Els mòbils que ens connecten a tot i a tothom; el núvol on desem la nostra informació privada i que manté les nostres infraestructures; la ciberseguretat a què confiem les nostres claus d’accés; els xips i semiconductors amb què creem la nostra tecnologia; i, més recentment, els xats intel·ligents que cada vegada consultem amb més freqüència. Tots aquests són exemples clars de tecnologies que juguen un paper clau en les nostres vides i que no es desenvolupen ni gestionen a Europa, sinó que són importades dels Estats Units o de l’Àsia oriental -i en el cas de la ciberseguretat, també d’Israel-. Una dependència tecnològica que ja s’apuntava fa uns mesos a la 40a reunió del Cercle d’Economia i sobre la qual la Unió Europea ja ha començat a posar-se les piles.
La constatació d’aquestes realitats ha convertit el mot “sobirania” en un dels més populars dels darrers anys: sobirania energètica, sobirania econòmica, sobirania militar i, per descomptat, sobirania tecnològica. En aquest darrer aspecte, les anomenades tecnologies profundes (deep tech) són les que s’emporten totes les mirades: innovacions sorgides de la recerca científica que exigeixen cicles de desenvolupament llargs i costosos, però amb un potencial transformador molt més elevat que qualsevol altra tecnologia.
Europa té clar que s’han de remoure les coses per trencar aquesta bretxa amb orient i occident -i també, a escala interna, entre nord i sud-, i Barcelona es posiciona com un dels punts de llança per liderar aquesta estratègia. El Barcelona Deep Tech Summit n’és un exemple: en la seva quarta edició, el congrés impulsat per Barcelona Activa i celebrat conjuntament amb l’Smart City Expo World Congress (SCEWC) ha reunit més de 100 startups expositores (i 600 de registrades), amb un alt percentatge de companyies locals. “Tots ens hem adonat de la importància i la rellevància que aporten les deep tech en el context actual. Són startups que s'enfoquen cap a reptes globals, com la salut, el clima o l'escassetat de recursos, i tenen la capacitat de generar llocs de treball qualificats”, valora a VIA Empresa la directora executiva d'Empresa i Emprenedoria de Barcelona Activa, Itziar Blasco.
Unes afirmacions a què donen suport el nou informe sectorial d’Acció, presentat aquest mateix dimecres en el context del congrés, que indica un creixement del 10% interanual en el nombre de companyies emergents especialitzades en tecnologies profundes, que ja arriben a les 374 a Catalunya. Amb una facturació de 167 milions d’euros (+1%) i una ocupació de 2.846 professionals d’alta qualificació (+4%), el sector de les deep tech confirma la seva consolidació al territori amb la biotecnologia (35%), la intel·ligència artificial (29%) i els materials sostenibles i de frontera (11%) com a principals especialitats.
Tecnologies clau per a la salut i la transició energètica
Si parem atenció als sectors, el titular és clar: la salut és el gran protagonista de la innovació a Catalunya. Si la inversió històrica d’AstraZeneca i les noves instal·lacions estrenades aquest dilluns no ens ho havien deixat ja prou clar, l’informe d’Acció ho remarca: el 45% de les empreses emergents catalanes especialitzades en tecnologies profundes treballen en alguna especialitat del camp de la salut.
Entre elles es troba Virmedex, una spin-off de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Barcelona (UB) nascuda el 2022 que s’especialitza en la creació de simulacions virtuals en tres dimensions per entrenar clínics, metges i infermeres en l’ús de dispositius mèdics complexos. El primer en què van treballar va ser el bypass cardiopulmonar, una tècnica que, en operacions a cor obert, permet substituir provisionalment el funcionament del cor i dels pulmons. “Té deu monitors i moltes bombes que has de saber manipular en un entorn molt complex i amb molt de soroll. Això no s’entrena mirant com ho fa un altre; s’entrena practicant, exposant-te a diversitat de casos fins que estiguis preparada per a qualsevol classe de situació”, explica la CEO i cofundadora de l’empresa, Dani Tost.
