L’evolució ja no es mesura en mil·lennis, sinó en dècades. La transformació humana ha deixat de ser únicament biològica per convertir-se en digital, emocional i social. Des del primer homínid que va caminar dret fins al nen que avui navega pel món des d’una pantalla tàctil, cada generació ha estat un graó en aquesta escala de canvi.
Darwin va explicar com les espècies s’adaptaven a l’entorn per sobreviure. Avui, l’entorn ja no és la natura salvatge, sinó un ecosistema hiperconnectat en què la intel·ligència artificial i la sostenibilitat marquen les regles del joc. Si Darwin es despertés, probablement no dibuixaria la seva seqüència acabant en l’Homo sapiens, sinó en un ésser híbrid, mig humà i mig màquina, que avança amb un orbe verd a la mà, símbol de coneixement, energia i esperança.
La història de la sostenibilitat també es pot llegir com una història de generacions. La Generació Silenciosa, marcada per la guerra i l’escassetat, practicava la sostenibilitat sense anomenar-la: reparar allò trencat i reutilitzar era supervivència. Els Baby-Boomers van gaudir del consum massiu, però també van ser la primera generació que va rebre alertes serioses sobre els límits del creixement, amb l’Informe Meadows del 1972. La Generació X, en ple trànsit cap al món digital, va veure néixer el concepte de “desenvolupament sostenible” l’any 1987 gràcies a l’Informe Brundtland. Els Mil·lennistes van començar a exigir coherència i propòsit a les empreses, fent de la sostenibilitat un criteri d’elecció personal i professional. La Generació Z va fer un pas més: va convertir la sostenibilitat en un moviment social i polític, amb Fridays for Future com a exemple de mobilització global, mentre més del 60% d’ells afirmen estar disposats a pagar més per productes sostenibles. La Generació Alfa, avui a la infantesa, mai no coneixerà un món sense canvi climàtic ni sense digitalització: creix envoltada d’intel·ligència artificial, realitat augmentada i educació en sostenibilitat.
I ara, en aquesta segona meitat del 2025, ja ha començat la història de la Generació Beta (2025–2039). No parlem d’un futur llunyà, sinó de nadons que estan naixent en un món hiperautomatitzat, on la sostenibilitat no serà una estratègia reputacional, sinó un contracte social i un motor econòmic. Per a ells, allò insostenible serà inimaginable. Aprendran a programar abans que a llegir, es comunicaran amb interfícies invisibles i creixeran en una cultura on el seu valor no es mesurarà per hores treballades, sinó per allò que les màquines no poden replicar: creativitat, innovació ètica, connexió emocional i regeneració de sistemes.
Les dades confirmen que aquest escenari ja està en marxa. Per al 2030, més del 30% dels fons d’inversió globals estaran vinculats a criteris ESG, cosa que representa més de 40 bilions de dòlars en actius sostenibles. L’automoció avança cap a la prohibició dels motors de combustió a la Unió Europea l’any 2035. El sector energètic viu un punt d’inflexió: el 2023, la inversió en renovables va superar per primera vegada la dels combustibles fòssils. I l’alimentació es transforma amb l’auge de la proteïna vegetal i les alternatives càrnies, que apunten a un mercat estimat en 160.000 milions de dòlars el 2030.
Per al 2030, més del 30% dels fons d’inversió globals estaran vinculats a criteris ESG
La metàfora “del mico al robot” no parla d’un final, sinó d’una transició. La intel·ligència artificial no substitueix l’ésser humà, sinó que el complementa. La sostenibilitat deixa de ser un repte per convertir-se en la condició de competitivitat. I la Generació Beta ja no és un horitzó distant, sinó un present en construcció. La sostenibilitat no serà el distintiu de la Generació Beta: serà el seu aire. El que marcarà la diferència no és com s’adaptin ells, sinó com siguem capaços nosaltres d’anticipar el seu món i redissenyar les nostres organitzacions.