'Bullying'

Sandra Peña, una nena de 14 anys, a Sevilla, s’ha suïcidat tirant-se per la finestra. Els pares han demanat la publicació de la seva foto en defensa de la memòria de la seva filla i com a manifestació pública del seu dolor. És la fotografia d’una nena somrient que no es mereixia el sofriment que l’ha portat a aquesta fatal decisió i, sens dubte, no es mereixia aquesta mort tan injusta, tan innecessària, tan absurda.

He conegut el bullying al llarg de la meva vida professional i sempre acaba igual: amb la fugida de la víctima. És molt difícil trencar els vincles que conformen la teranyina assetjadora. És molt difícil que algú accepti el rol d’assetjador, tant en el seu paper d’instigador o com de comparsa. Quan un nen denuncia assetjament a l’escola el consell primer dels professionals a càrrec del problema és suggerir el canvi d’escola. En aquest cas Sandra Peña també ha fugit, ha volgut acabar amb el seu sofriment. L’erosió greu de la seva autoestima li ha impedit imaginar els molts anys de la vida futura que li esperava. Des d’aquí el meu condol.

"He conegut el bullying al llarg de la meva vida professional i sempre acaba igual: amb la fugida de la víctima"

Fugir és vist com a única alternativa, atesa la dificultat de reconstruir els valors i el reconeixement de la víctima en un entorn hostil. La deshumanització de la víctima és la cruel manifestació que determina la figura del bullying. Per art de la gelosia, l’enveja o la maldat en estat pur una persona passa a ser culpable pel fet d’existir. Normalment, hi ha una feblesa o característica diferenciadora de la víctima que ofereix una excusa per a l’assetjament. Són els trets victimaris dels quals ens parla René Girard. Però quan l’assetjador ha estat capaç (hi ha vertaders artistes de l’assetjament) de construir una teranyina de còmplices, actius o passius, la víctima tot ho fa malament: com riu és motiu de burla, com vesteix, com parla també, com treballa encara més...

Fa uns anys vaig escriure un article sobre el bullying en l’àmbit laboral, era un article genèric, però en realitat tenia un destinatari. La víctima, en aquest cas, m’havia prohibit efectuar una denúncia formal. Però vaig pensar que la persona assetjadora coneixeria l’article i aquest li podia suposar un advertiment que la podria instar a modificar la seva conducta. En aquest cas, però, la víctima també va acabar fugint. Però no sempre es pot fugir.

La primera acció positiva contra el bullying és trencar el silenci. La millor defensa de la víctima és la publicació de l’assetjament, però això no se sol produir. A vegades la destrucció d’autoestima provocada per l’assetjament fa que la mateixa víctima se’n senti culpable. O bé, el temor que sigui encara més castigada, porta a preferir el dolor en silenci.

"La primera acció positiva contra el bullying és trencar el silenci"

Les dificultats per abordar el problema són moltes i des de múltiples expressions diferents. En un cas en el qual vaig haver d’intervenir com a superior jeràrquic, en observar per part meva, molt tard, el problema, la víctima ja havia entrat en depressió. La identitat de l’assetjador era evident. La resposta d’aquesta persona assetjadora va ser presentar una baixa per depressió i amenaçar a l’empresa de posar una demanda per assetjament. Marie-France Hirigoyen ens adverteix del possible intercanvi de papers per part de la persona assetjadora en adoptar figuradament el rol de víctima per defensar-se quan la seva culpabilitat és palesa.

L’assetjament es troba a l’escola, entre nens encara no prou madurs per saber-hi respondre. Es troba a la vida laboral, sovint vinculat a enveges o gelosies dins de la rivalitat freqüent en aquests entorns. Es troba dins de les associacions o col·lectius de diferent tipus. A l’àmbit de la meva dedicació professional cal parlar de l’assetjament que rep la pagesia des de l’entorn urbà, un tema del qual valdria la pena parlar amb més extensió. No és en va que entre els agricultors hi ha uns percentatges de suïcidis superiors a la mitjana d’altres sectors.

Hi ha, així mateix, un assetjament social que s’emparella amb les figures del classisme i racisme, i és la font cultural de fets tan greus com el genocidi.

El bullying i les figures connexes amb aquest concepte és un tema molt seriós. Cal reforçar el coneixement sobre aquest tema a fi que es pugui identificar amb major facilitat i actuar a temps.