La salut representa el 45% de les startups de tecnologies profundes de Catalunya, seguida per les energies verdes (19%) i el programari i serveis empresarials (9%)
Després de tres anys de desenvolupament, la companyia té ja dues solucions al mercat, virCPB (per entrenar el ja mencionat bypass) i virECMO, que s’utilitza per entrenar la tècnica d’oxigenació per membrana extracorpòria. “Ara estem fent ja altres projectes, perquè el nostre model de negoci és escalable, i el que pretenem és adreçar la diversitat que hi ha actualment als hospitals, on hi ha al voltant de tres milions de dispositius mèdics”, desvela Tost. Els seus entrenaments s'ofereixen a través d'una plataforma web en un model de subscripció, i suposen “un estalvi de temps i de costos” pels hospitals, ja que permet que els seus professionals “puguin entrenar des d'on vulguin”, redueix el consum dels materials usats en les operacions i, per sobre de tot, “és una protecció per al pacient”.
Darrere de la salut, i a una distància considerable, el segon sector que concentra més startups deep tech a Catalunya és el de l’energia verda, amb un 13% del total. En aquest camp s’emmarca Geoskop, empresa fundada el 2020 que se centra a elaborar prediccions climàtiques precises per determinar les millors oportunitats a l‘hora d’instal·lar parcs eòlics o parcs solars. “El que havíem vist és que en el sector de les renovables es feien inversions una mica a cegues: els propietaris i inversors invertien basant-se en el vent o la irradiació solar dels últims dos, tres, cinc, si Déu vol, deu anys, que no sempre hi ha tantes dades”, recorda el cofundador de la companyia, Joan Saladich. “Però això és el passat”, alerta, “i no té per què ser el que passarà. Pots tenir desviacions d'entre un 3% i un 4% sobre la valoració de la inversió que faràs a vint anys, que es tradueix en discrepàncies d'uns 40 a 50 milions d'euros”.
Per solucionar aquest problema, l’equip ha optat per adaptar els models de predicció de canvi climàtic estandarditzats a escala internacionals i validats per l’Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) de l’ONU a les realitats locals de cada cas. “Aquests models no són prou bons per a un estudi a escala de ciutat o de parc eòlic, són més globals i tenen una incertesa enorme si ho transformes en una realitat de negoci o de gestió pública”, rebla Saladich. I després de cinc anys de desenvolupament, en què han treballat amb una cartera reduïda de clients, però amb grans noms, com Naturgy o Fluidra, la companyia ha començat a cridar l’atenció d’organismes públics com l’Agència Espacial Europea (ESA), amb qui han començat a col·laborar en un projecte de precisió climàtica.
Els xips, els fonaments del que vindrà
La salut i la transició energètica són dos dels camps on Europa ja mostra un lideratge a escala mundial, però la sobirania que es reclama afecta camps més tècnics i transversals. Un dels més destacats, identificat com un sector estratègic per la UE, és el dels xips i els semiconductors, que si ja tenien una importància capital en el món digital de l’actualitat, aquesta s’ha multiplicat amb la nova era de la intel·ligència artificial.
“És un sector molt important per dues raons: autonomia i tenir una part del pastís”, ha sintetitzat el CEO de l’empresa francesa de semiconductors Kalray, Eric Baissus, en una de les taules del Deep Tech Summit. “El mercat dels xips d’IA serà tan gran que si Europa no en té una part, serà molt decebedor”, ha opinat. S’hi ha mostrat en sintonia el director de desenvolupament del Centre Interuniversitari de Microelectrònica (IMEC, per les sigles en anglès) de Bèlgica, Laurent Vancaillie: “Les tecnologies de què parlem són la xarxa troncal del que vindrà, i si Europa no inverteix en aquests fonaments, perdrà moltes oportunitats. No tenim elecció”.
