L’economia catalana ha continuat donant bones notícies durant el 2025. Tot i que encara no disposem del tancament anual, els tres primers trimestres reflecteixen un creixement mitjà del PIB del 2,8% i un creixement de l’ocupació del 2,6%. Els indicadors de conjuntura disponibles apunten que aquest dinamisme es mantindrà en el quart trimestre.
D’una banda, el consum privat continua molt dinàmic gràcies a la recuperació de la renda real disponible de les llars, impulsada per la bona evolució de l’ocupació i els salaris. D’altra banda, la inversió mostra una revifada significativa, afavorida pels bons resultats empresarials i la reducció dels tipus d’interès. La inflació, en canvi, es resisteix a baixar del 3% a causa de la inèrcia en l’augment dels preus dels serveis, motivada per la forta demanda interna. Pel que fa a les exportacions, les de béns creixen moderadament per l’atonia de la demanda externa, mentre que les exportacions de serveis turístics mantenen uns resultats sòlids.
La resiliència internacional
L’entorn internacional també mostra una notable resiliència als diversos xocs (aranzels, tensions geopolítiques i conflictes). L’economia nord-americana resisteix millor del que es preveia a les polítiques de Trump i la inflació no presenta pressions significatives, fet que ha permès a la FED continuar amb les baixades de tipus d’interès. L’extraordinari cicle inversor en tecnologia associat a la intel·ligència artificial genera guanys importants als mercats financers, però també comporta riscos si les inversions no ofereixen els retorns esperats. Cada vegada més analistes alerten sobre el perill d’una bombolla en les inversions vinculades a la IA.
La Unió Europea, al seu torn, ha de fer front a grans desafiaments com l’augment de la confrontació política amb els Estats Units, la pèrdua de competitivitat acumulada, i la pressió sobre els pressupostos públics per finançar defensa, transició energètica i envelliment demogràfic.
La UE ha de fer front a l’augment de la confrontació política amb els EUA, la pèrdua de competitivitat acumulada i la pressió sobre els pressupostos públics
En aquest context exterior, l’economia espanyola destaca per ser la gran excepció en un entorn de creixements mediocres, com ho ha descrit el mateix Financial Times. De fet, la Comissió Europea preveu que el PIB espanyol tancarà el 2025 amb un creixement del 2,9%, molt per sobre de l’1,3% de l’eurozona, i el 2026 podria créixer un 2,3% (enfront de l’1,2% a la zona euro).
Pel que fa a Catalunya, les previsions de la Cambra de Comerç de Barcelona apunten un creixement idèntic al d’Espanya per al 2025 (2,9%), que es moderaria fins al 2,4% el 2026. Per tant, es perfila un 2026 globalment positiu i similar a l’anterior, tot i que la incertesa i els riscos persisteixen.
Quins factors actuaran com a vents de cua del creixement?
En primer lloc, la immigració continuarà sostenint el creixement demogràfic i reforçant el consum privat i la renda disponible. Aquest factor és diferencial respecte d’altres economies europees, on la demografia actua com un fre estructural. Ara bé, la creació d’ocupació hauria d’anar acompanyada d’una millora en la productivitat, que continua sent el gran repte de la nostra economia.
En segon lloc, el 2026 serà un any clau per a l’execució del Pla de Recuperació. Es preveu una acceleració de la inversió vinculada als fons Next Generation i el compliment de les reformes pactades amb Brussel·les per rebre els darrers pagaments. L’objectiu és teòricament impulsar la inversió en digitalització, transició energètica i innovació. Però el balanç final dependrà de si els fons s’han destinat a mesures que només suposen una injecció de diners amb impacte a curt termini en el PIB, o bé a inversions i reformes que tindran un efecte estructural perquè permetran augmentar el potencial de producció i la competitivitat a llarg termini.
El tercer factor d’impuls de l’economia catalana continuarà sent les favorables condicions financeres. Tot i que el cicle de retallades de tipus a la zona euro pot haver finalitzat, la transmissió de les darreres baixades sobre l’economia continuarà durant el 2026. El tipus de referència del BCE es podria mantenir entorn del 2%, amb un Euríbor al voltant del 2,2%, sent un factor d’impuls a la inversió i el crèdit en sectors productius.
Tot i que el cicle de retallades de tipus a la zona euro pot haver finalitzat, la transmissió de les darreres baixades sobre l’economia continuarà durant el 2026
Finalment, s’espera que el sector residencial continuï la fase expansiva, tant en obra pública com privada. Aquest dinamisme contribuirà a la demanda de béns duradors i a l’activitat en la construcció, malgrat que el sector té grans dificultats per contractar els treballadors que requereix la seva expansió.
Tot i aquests factors d’impuls, també hi ha altres que actuaran com a fre al creixement.
En primer lloc, les exportacions de béns perdran vigor davant la debilitat dels principals socis comercial i la pujada dels aranzels. A la Cambra de Comerç vam estimar un impacte a l’economia catalana de la pujada dels aranzels als Estats Units de tres dècimes de PIB al llarg del 2025 i 2026.
Però, sens dubte, el principal repte estructural que afronta actualment la nostra economia es troba en el mercat immobiliari. La forta recuperació de la demanda i l’escassa oferta, que creix molt lentament, està generant un increment dels preus que dificulta l’accés a bona part de la població.
Les exportacions de béns perdran vigor davant la debilitat dels principals socis comercial i la pujada dels aranzels
En matèria fiscal, el repte serà compatibilitzar la consolidació fiscal amb la necessitat de més inversió en habitatge social, en defensa i en despesa social per fer front a la pressió de l’envelliment i de l’increment de la població.
En definitiva, el 2026 no serà un any d’eufòria sinó de continuïtat. L’objectiu principal hauria de ser consolidar l’evolució positiva que s’observa en els indicadors de productivitat per hora treballada, d’innovació i de millora del model productiu. També caldrà estar molt atents a les oportunitats d’inversió que puguin arribar a Catalunya i donar solució la crisi de l’habitatge.
L'art dels economistes de fer previsions és sempre arriscat, però del tot necessari perquè empreses i responsables polítics disposin d’una brúixola per orientar les seves decisions estratègiques l’any vinent. Tot desitjant que aquestes previsions es compleixin, desitjo als lectors de VIA Empresa un bon Nadal!