“La indústria europea del codi obert està preparada. El que demanem és el context regulador que la faci possible”. Amb aquesta sentència tanca la carta oberta que més d’una quinzena d’empreses europees, entre elles la catalana Openchip, han enviat aquest dilluns a la Comissió Europea, pocs dies abans que s’iniciï la presentació i debat de la Llei de Desenvolupament del Núvol i la IA. En el document, les companyies signants fan una defensa aferrissada a la inclusió d’un requisit que prioritzi l’aposta per solucions de codi obert en qualsevol contractació de programari o serveis digitals de l’administració: “El sector públic és el principal actor individual en el bloqueig efectuat pel programari propietari a Europa, la font de la nostra feble postura de sobirania. Aquesta dependència no és inevitable; és el resultat acumulat de decisions de contractació pública preses sense una obligació sistemàtica de considerar les alternatives”.
El discurs no és precisament nou; fa anys que entitats d’arreu del continent alerten sobre el perill que suposa dependre de les grans empreses tecnològiques estatunidenques en cadascun dels aspectes de les nostres vides digitals. La societat civil també s’ha posat les piles a l’hora de proposar models alternatius, i a Catalunya n’hem testimoniat alguns en primera fila, com el projecte Digital Democràtic, l’aposta de Xnet per crear una suite educativa de codi obert que substitueixi les eines de Google.
Però no ha estat fins als darrers anys que les institucions europees han començat a verbalitzar l’ara tan gastat concepte de la sobirania tecnològica, que ha pres encara més rellevància —juntament amb la seva cosina energètica— d’ençà del segon mandat de Donald Trump. I és en un context com aquest, en què els nostres telèfons mòbils i ordinadors, els seus sistemes operatius i aplicacions més habituals o, fins i tot, els mètodes amb què paguem als comerços —una tendència que Bizum pot començar a desviar— es fabriquen i gestionen des dels EUA, que cal preguntar-se: Hi ha vida més enllà de les Big Tech?
Aquest és l’interrogant amb què el departament d’Enginyeria de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha titulat la seva darrera Deeptech Talks, unes xerrades que busquen fer encendre guspires d’inspiració als caps dels futurs enginyers formats al centre. I és que, segons la vicerectora de Transferència del Coneixement de la UPF, Vanesa Daza, la universitat “ha d’estar al centre d’aquest debat”: “Hem de transferir coneixement pel que fa a la recerca i portar-la al mercat, però també hem de crear espais on construïm criteri davant de decisions tecnològiques que condicionaran la nostra vida”.
Per Daza, la sobirania tecnològica té tres capes superposades: “La personal, que implica que la tecnologia respecti les nostres dades i autonomia; la institucional, en què una institució pública pugui triar eines coherents amb els valors que defensa; i la territorial, que els països i regions tinguin capacitat real de decisió per a les seves infraestructures crítiques”. En totes elles, la vicerectora de transferència de coneixement de la UPF ha opinat que “depenem cada dia més d’infraestructures que no controlem”, una conseqüència que no neix “de la mala fe ni de la manca de criteri”, sinó d’una “dependència estructural construïda durant anys, contracte a contracte”. Allò que denuncien Openchip i companyia a la carta oberta a Brussel·les.
“Però reconèixer la dependència és el primer pas”, ha apuntat Daza, qui ha volgut esvair el pessimisme citant casos com el ja mencionat Bizum i donant pas a quatre projectes europeus que remen cap a aquesta direcció.
Quatre propostes amb un pensament comú
El primer a presentar-se és, possiblement, un dels més coneguts per al públic general, Proton. Nascuda a Suïssa ara fa dotze anys, la companyia va crear-se per oferir una “alternativa privada i europea” als principals proveïdors de correus electrònics dels Estats Units, segons ha explicat l’enginyer sènior d’assegurança de qualitat de Proton, Jaume Ros. “Però vam veure que crear un mail no ho convertia en una alternativa real”, ha alertat l’enginyer, ja que companyies com Google ofereixen un gran conjunt de serveis interconnectats. És així que la companyia suïssa va optar per desplegar la seva pròpia suite: a més a més del correu, ja ofereix emmagatzematge al núvol, un gestor de contrasenyes, un calendari, un wallet, un editor de documents de text i de fulls de càlcul i, més recentment, un programari de videotrucades i un assistent d’intel·ligència artificial, anomenat Lumo.
L’objectiu de Proton és clar: “Volem recuperar el dret fonamental de la privacitat i la llibertat d’expressió”. Totes les solucions de la companyia es basen en l’encriptació en l’origen, de manera que, en el moment en què la informació surt en direcció cap als seus servidors, ja està totalment encriptada. “Si nosaltres no podem veure-ho, cap usuari malintencionat pot veure-ho. Si un govern ens reclama les dades, els donarem unes dades inutilitzables”, ha deixat clar Ros. Aquesta aposta té, a més, dos elements de suport: per una banda, la normativa de privacitat i seguretat de Suïssa, “la més gran del món”, que blinda encara més les dades; i per l’altra, el fet que totes les solucions de Proton es publiquen en codi obert. “Diàriament, el nostre codi és auditat per programadors tercers. Això fa que els sistemes siguin molt més segurs que entorns tancats”, ha asseverat l’enginyer català.
