Passes de formiga per salvar el món

Turisme de proximitat, un transport electrificat i un món rural sostenible: les petites passes de Catalunya per reduir l'impacte mediambiental

Petites passes cap a la sosteniblitat ecològica | iStock Petites passes cap a la sosteniblitat ecològica | iStock

Onades de calor extrema al Canadà, trombes de pluja mai vistes a Alemanya que causen fortes inundacions, caigudes de 10 graus de les temperatures en ple estiu... Els símptomes de l’emergència climàtica es deixen veure cada vegada més sovint arreu del planeta. És necessari emprendre accions per lluitar-hi i aquesta setmana s’han fet diverses petites passes en aquest sentit. Són clarament insuficients, passes de formiga per salvar el món. Tant administracions com empreses en són conscients i ho admeten, però defensen els canvis graduals davant la inacció.

Primer, un estat de la qüestió. Catalunya va tard; va tard en la transició cap a les energies renovables en comparació als objectius que s’havia establert el Govern per al 2020. L’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya ha publicat aquest dimecres un informe en què recull els indicadors de producció fotovoltaica i eòlica. Les plaques solars i els molins de vent encara són lluny de generar 600 MW i 400 MW com s’esperava; de fet, l’OBERCat ho titlla d’”impossible d’assolir” enguany. Però no tot són males notícies. L’autoconsum energètic cada vegada avança més i s’ha registrat una xifra rècord de generació de potència energètica amb biomassa.

Una altra notícia positiva, o, com a mínim, esperançadora. Els fons europeus començaran a arribar més d’hora que tard. Els ministres de Finances dels Estats membre aprovaven a principis de setmana l’arribada dels primers recursos a l’Estat espanyol, un total de 9.000 milions d’euros -dels 70.000 milions que ha de rebre els propers tres anys-. No només són una esperança per sortir de la crisi, sinó també en el camp mediambiental. I és que s’hauran de destinar exclusivament a projectes relacionats amb la transició ecològica -i la digitalització-.

El transport, un dels sectors més contaminants, avança cap a l'electrificació amb ajudes públiques i inversió privada

Si la setmana passada les declaracions d’Alberto Garzón sobre el consum de carn provocava polèmica i el chuletón de Pedro Sánchez aixecava crítiques, els pagesos i ramaders també hi han volgut dir la seva aquests dies. Podem prescindir de la ramaderia?, ens preguntàvem el dilluns; i el dijous desgranàvem la nova Política Agrària Comuna de la Unió Europea, que té la sostenibilitat ecològica com un dels eixos clau, per tenyir de verd el sector agrícola. El que està clar és que el consum de carn tal com ha estat els darrers anys és insostenible.

De la benzina a l’electricitat

El transport és dels sectors que més contribueix en emissions de gasos d’efecte hivernacle. La tendència de deixar enrere els carburants fòssils i anar cap a l’electrificació dels mitjans de desplaçament es nota. L’empresa de carregadors per a vehicles elèctrics Wallbox ha obert la seva primera botiga, a Barcelona. Tot just fa un mes, la companyia catalana va superar els 1.000 milions d’euros de valoració, fet que la va convertir en un nou unicorn d’origen barceloní. Volkswagen també fa passes cap a l’electrificació: l’automobilística instal·larà a l’Estat espanyol -encara no ha confirmat la ubicació exacta- una nova fàbrica de bateries per a cotxes elèctrics.

L’administració pública també vol donar suport a aquesta transició del transport privat, fet pel qual aquesta setmana ha presentat un dels primers projectes que accediran als fons europeus. Es tracta de transformar la cadena de valor i de desenvolupar la nova mobilitat per avançar cap a un transport electrificat. La inversió és de 4.295 milions d’euros públics i 19.714 milions privats. Però mentre no arribem a la normalitat amb els vehicles elèctrics, el més net és anar en bicicleta. Barcelona acollirà a l’octubre tres congressos relacionats amb aquest mitjà de transport, de manera que Catalunya es convertirà en la capital de la bicicleta aquest 2021.   

L'impuls del turisme interior que ha provocat la pandèmia contribueix a contenir les emissions d'efecte hivernacle gràcies als desplaçaments més curts

Quan parlem de transport no només ens referim als desplaçaments de persones en vehicle privat, sinó que també hi entren el turisme i les mercaderies. En aquest sentit, el Port de Tarragona ha invertit 1,5 milions d’euros a reduir un 44,5% el consum elèctric i 915,3 quilograms de CO2 cada any. No podíem deixar de parlar sobre turisme en ple juliol. Aquest cap de setmana marca la segona operació sortida de l’estiu i el sector està cada vegada més preocupat per l’augment de contagis de coronavirus i l’efecte dissuasiu que això pugui tenir en els visitants estrangers. El president de Turisme de Barcelona, Eduard Torres, es mostra optimista i alhora pessimista a l’entrevista d’aquest diumenge.

Una de les bones notícies és que el turisme intern -provinent d’altres punts d’Espanya- ha crescut fins a nivells superiors als anteriors a la pandèmia. Més visites dels que viuen més a prop no compensen els ingressos perduts amb els estrangers, però sí que tenen un impacte mediambiental molt menor a viatjar a l’altra punta de món. Com a mínim, estalviem emissions contaminants.   

Més informació
Repensar un futur sostenible
Energies renovables, amenaça o oportunitat pel turisme?
Avui et destaquem
El més llegit