Malgrat que les temperatures canviants no ens ho acabin de transmetre, la flaire de castanyes cuites que empara els vespres cada dia més foscos ens diu que sí, que fa ja un mes que som a la tardor, i que la Castanyada és ben a la vora. Ens ho recorden també les franquícies de cafeteries i forns de pa, algunes d’elles, com 365, abraçant el neologisme Castaween per fusionar la tradició catalana amb la interpretació nord-americana del dia de Tots Sants.
De fet, els productors de castanyes encaren la temporada actual amb bones perspectives. “Hi ha hagut unes molt bones condicions i el temps està estable”, explicava a l’ACN a mitjan octubre el responsable del Centre de Manipulació de la Castanya, Joaquim Solé, qui assegurava que “no té res a veure amb l’any passat”. L’entitat, especialitzada en la castanya de Viladrau —l’únic centre dedicat exclusivament al castanyer de tot Catalunya—, cull enguany una mitjana de 50 quilos de castanyes per persona i per dia, quan el 2024 la xifra era de 25 quilos. Això no obstant, la variant catalana continua sent una minoria dins del mercat: representa únicament un 2% del sector, dominat àmpliament per la castanya de Galícia.
Malgrat que castanyes i carabasses posen cara i nom a les dues celebracions principals, els panellets reivindiquen la seva posició com a reis de la vetllada. L’any passat, el Gremi de Pastissers preveia assolir els onze milions d’unitats artesanals venudes durant la Castanyada, amb el de pinyons (sis milions) com a gran protagonista. Amb uns preus que oscil·laven entre els sis i els set euros per cada 100 grams, els càlculs del gremi estimaven una despesa d’entre 20 i 22 euros per família.
El 2024, el Gremi de Pastissers calculava vendre 11 milions de panellets artesanals durant la Castanyada, a un preu d'entre sis i set euros per 100 grans
En els dies previs a la celebració, no és gens complicat trobar un establiment que comercialitzi aquesta mena de dolços, però on és millor adquirir-los? Amb el que també comença a convertir-se en una tradició, la plataforma Panàtics de l’Obra Social Ernest Verdaguer organitza des de fa sis anys el Panellet d’Or, el reconeixement als millors panellets de pinyons preparats a Catalunya, del qual se’n deriva també l’anual Ruta dels millors panellets de pinyons. L’edició de 2025 n’ha desvelat els guanyadors aquest passat 23 d’octubre, i el primer premi, com ja succeí l’any passat, es troba a Barcelona.
Pastisseria Faixat, gairebé 100 anys d’història barcelonina
D’entre els 56 participants que hi han competit, el guardó principal se l’ha endut la Pastisseria Faixat de la capital catalana, ubicada al portal 159 del carrer de Muntaner. “Són sis anys d'aquest reconeixement, però tota una vida treballant per oferir-vos els millors panellets, amb pinyons de proximitat i massapà artesà”, ha celebrat l’obreria a través d’un missatge d’Instagram. I no és una exageració: la història de la pastisseria és gairebé centenària i es remunta al 1929, any en què els germans Ramon i Hermenegildo Faixat adquiriren l’aleshores anomenada pastisseria La Argentina, al carrer d’Enric Granados de Barcelona.
El primer d’ells seria qui, juntament amb la cònjuge Mercè Jané, es faria càrrec del negoci i li donaria l’actual nom de Pastisseria Faixat. La segona generació familiar, encapçalada pel primogènit Josep Faixat i la seva dona, Concha Christensen, prendria el relleu el 1972, i el 1992 expandiria el negoci amb l’adquisició de la Pastisseria Pujadas. Aquest és l’origen de l’actual i únic local, que des del 2011 és liderat per la tercera generació, el fill petit del matrimoni, Enric Faixat Christensen.
Amb Faixat Christensen al capdavant, la pastisseria ha experimentat una remodelació que visibilitza l’obrador al públic, a més de modernitzar-se amb noves propostes, especialment dins l’àmbit xocolater. El 2015, l’actual gestor és guardonat amb el Premi al Millor Jove Artesà Alimentari Innovador, i el 2022, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural li atorgà el Diploma de Mestre Artesà Alimentari. Com a establiment, la Faixat ha estat inclosa en el llistat de 50 millors pastisseries de Catalunya a les cinc edicions dels guardons Fava de Cacau, ha format part de la Ruta dels millors panellets de Catalunya de Panàtics des del seu inici i enguany s’ha endut el bronze en el concurs Millor Pa de Sant Jordi 2025 Memorial Eduard Crespo.
Forn Oller i Fleca Rovira, la plata compartida
Si el Panellet d’Or l’ha aconseguit la Pastisseria Faixat, el Panellet de Plata se l’han repartit dos contendents: el Forn Oller de Barcelona i la Fleca Rovira de Santa Agnès de Malanyanes (Vallès Oriental). Al capdavant del primer es troba Miquel Maza, autor dels panellets guardonats, qui com succeeix en el cas d’Enric Faixat Christensen, és també la tercera generació del negoci. “El meu avi va inaugurar el forn l’any 63, i jo vaig néixer onze anys més tard, ho porto a la sang”, explicava Maza en el programa La tarda de Barcelona de Betevé. El forner ha celebrat, també des d’Instagram, el guardó concedit: “Molt feliç d’haver aconseguit el segon premi al millor panellet de Catalunya! Un reconeixement que valora la feina, la passió i l’amor per l’ofici”.
