Madrid està construint una regió que abasta ambdues Castelles d'acord amb serveis regionals de Mitjana Distància en Alta Velocitat (AV). Valladolid i Toledo ja en formen part de manera destacada, però s’hi sumen moltes més poblacions, fins a unes 16 estacions. El fet és que amb Toledo el 100% dels viatges ja es fan amb AV, en uns 30 minuts. Amb Guadalajara el temps és el mateix, però l’estació queda excèntrica i amb Valladolid la durada és d’una hora, i se situaria en una posició que, a la dimensió catalana, seria com la de Girona o Tarragona respecte a Barcelona. La construcció regional de Madrid contrasta amb la de Barcelona, per efectiva i per majors distàncies. A Catalunya, el conjunt de les poblacions que es podrien servir amb AV són molt més nombroses i properes i formen una galàxia urbana, de menor escala que la provincial, la qual cosa és tot un capital de país.
Barcelona no resoldrà el seu problema d’habitatge, o la seva transformació en ciutat del capital, sense una descentralització de l’activitat
Aquest fet ens planeja una oportunitat de nova relació de Barcelona amb el conjunt català i, significativament, dins la regió de Barcelona. La crua realitat és que Barcelona no resoldrà el seu problema d’habitatge, o la seva transformació en ciutat del capital, sense una descentralització de l’activitat, o el que seria el mateix, abastant una dimensió major, tot fent un salt d’escala. Aquesta opció ens permetria replantejar del tot la relació entre capital i país, un afer del tot necessari.
Bé, no es tractaria que ara anéssim a treballar en AV, sinó de l’aparició de noves centralitats estretament relligades amb la capital, nodes que permetessin una concepció de Catalunya integrada a un altre nivell. Des de Lleida, Tortosa i Figueres som a una hora de Barcelona, com podrien estar-ne a vint minuts des de Vilafranca del Penedès i d’Hostalric. Nuclis com Martorell i Granollers - La Roca se situarien a deu minuts de Barcelona, menys del temps de desplaçament que hi ha entre les estacions de Sants i la Sagrera en Metro. I notem que, en totes aquestes poblacions, es tractaria que l’AV es relligués amb el seu entorn amb ferrocarril de Rodalies.
Aquesta política no serien només noves estacions, alguna de les quals, com a Vilafranca del Penedès, ja existeixen, sinó el complement de creació de noves polaritats de residència i activitat i, en algun cas, seria una operació quasi de nova ciutat, com podria ser a Hostalric. La Selva és de les comarques que més han crescut relativament a escala catalana, però li manca un centre, capitalitat, quan se situa a mig camí de dues capitals provincials.
L’esquema més complet partiria d’una millor relació de Barcelona amb el corredor prelitoral. Un nou túnel de FGC des del centre de Barcelona a Sant Cugat permetria, en uns sis minuts, un tercer accés als serveis regionals a afegir a Sants i la Sagrera i, alhora, crear un pontatge (by-pass) per darrere de Collserola, inexistent a Catalunya i, en canvi, vigent a Lleida, Saragossa i Madrid.
El nou mapa de distàncies, mesurades en temps, afavoriria algunes realitats que ja coneixem, com el vincle entre Barcelona i Sant Cugat, ja plenament consolidat i quasi exhaurit en temes d’ocupació de sòl, però no d’accessibilitat. Aquesta comunicació afavoriria el lligam de Terrassa i Sabadell amb Barcelona i entre elles dues, les quals, en ferrocarril, estan a 6’ de llunyania, però a 45’ en bus. El model desplegaria ordre i jerarquia a tota la regió, almenys en l’àmbit prelitoral, que és on hi ha marge de desenvolupament, quan a la costa ja hem assolit un major rebliment. Això no obstant, la relació entre Mataró i Vilanova amb l’interior seria també prioritària en temes de noves connexions ferroviàries, mentre que en la resta parlem solament de noves estacions i d’actuació urbanística.
La dinàmica barcelonina demana un context de regió i de país, si volem posar ordre a un cas, l’èxit explosiu del qual amenaça de malmetre del tot un ordre social, com també l’econòmic, de ciutat habitable. Actualment, el debat públic ha començat a pensar en Rodalies, tot superant l’absoluta decantació històrica envers el Metro, però ja fem tard i ens cal una mirada a l’AV, llindar jeràrquic per damunt de les Rodalies. De fet, com que Rodalies i AV depenen del Ministeri, la política territorial catalana segueix concentrada en la mirada curta del Metro.