Vancaillie (IMEC): “Els xips són la xarxa troncal del que vindrà, i si Europa no inverteix en aquests fonaments, perdrà moltes oportunitats. No tenim elecció”
Aquests missatges d’alarma, que ressonen des de fa uns quants anys, fan sorgir l’interrogant de si Europa ha despertat massa tard en la cursa pels semiconductors, però tots els ponents han coincidit que no és així. “No crec que sigui massa tard. La tecnologia europea no és pitjor per defecte: tenim casos com el BSC, que és un líder mundial en recerca. El que necessitem és la gent adequada, amb el finançament adequat i el moment adequat”, ha valorat el director d’acords tecnològics d’Openchip, Antonino Albarrán.
Aquesta empresa barcelonina, nascuda l’any 2021, és una de les poques del territori que es dediquen al disseny de xips, una de les dues etapes (l’altra és la fabricació) de la producció d’aquests components en què Europa pateix una important dependència estrangera. De la mateixa manera que la també catalana Semidynamics, Openchip s’especialitza en el RISC-V, un conjunt d’instruccions (ISA) per al disseny de computadors que es diferencia dels actuals líders del mercat per tractar-se d’una arquitectura completament en codi obert. “Europa ha escollit RISC-V com la via per convertir-se en independent. És l’equivalent del que va ser Linux pel programari, però amb l’arquitectura dels xips”, ha reivindicat Albarrán.
La situació actual d’Europa en el sector dels xips és realment precària, ja que només representa un 8% de la fabricació mundial liderada pels Estats Units, la Xina, Taiwan, Corea del Sud i el Japó. Però l’objectiu de la UE és ambiciós, assolir el 20% l’any 2030. I si bé és cert que existeixen ja apostes en l’àmbit del disseny, centrades en opcions de codi obert, el gran elefant sobre l’habitació és la fabricació. “Una fàbrica de xips costa 200.000 milions de dòlars, i trigues entre cinc i deu anys a construir-la”, ha alertat Albarrán. Una inversió monstruosa que, segons Baissus, “molt poques empreses al món són capaces d’assumir”.
Per aconseguir-ho, Vancaillie veu en la demanda interna el principal argument a potenciar: “Si hi ha clients a Europa, també posaran una fàbrica aquí. Cal gent que faci servir aquesta tecnologia, i no només en la indústria dels semiconductors”. I com s’estimula, aquesta demanda? Per Baissus, hi ha dos grans mercats a explotar: “Un és el dels centres de dades, i l’altre és el de l’edge computing. En l’àmbit dels centres de dades, Europa s’ha quedat enrere en les darreres dècades, i l’administració pot ajudar; però en l’edge computing hi ha una oportunitat, perquè es troba en etapes més inicials”.
Mariona Sanz (BSC), Eric Baissus (Kalray), Laurent Vancaillie (IMEC) i Antonino Albarrán (Openchip), durant la taula sobre els xips d’IA | Cedida
Un llarg procés que exigeix una llarga inversió
Siguin semiconductors, realitat virtual per a la formació clínica o algoritmes de predicció climàtica, hi ha dos factors que tendeixen a compartir totes les tecnologies profundes: llargs cicles de producció -fruit de la seva complexitat inherent- i, a conseqüència, inversions de capital importants i sostingudes en el temps. “En estadis molt inicials tenen finançament, sigui privat o a través d'ajudes i subvencions. Aquesta part està coberta”, confirma Itziar Blasco. La directora executiva d’Empresa i Emprenedoria de Barcelona Activa assenyala que les primeres etapes també tenen disponibilitat d’inversors, i que el principal problema apareix més endavant: “El que costa és quan ja parlem de sèries A o sèries B, d’uns 20 o 30 milions. Aquí ja és complicat que trobin finançament a Catalunya o a Espanya, i és quan els inversors internacionals entren en joc”.
