Els tecnòlegs internàutics no han fet res més que, sent com són grans experts en les eines de darrera generació, començar a testar emprenedories en determinats sectors. Si en funciona un, endavant i si no, a cercar-ne un altre fins a trobar el que efectivament encaixa amb la tecnologia descoberta. Un cop es produeix aquesta troballa feliç, només cal aprendre el màxim del sector i llençar-se en paracaigudes sobre ell. Els passos següents consisteixen a desmantellar l'ecosistema per crear-ne un altre de més modern.
Internet arribava a finals del segle passat per facilitar la relació directa entre els productors i els clients. És a dir, la seva funció consisteix a promoure una intercomunicació ràpida de manera que els productors coneguin les demandes i aspiracions dels clients i les puguin satisfer millor, mentre aquests fan sentir la seva veu d'igual a igual i s'impliquen obertament en els processos de cocreació. Juntament amb aquesta funció principal cal afegir immediatament la reducció de costos i l'alleugeriment de la cadena de subministrament, incrementant la productivitat. De fet, aquest impuls tecnològic plantejava clarament la desintermediació; aquell que estigui en condicions d'oferir quelcom i trobi resposta en un client, no cal que sigui esclau d'una jerarquia, d'un peatge o d'un mediador.
"De la desintermediació somniada s'ha passat a la reintermediació pura i dura"
Què ha passat realment? Doncs que un cop instituït el canal internàutic, les plataformes, els marketplaces, les xarxes socials i les aplicacions han poblat la xarxa per protagonitzar res a veure amb processos de desintermediació si no de reintermediació. S'han instal·lat al bell mig per actuar com a nous demiürgs; lluny de reduir la dependència del canal, l'han augmentat cap a ells mateixos. De la desintermediació somniada s'ha passat a la reintermediació pura i dura. En avançar-se i crear nous models de negoci, han agafat a totes les institucions i governs amb els pixats al ventre, per la qual cosa han fet i desfet el que han volgut als primers vint anys de vida. Han repatriat els guanys, han reduït dràsticament els impostos pagant molt per sota dels que abonen els que estan a la plaça, s'han passat pel forro les normes de qualitat, laborals, etc. Ningú els hi ha parat els peus fins fa molt poc i ho hem d'acabar de veure.
Addicionalment, i probablement això és el pitjor, han destruït molts sectors que difícilment aixecaran el cap. Imaginem per un moment que un grup de botiguers o de taxistes o de fabricants de calçat, per posar tres exemples de sectors, un cop conegudes les noves tecnologies internàutiques hagueren pres immediatament la iniciativa de posar-les en circulació amb els clients usant la xarxa per ampliar els seus negocis. Aleshores sí que veritablement s'haurien produït processos de des intermediació efectius, i no pas de reintermediació, ampliant la relació física a la virtual, incorporant facetes inèdites a l'intercanvi i abaratint els costos i, per tant, els preus finals. Entre la reducció dels costos que s'haurien produït cal anotar la més destacada: els botiguers, els taxistes i els fabricants de calçat no haurien perdut ni un minut en conèixer el sector pel fet que ells són especialistes en el seu, mentre que en la realitat els tecnòlegs internàutics han hagut d'invertir hores i hores i recursos a dojo per aprendre de cada sector on experimentaven abans de trobar el que encaixava amb les seves eines.
És veritat que en aquesta revolució tecnològica, com a les anteriors industrials, i fins i tot molt més enrere quan s'inicia l'edat del ferro, els innovadors s'avencen a aplicar les noves tècniques, les popularitzen i s'enriqueixen desgavellant una part del teixit empresarial, el qual amb totes les vicissituds acaba revifant. El que passa ara és que la dimensió de la revolució digital ha despullat a massa sectors i ha donat el poder als nous grups privilegiats per haver-se avançat.
"La petita i mitjana empresa d'aquest país no ha pogut aprofitar-se dels recursos disponibles per afrontar el nou escenari que les grans tecnològiques han creat"
Quan la flaira dels Next Generation comença a esvair-se, es desvetlla novament l'evidència que gran part de la petita i mitjana empresa d'aquest país no ha pogut aprofitar-se dels recursos disponibles per afrontar el nou escenari que les grans tecnològiques han creat campant en aquests vint anys de vida: una mena d'oportunitat perduda.