglament de funcionament intern, consensuat amb més del 90% dels paradistes de l'Associació de Comerciants de la Boqueria. La normativa estableix per primera vegada un marc d'equilibri obligatori: un mínim del 50% de producte tradicional i un màxim del 50% de producte elaborat (establert finalment en un 53,73% de producte tradicional i un 46,27% d'elaborat, segons la nova ordenació). D’altra banda, un dels grans reptes de la Boqueria -i de la xarxa de 39 dels 43 mercats municipals barcelonins- és l’adaptació al canvi d'hàbits de consum.
Amb 188 establiments i gairebé 23 milions de visitants el 2025, “el mercat no ha perdut mai el seu segell de qualitat. La prova és que no hi ha parades buides i no és un mercat subvencionat”, recorda Garcia. “Jo sempre parlo d’una nova Boqueria, igual que hi haurà una nova Ciutat Vella”, subratlla Mas, i enumera tres exemples per reforçar el “segell de qualitat” de què parla Garcia: “Avui, 30 restaurants ja compten amb el distintiu BOQ. Tots ells compren els productes frescos de la seva cuina a la Boqueria. També estem treballant per ser reconeguts com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO”. I la tercera: “Cada setmana a la Boqueria passen moltes coses. Els dimarts i els dimecres fem cuina per a nens. Els hàbits de consum han canviat i des de les escoles cal fer molta sensibilització perquè no es perdi la cultura de mercat”, reivindica Mas.
La normativa de la nova Boqueria estableix un mínim del 50% de producte tradicional i un màxim del 50% de producte elaborat
“Hem fet molta pressió amb les obres de la Boqueria. Exigim que com a mínim el 40% de les parades siguin de producte fresc. Tots els nouvinguts que han comprat parades tindran l'obligació de tenir un professional al darrere”, relata Ripoll. La vicepresidenta de la Boqueria lamenta que “cada vegada costa més trobar peixaters o professionals de l'ofici”. Sosté que si no hi ha una “aposta clara” pel producte fresc i els professionals, “no ens mourem. Confio que millorarem i que la gent ens tornarà a agafar carinyo”, assenyala.
Dels “preus elevats” a la futura obertura del Bar dels Torres
Davant l’allau de consumidors que associen el mercat amb els preus elevats, Ripoll aprofita per desmuntar-ne el mite: “A la Boqueria hi ha una gran varietat de preus perquè hi ha molta varietat de producte. Es pot trobar una tonyina de dinou euros i una de 50. La diferència és la classe, però al mercat es pot comprar molt més econòmic que al supermercat si se sap comprar”, remarca la vicepresidenta. “Al supermercat tenim una safata envasada en plàstic i com que no hem de parlar amb ningú pensem que és més barat, però no ho és. A més, s'està perdent la cultura de la dieta mediterrània; ara la gent només menja salmó de piscifactoria”, apunta.
Tot plegat enllaça amb una altra escletxa: la pèrdua del contacte humà entre les noves generacions. "Als joves els fa vergonya preguntar a la parada quin preu té la peça o demanar la quantitat exacta per por de no saber calcular-ho o que sigui car. És fort que en l'època amb més eines de comunicació sigui quan menys ens comuniquem", reflexiona la vicepresidenta, i recorda com fa divuit anys va impulsar el projecte precursor de Peix.cat per vendre peix per internet quan “en aquell temps semblava una bogeria”: “Li vaig dir al meu pare que ens havíem de renovar. La vida va d'això. Un museu explica qui érem fa uns anys; un mercat explica qui és aquella ciutat avui”, conclou.
Ripoll: “A la Boqueria hi ha una gran varietat de preus perquè hi ha molta varietat de producte. Es pot trobar una tonyina de dinou euros i una de 50"
Entre racons històrics com Vidal Pons o Soleil i la pròxima obertura del Bar dels Torres -iniciativa dels germans Torres- la Boqueria vol mirar al futur i convidar el veí a perdre la por a la mobilitat del centre. "Ara mateix és una gimcana l'accés a la Boqueria, per això demanem una millora de les infraestructures", comenta Mas. “El nostre somni és que, almenys una vegada a l'any, un català passi per la Boqueria. Malgrat que la mobilitat a Ciutat Vella pugui semblar empipadora, el millor moment per viure l'experiència màgica d'un esmorzar de forquilla i fer la compra és de dilluns a dissabte, entre les 9:00h i les 11:30h del matí”, conclou.
A fora, sota el cel blau de la Rambla, els transportistes encara carreguen els transpalets de fusta i les caixes de gènere. Un matí normal en un equipament històric que enfila una inversió milionària decidida a canviar de pell, vèncer etiquetes i enamorar, de nou, el públic barceloní.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat