Caldran més que paraules per convèncer el president de CaixaBank, Tomás Muniesa, de la Unió d'Esalvis i Inversions (SIU, per les sigles en anglès). El seu escepticisme no s'explica tant pels fonaments del projecte com per la viabilitat de l'execució. "El món actual és molt ràpid i a Europa som les tortugues. Aconseguir una millora avui és un procés llarguíssim", ha etzibat aquest dimarts a la 41a Reunió del Cercle d'Economia. Ho ha fet acompanyat per David López Salido, director general d'Economia del Banc d'Espanya, en una taula rodona que ja s'ha plantejat amb una pregunta que amagava un xic d'incredulitat: Per què costa tant construir l'Europa de l'estalvi i la inversió?
Fa anys que entre els 27 integrants de la comunitat europea es planteja la creació d'una estructura abans denominada Unió de Mercats de Capitals (UMC), però encara avui la proposta no ha superat les proves de concepte. De base, el projecte vol lligar dues realitats: Europa és la regió del planeta que més estalvia, però presenta un dels volums d'inversió més baixos. Si més no, menys que els seus competidors.
Així ho ha concretat David Vegara, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia. El conductor de la sessió ha explicat que, ara com ara, Europa disposa de 35 mercats de valors pels tres que hi ha al Regne Unit i els quatre dels Estats Units. Entre altres coses, això provoca que la mida dels mercats comunitaris representin només el 25% dels estatunidencs quant a mida, que la indústria de fons d'inversió sigui set vegades menor o que la inversió a llarg termini també en suposi cinc vegades menys.
En aquest sentit, Muniesa ha recordat que l'estalvi dels europeus suposa el 24% del PIB del territori, mentre que als EUA la xifra és set punts inferior (17%). La diferència encara és més notable si mirem el percentatge de la població que inverteix en renda variable: del 5% europeu passem al 30% nord-americà. "El problema d’Europa és d’assignació, hem de reassignar aquesta capacitat d’estalvi", ha conclòs López. El dirigent del Banc d'Espanya ha defensat que el volum d'estalvi que presenta el Vell Continent és òptim, igual que el cost mitjà que han d'assumir les empreses a l'hora de finançar-se. La diferència amb els EUA es troba en el retorn, on la bretxa es dispara entre cinc i deu punts.
El diagnòstic de López, que també ha esmentat l'estancament de la productivitat com a factor clau, ha coincidit força amb el de Muniesa. El president de CaixaBank ha assenyalat que l'accés al finançament per part de les empreses no és una trava destacada a Europa. Sí que ho és, en canvi, en el cas dels particulars. "Una gran empresa europea pot finançar-se amb renda variable en moltíssims mercats, però l’estalviador individual es troba amb 27 realitats fiscals", ha lamentat.
La recepta des de Brussel·les és prou coneguda: grans campions europeus, una gran unió de capitals i més escalabilitat de les pimes. López ha incidit especialment en aquest últim punt, atès que, des del seu punt de vista, hi ha una "gran diferència" en la capacitat que tenen els EUA i i Europa a l'hora de fer créixer les seves pimes.
Muniesa: "La mida no és el problema, sinó si l’empresa té l'accés al finançament que necessita"
Muniesa, per la seva banda, n'ha destacat una altra: "Les microempreses als Estats Units no van als mercats, i la mida d'aquelles que cotitzen als mercats és tres vegades més gran". D'acord amb el president de CaixaBank, el cas més representatiu és Apple, que acumula una capitalització borsària més gran que tot l'Ibex-35 junt.
"La mida no és el problema, sinó si l’empresa té l'accés al finançament que necessita", ha insistit Muniesa. La seva solució, subscrita per López, són les titulitzacions. És un "instrument de segon ordre" que es fa servir als Estats Units i que permet que les entitats bancàries puguin finançar més fàcilment el creixement d'una empresa, ja que els treuen fora de balanç. A més, és un recurs especialment atractiu per a les startups: "La majoria busca capital, i els bancs estem molt penalitzats per la regulació; i si és a través del crèdit, el sistema financer en general no està molt còmode finançant intangibles".
L'euroescepticisme de Muniesa
Amb el transcurs de la sessió, el discurs del president de CaixaBank s'ha anat endurint, fins a assolir una posició molt crítica amb la inacció comunitària. "Tots soms conscients que la realitat europea és que no ens creiem Europa", ha reblat. Fins i tot, Muniesa ha ironitzat que caldran deu anys perquè l'Informe Draghi comenci a implementar-se, malgrat ser un punt de consens entre els Vint-i-set. "Una empresa que reaccionés així no arribaria als cinc o deus anys i desapareixeria. Europa és tan lenta en un mercat tan ràpid que podem caure en la inoperància", ha agregat.
El banquer no s'ha aturat aquí i ha parlat de l'aposta de crear grans campions al Vell Continent com a exemple de la pasivitat europea. "Se’ns omple la boca amb Europa i diem que és el futur, però no apostem per grans líders europeus en l'àmbit empresarial. Tots volem que Europa creixi molt, però si s’ha de fer una empresa, que sigui a França, Espanya o Itàlia abans que res".
Per la seva banda, López ha recollit el guant amb un discurs més moderat. El representant del Banc d'Espanya ha demanat "assumir riscos" a través de vehicles per tal d'augmentar la productivitat europea, la qual cosa considera que ha succeït amb comptagotes fins ara. "Hi ha un dèficit d'idees per ser disruptius i per assumir els riscos necessaris", ha reiterat. En tot cas, López també ha recordat que la banca europea viu un moment excepcional quant a sanejament i solidesa financera.
López (Banc d'Espanya) proposa atraure el talent que marxa dels Estats Units "d'una manera creativa i de la manera més ràpida possible"
A banda de les titulitzacions, tots dos ponents han proposat una bateria de solucions per, si més no, apropar-se als 700.000 milions d'euros que va establir l'Informe Draghi. Muniesa ha demanat apostar per ampliar la indústria dels fons, a més de reduir la burocràcia. "Per un ric, segurament Europa no té el retorn dels altres. Quan un nord-americà inverteix globalment, no sé si inverteix a Europa el mateix que Europa representa. I segurament un asiàtic tampoc", ha asseverat.
López ha aplaudit la idea i ha aportat una darrera reflexió: aprofitar-se del talent que marxa dels Estats Units. "Pensem d'una manera creativa en elements d'absorció de risc de la manera més ràpida possible", ha demanat. La solució es troba en els "vehicles de venture capital" i, novament, en les titulitzacions.