Catalunya està al vagó de cua de la modernització del regadiu en relació amb la resta d’Espanya. En concret, segons dades de 2023 de ESYRCE (Enquesta de superfícies i rendiments), a Catalunya el 42,9%, de la superfície de regadiu es realitza per gravetat, és a dir, pel sistema més ineficient. A Espanya (exclosa Catalunya), aquest percentatge, de mitjana, és el 17,7%. És a dir, hi ha una diferència realment impactant entre Catalunya i la resta d’Espanya en modernització dels regadius. Aquesta manca d’eficiència dels regadius catalans procedeix en bona part del reg per gravetat dels Canals d’Urgell.
Quina importància té la modernització del regadiu?
Des d’un punt de vista tècnic, possibilita l’agricultura de precisió que és la clau de l’agricultura moderna i sostenible. Des d’un punt de vista socioeconòmic incrementa productivitats i redueix costos. Des d’un punt de vista mediambiental optimitza i minimitza recursos i consums d’aigua. En resum, els seus avantatges són:
- És la porta a l’agricultura de precisió.
- Possibilita o facilita tècniques de conreu més avançades.
- Incrementa rendiments productius.
- Redueix o elimina contaminació per fertilitzants.
- Facilita la gestió del reg (menys costos).
- Millora la qualitat del producte en ajustar les dosis d’aigua i fertilitzants.
- Millora els preus obtinguts per les millores en la qualitat.
- Reg més eficient en consum d’aigua.
Per esmorteir dubtes solament cal observar la dinàmica empresarial de les àrees de regadiu que ja han modernitzat els seus regadius.
Des de fa molts anys la necessitat de modernitzar el regadiu dels Canals d’Urgell està a l’agenda de les prioritats estratègiques del país. És més, els nous regadius, tots ells, s’han fet per reg pressuritzat. Però als Canals d’Urgell aquesta assignatura costa d’aprovar. Hi ha un sector emergent i innovador, però la posició conservadora d’un sector important ha estat predominant fins ara. Val a dir que els governs successius que ha tingut Catalunya han estat més preocupats per les següents eleccions que per apostar pel futur amb els regants dels Canals d’Urgell. En resum, qui dies passa anys empeny i als Canals el deixem desendreçat.
La gran sequera viscuda i el canvi climàtic, amb les noves exigències mediambientals, ha canviat la urgència de les solucions
La gran sequera viscuda i el canvi climàtic, amb les noves exigències mediambientals, ha canviat la urgència de les solucions. Alhora la societat urbana ha vist per televisió l’aigua que vessaven les boques de reg a manta o per gravetat i aquesta imatge ha alimentat serioses desinformacions sobre el regadiu. Demorar, doncs, la modernització dels regadius esdevé avui inacceptable per la societat catalana.
Recentment, vaig participar en una trobada amb joves agricultors a Bellvís i em van preguntar sobre el tema de la modernització que ja s'està plantejant de forma molt concreta. Els vaig contestar que aquest tema ja havia traspassat el punt de no retorn. Els regants actuals poden sumar-s’hi o seran substituïts en un temps probablement no massa llarg. Podem assistir a unes lluites ludistas de resistència al canvi o posar-se en la direcció dels temps i aprofitar els grans avantatges que ara s’ofereixen. Diu la saviesa popular “qui deixa per a després el que pot fer avui, perd allò que el temps no retorna”.
La Comunitat de Regants i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació han estat treballant per establir de manera consensuada una proposta d’execució i finançament de les obres de modernització dels Canals d’Urgell. Després d’un gran esforç de voluntat, proveïment de recursos públics, finançament bancari a llarg termini i una construcció creativa, alhora que imaginativa, han conclòs amb una proposta que es presenta al conjunt de regants per a la seva aprovació en una propera votació.
Sense entrar en detalls de la proposta es pot assenyalar que l’import previst per ha és de 2.311,37 euros, que d’acord amb una simulació de finançament a 30 anys suposaria una quota de 120 euros/ha/any. Aquest projecte no considera les instal·lacions dins de la finca que, tanmateix, comptaran també amb els programes ja establerts d’ajuts a la millora i modernització de les xarxes de regadius.
Catalunya necessita aquest regadiu amb totes les potencialitats tecnològiques per abastir una demanda alimentària creixent
Cal tenir en compte que tant l’aportació pública com la quota resultant són molt més favorables que altres regadius ja modernitzats de Catalunya i d’Aragó. Es pot justificar aquest diferencial per les condicions específiques vinculades a la història i singularitats dels Canals d’Urgell. Tanmateix, aquest diferencial està ja aixecant preocupació en altres regadius. El Govern de Catalunya hauria de fer un esforç d’informació, claredat i execució efectiva per evitar un problema multiplicat.
Referint-se a la pròxima votació sobre la proposta de finançament de la modernització dels regadius del Canal d’Urgell, el conseller Ordeig va dir recentment: “hi ha trens que només passen una vegada”. Malgrat això, hi ha una àmplia opinió que aposta per la desaprovació de la proposta consensuada entre l’Administració Pública i la Comunitat de Regants. Els arguments en contra tenen en part com a rerefons la resistència al canvi o la simple mandra per assumir nous reptes tecnològics. Però, també guanya força una estratègia negociadora que suposa que com més es trigui a acceptar la modernització més barata sortirà, aquesta argumentació és la més pertorbadora. Efectivament, cal modernitzar els regadius per raons mediambientals i per una gestió equilibrada de l’ús de l’aigua. I cal fer-ho ja. Catalunya necessita aquest regadiu amb totes les potencialitats tecnològiques per abastir una demanda alimentària creixent.
En una futura sequera, que ben segur existirà, la societat catalana no tolerarà usos insostenibles de l’aigua. Ara hi ha l'oportunitat de prendre les decisions de futur. En tota negociació hi ha un punt en el qual cal arribar a l’acord. En aquest cas ja s’ha posat tota la llenya al foc. No hi haurà més llenya, salvant alguna opció irresponsable de govern que ningú espera. En qualsevol cas és difícil d’imaginar que un pròxim govern accepti un acord més favorable.
D’altra banda, la solució ha de ser pel conjunt, ja que les quotes dels qui es neguin a la modernització repercutirà sobre els qui sí que avancin en la transformació. Per evitar discriminacions caldria monitorar de manera efectiva els consums d’aigua amb un preu establert, tant pels qui tinguin el reg a pressió, que lògicament tindran el seu comptador, com pels qui mantinguin el reg per gravetat. Cal ser-hi tots. Opcionalment, agricultors grans d’edat sense relleu generacional que no es vegin en cor d’optar per la modernització poden posar en arrendament la finca a disposició d’altres agricultors. Uns terrenys de regadiu com els dels Canals d’Urgell tindran, ben segur, ofertes econòmicament d’interès. L’agricultura moderna de precisió és el futur, frenar-lo és perdre el temps i les oportunitats. Si desitgem preservar la riquesa del teixit d’empreses agrícoles actuals l'opció necessària és avançar en la modernització.