Jaume Ros (Proton): “Volem recuperar el dret fonamental de la privacitat i la llibertat d’expressió”
Amb la mateixa veterania que Proton es presenta Som Connexió, tot i que en aquest cas s’origina al Prat de Llobregat i amb un altre sector al cap: el de les telecomunicacions. “Aquest projecte, com molts altres, ha intentat no continuar amb el model imposat”, ha defensat el membre del consell rector de la cooperativa, Efraín Foglia, que ha assegurat que busquen ser una companyia que es diferenciï del “maltractament” exercit per altres empreses del sector. “Les telecos són les empreses amb més multes a la Comissió Europea, que no paguen”, ha assenyalat Foglia.
En l’actualitat, Som Connexió supera els 9.500 socis cooperatius i els 15.000 usuaris, un volum que no hauria estat possible sense la “tradició històrica de cooperativisme a tot Catalunya”, una “base social” que, segons Foglia, ha permès un projecte d’aquestes característiques. L’empresa no és aliena a aquesta realitat, sinó que busca establir-hi aliances, com la ja formada amb Som Energia i Som Mobilitat, dues altres cooperatives catalanes amb les quals comparteixen marca i objectius. Però no només: el contacte directe amb els usuaris també és un dels elements clau de la teleco, i com a entitat sense ànim de lucre, destina part dels seus ingressos a projectes socials. Foglia n’ha destacat tres: programes de formació i educació sobre l’impacte de les pantalles en els infants; la cobertura de la bretxa digital de connexió, amb proveïment a persones sense accés a internet; i un primer estudi sobre com generar uns “models d’IA beneficiosos per al sistema cooperativista”.
La següent proposta també es tracta d’una empresa d’origen català que buscava fer les coses diferents en el món digital. Parlem d’IsardVDI, una companyia amb seu a Barcelona que s’encarrega de desenvolupar escriptoris virtuals, principalment, per al sector educatiu. El seu cofundador, Alberto Larraz, ha marcat ja d’entrada distància amb el tarannà habitual del seu sector: “Nosaltres som l’antistartup: el model habitual és el de preparar un pla d’empresa, demanar subvencions, fer rondes d’inversions… No teníem res d’això, però sí un projecte que ens crèiem”.
I bé que s’ho han cregut: ara per ara, la plataforma que han desenvolupat té més de 100.000 escriptoris virtuals creats i dona serveis al departament d’Educació de la Generalitat i a més de 200 centres escolars. “Ens han fet creure que ja no podem crear, i dos docents d’una escola d’FP han aconseguit això”, ha reivindicat un Larraz que ha insistit a defensar amb dents i ungles les potencialitats del codi obert. “Hem de tornar a creure que som capaços de governar la tecnologia. Hi ha alternatives, i avui són més possibles que fa deu anys”, ha reclamat.
Impulsada per dos mestres d'FP, IsardVDI ja ha desenvolupat més de 100.00 escriptoris virtuals de codi obert per més de 200 centres educatius
Acompanyat d’aquestes tres propostes empresarials s’ha presentat també Algorights, una associació d’àmbit estatal que conforma una xarxa col·laborativa d’acadèmics, empreses, activistes i representants de l’administració pública amb una preocupació compartida: el nou paradigma de món que ha portat la intel·ligència artificial. “El que fem és donar la turra”, ha simplificat Thais Ruiz de Alda, una de les impulsores del projecte i fundadora i CEO de DigitalFems.
La tesi que defensen és clara: “El marc de desenvolupament tecnològic és complex, i necessita moltes i diverses habilitats i coneixement profund sobre legislació, desenvolupament, infraestructures…”. Uns requisits que ajuntaments grans, com el de Barcelona, poden arribar a cobrir, però que no està a l’abast de consistoris de municipis més petits. És per això que Algorights s’ha proposat “fer de pont entre el que passa a la indústria i l’administració pública, parlant amb el seu llenguatge”.
La manera com duen a terme aquesta feina és fugint de “visions tecnosolucionistes”, amb la idea clara que “la tecnologia no pot resoldre per si mateixa problemes estructurals socials”. També es posicionen com a defensores dels drets fonamentals, “que estan per sobre del discurs d’innovació i del model de Silicon Valley”, una narrativa que “ens ha conquistat completament” i contra la qual defensen que hi ha alternatives.
Proton, Som Connexió, IsardVDI o Algorights són quatre exemples d’aquesta classe de visions que busquen confeccionar un món digital que no depengui exclusivament del model estatunidenc. No estan sols: només a Catalunya ja trobem iniciatives com Digital Samba, que busca establir-se com una alternativa oberta en el món de les videotrucades, o bé Semidynamics, que juntament amb Openchip lideren l’aposta catalana pel món dels microxips. I, jutjant la inquietud i consciència mostrada pel jove públic de l’acte, no ho estaran tampoc ho estaran al futur.