Per la seva banda, la Fleca Rovira també pot vanar-se de ser un negoci familiar amb història. L'obrador en si va ser inaugurada l’any 1951 per Martí Rovira i Rosa Falguera, gendre i filla, respectivament, de Joaquim Falguera, qui el 1936, als inicis de la Guerra Civil, construí la que en aquell moment era la botiga i restaurant del poble. Al matrimoni Rovira-Falguera els succeeixen el 1981 el fill, Jaume Rovira, i la seva dona, Lourdes Cañas, els quals també expandirien el negoci amb una segona botiga a Cardedeu.
Avui, qui hi ha al capdavant del negoci és Carles Rovira, tercera generació de la fleca i quarta si comptem des de Joaquim Falguera. El que originalment era únicament el forn del poble ha anat sumant pastisseria (des de 2010) i brioixeria al negoci, i és conegut especialment per les seves coques, com la de crema i pinyons (guardonada com a millor coca de Sant Joan de 2025 dins d’aquesta especialitat) o la de Santa Agnès, ideada el 2001 i considerat el producte estrella de l’obrador.
La més experimentada, Xocosave de Riudoms
Finalment, el tercer premi, el Panellet de Bronze, l’ha guanyat la xocolateria Xocosave de Riudoms (Baix Camp), liderada pel pastisser Adan Sáez, l’únic establiment que aconsegueix repetir en el podi dels guardons, ja que va quedar segon a l’edició de l’any passat. “Un reconeixement que ens omple d’orgull i alegria. Gràcies a tot l’equip per la seva dedicació i passió en cada elaboració, i a vosaltres, els nostres clients, per la vostra confiança any rere any”, s’ha felicitat l’establiment a través d’Instagram.
Xocosave no trenca amb la dinàmica d’aquest rànquing, sinó que la reforça: per conèixer els seus orígens cal viatjar 140 anys enrere, fins al 1880, quan Josep Molons Cabré obrí un forn de pa i botiga de queviures a Riudoms. El fill, Josep Molons Caparó, viatjà a Buenos Aires el 1916 per aprendre l’ofici de confiter i, en tornar a casa el 1922, començà a treballar de confiter al carrer Major del poble. Dos anys més tard arribà a Riudoms Miquel Ventura Cornellà amb només vuit anys i fou adoptat per Josep Molons, qui li ensenyà l’ofici. Ventura fou qui inicià la pastisseria el 1974, i també qui guià i formà les següents generacions del negoci: la tercera, encapçalada per Antonio Sáez i Miquel Àngel Ventura Salas; i la quarta, amb el ja mencionat Adan Sáez.
Amb 140 anys d'història, Xocosave repeteix al podi de millors panellets de pinyons amb les seves pastisseries de Riudoms i Reus
Seria amb aquestes noves generacions que Xocosave començaria a rebre reconeixements: el 2006, el Tropheé du Castillet du Syndicat de pastisserie a Perpinyà; el 2007, el trofeu de bronze del VII concurs internacional de figures de xocolata organitzat pel Museu de la xocolata; el 2015, la quarta posició en el X trofeu Lluís Santapau a millor mestre artesà xocolater de l’Estat, i el 2020, el premi a millor panettone d’Espanya.
Una ruta amb 36 establiments
Juntament amb els tres guardons, Panàtics ha aprofitat per desvelar la Ruta dels millors panellets de pinyons de 2025, que en l’edició d’enguany està formada per un total de 36 establiments. D’aquests, 22 es troben a la ciutat de Barcelona: a més a més dels ja mencionats Forn Oller i Pastisseria Faixat, el llistat inclou el Forn El Passeig, el Forn Elias, el Forn Gil, el Forn Mistral, el Forn Puiggròs, el Forn Sant Josep, L’Atelier Barcelona, La Sitja Providència, la Pastisseria Carrió, la Pastisseria La Estrella, la Pastisseria Triomf, la Takashi Ochiai, la Natcha, La Pastisseria, la Mervier Canal, la Pastisseria Cusachs, el Foix de Sarrià, el Forn La Libreria, la Pastisseria Brunells i la Fleca Balmes.
Per la seva banda, les altres catorze pastisseries seleccionades es reparteixen per la resta de la geografia catalana, tot i que no de forma uniforme. La demarcació de Barcelona és la que en concentra més, amb un total de nou: la ja citada Fleca Rovira (Santa Agnès de Malanyes), el Forn Cal Mosso (Premià), el Forn Centenari (Sabadell), el Forn de Cabrianes (Sant Fruitós de Bages), el Panarra (l'Hospitalet de Llobregat), la Pastisseria Artidolç (Les Franqueses del Vallès), la Pastisseria Marcel (Begues), la Pastisseria Sacher (Mataró) i la Pastisseria Sant Llehí (Sant Antoni de Vilamajor). Per la seva banda, a Tarragona en trobem quatre: la guardonada Xocosave, amb establiments a Riudoms i a Reus, el Cal Jan (Torredembarra), el Forn Passions (Calafell) i la Pastisseria Larrosa (Flix). Finalment, Lleida només té un integrant, amb el Forn Pastisseria Pont de Sucre de la capital, mentre que Girona no té cap representant.