Des del punt de vista dels inversors privats, la clau per aconseguir convèncer-los d’invertir en projectes de tecnologies profundes no es troba en les quantitats demanades, sinó en els plans de negoci i creixement. Així ho ha expressat l’administrador del fons d’inversió Silicon Roundabout Ventures, Francesco Perticarari, en una altra de les taules del congrés: “La clau és quant triga a generar eficiència i resultats. Potser necessites vint milions o potser vint bilions, no m’importa; la qüestió és que arribi a aquest punt”. Per la seva banda, el fundador de Bullnet Capital, Javier Ulecia, ha al·legat a l’alta imprevisibilitat dels resultats d’aquesta classe d’inversions: “Poden passar deu anys des de la primera inversió fins que comenci a generar ingressos. És més fàcil guanyar la loteria que preveure quina serà la que funcionarà millor”. És per això que fons especialitzats com el seu dediquen una gran quantitat de temps a analitzar en profunditat cada aposta que fan: “En 25 anys hem invertit en 30 empreses”.
Ulecia (Bullnet Capital): “Poden passar deu anys des de la primera inversió fins que comenci a generar ingressos. És més fàcil guanyar la loteria que preveure quina serà la que funcionarà millor”
En aquest procediment, i especialment a Europa, normalment cal complementar el finançament privat amb el de públic, i els ponents han mostrat certes queixes al respecte. “S’està convertint en un cercle viciós. Els diners públics són essencials perquè [a Europa] no hi ha diners privats. Hi ha una gran quantitat de diners, però amb limitacions que són estúpides”, ha criticat Ulecia. A parer seu, el fet que les inversions públiques europees bloquegin que en el futur aquelles empreses beneficiàries siguin adquirides per propietaris estrangers a partir de certes quantitats “limita el potencial” d’aquestes companyies: “Necessites els diners públics tant sí com no, però pot esdevenir perillós per les limitacions futures”.
Davant de la incertesa dels emprenedors en tecnologies profundes, Perticarari ha recomanat que “atresorin el moment” inicial, abans de llançar-se a contactar possibles inversors, que considera que és “el període més important, perquè no estàs sota pressió”. “La realitat és que no pots esperar per sempre, però parla amb tanta gent com puguis, fes tots els estudis que puguis, converteix-te en un expert en el mercat. Aplica la ment científica al procés”, ha aconsellat. Per la seva banda, Ulecia ha suggerit buscar “tants inversors com sigui possible que ‘parlin el teu idioma’, entenguin de tecnologia i del model de negoci i et puguin ajudar a llarg termini”.
La bona notícia: l'avanç cap a la diversitat de gènere
Davant d’un panorama en creixement, però obstacles i punts de millora importants, l’informe d’Acció desvela un altre aspecte que fa destacar les deep tech dins de la tònica del sector tecnològic en conjunt. L’estudi indica que un 32% d’aquestes companyies té alguna dona a l’equip fundador, una xifra que cau fins al 22% quan s’analitza el conjunt de totes les startups de Catalunya. Al seu torn, el 21% de les empreses té una dirigent (CEO) femenina. Unes xifres que, si bé es troben encara a molta distància de la paritat de gènere, són rebudes “molt positivament” per Blasco, qui s’aventura a identificar el predomini de les tecnologies sanitàries com una possible causa d’aquesta diferència: “La salut és un sector en què, tot i ser punter tecnològicament, han fet els deures i la representació de les dones és molt superior a la d'altres sectors”.
Dues condicions, l’especialització en salut i el lideratge femení, en què encaixa precisament Virmedex. A parer de la seva CEO, Dani Tost, “les dones ho tenim més difícil per entrar en el món de les deep tech perquè ens falten referents”, especialment en àmbits com “la informàtica o els videojocs, que ens interessen, però com a usuàries”. Un cas que pot actuar com a nou “estàndard” perquè la tan desitjada sobirania europea sigui compartida en el sentit més ampli.