Magnificència de ministre (Óscar Puente)

La proposta del ministre de Transports Óscar Puente de reduir la durada del viatge en Alta Velocitat entre Barcelona i Madrid parteix també d'un esquema de visió europea, perquè està motivada per arribar des de Madrid més ràpidament a Europa. La via catalana és més interessant, perquè passa per Lió, Marsella..., per més poblacions i amb menys recorregut que no pas l'enllaç a través d’Hendaia. Per aquesta raó a Catalunya li tocaria la loteria de poder fer un tram nou de via ràpida.

Tanmateix, a Catalunya tenim moltes inversions pendents. Per exemple, per poder disposar de serveis regionals en Alta Velocitat. Actualment, Madrid connecta amb la seva rodalia radial de més d’onze milions d'habitants amb setze estacions que unifiquen tot el massís central espanyol. Fins fa poc era una gran utopia. Per exemple, el 100% de les relacions amb Toledo ja es fan en Alta Velocitat. D’això, a Catalunya n'estem a anys llum.

"La via catalana és més interessant, perquè passa per Lió, Marsella..., per més poblacions i amb menys recorregut que no pas l'enllaç a través d’Hendaia"

Fa just 20 anys Catalunya era líder Espanyola a la suma de Mitjana i Llarga Distància (deixant Rodalies a part). Avui això ens ha estat arrabassat per Madrid, sobretot creant la Mitjana Distància en Alta velocitat, tot aprofitant la xarxa de Llarga Distància per cosir una gran regió central. Si Catalunya es fessin possibles serveis similars, tindríem Tortosa, Lleida i Figueres i un seguit de punts intermedis  a menys d'una hora de Barcelona. Punts com els aeroports de Girona i Reus, Vilafranca del Penedès, enllaços amb les Rodalies (Hostalric, el Vendrell...) que organitzarien una nova jerarquia de serveis. Organitzarien millor un territori que ja era líder en aquests desplaçaments, oferta que no ha estat actualitzada i que s’ha deteriorat. No sols Madrid ens ha passat al davant, sinó que els regionals a Galícia, o Andalusia, han crescut molt més que a Catalunya.

Si vols saber-ne més

 

   

Manel Larrosa-Magnificència de ministre (Óscar Puente)

Però per no tenir a Catalunya tampoc tenim un Corredor Mediterrani en condicions. És a dir, una via específica que porti les mercaderies, i l’hem proposat al Col·legi d'Economistes. 

Aquesta via és fàcil de fer en paral·lel a la línia d'Alta Velocitat, al llarg del prelitoral català i direcció València, en ample internacional. Seria com tenir una autovia de dos carrils per banda, només que en ferrocarril. Si el ministeri té diners per invertir hauria de començar pel Corredor Mediterrani i pels serveis regionals d'Alta Velocitat. Però també li podem prendre la paraula i dir que una via des de Lleida, per  Igualada i fins al Vallès, tindria molt sentit en termes estructurals de país, perquè aquest eix és històric, és a l'eix del Bruc i del camí vers l'interior peninsular. Si el corredor prelitoral i la costa són els eixos més destacats del país, el segueix aquesta via històrica, l’estructuració de la qual seria una molt bona notícia.

I els diners hi són, com també podem dir que se’ns deuen, perquè l'equitat inversora de l'Estat en el conjunt espanyol en democràcia ha estat molt deficient. Hem pagat l’AP7 i altres vies de l’estat amb peatge i restablir l’equitat donaria per molt marge. Pel que hem dit, en les línies actuals i en la nova. Ara bé, a aquesta li fem algunes esmenes.

"La magnificència mostrada pel Ministeri posa sobre la taula el debat de la planificació per part de la Generalitat i la seva mirada al conjunt català"

No cal anar a la Sagrera, podria passar pel Vallès i enfilar en direcció Girona i a l’estació del Vallès hi arribaríem en cinc minuts des del centre de Barcelona amb un servei FGC que modernitzés el canal més dens dels radials a Barcelona, això és, amb un nou túnel a Collserola. Aquesta estació del Vallès recuperaria el debat de quan l’AV va passar pel centre de Barcelona i es va descartar el Vallès. Ara podríem disposar d’ambdós arcs. Al cap i a la fi, Madrid també vol tenir un gran cercle d’AV i planteja estacions i nous accessos a Barajas, no solament des de l’oest sinó per l’est.

La magnificència mostrada pel Ministeri posa sobre la taula el debat de la planificació per part de la Generalitat i la seva mirada al conjunt català. Fa ben pocs dies ens va posar a la llum pública un Pla Estratègic Ferroviari a horitzó 2050, que jutgem poc madur. Serà, doncs, indefugible un debat obert en el conjunt de la societat catalana sobre model de país i amb totes les aspiracions: unificació a ample internacional, línies interoperatives, jerarquia clara, estructuració del país, extensió de xarxa, relacions de Barcelona amb el seu entorn i amb tot Catalunya, inversions amb dobles ús (militar i civil) i equitat inversora per part de l’estat.

Gràcies a Óscar Puente s’ha elevat el llistó molt ràpidament. Gràcies, ministre, sí, hi ficarem cullerada.