El president de Pimec, Antoni Cañete, ha estat contundent en la presentació de l’Informe de perspectives del 2026 a l’hora de valorar la interrupció i, fins i tot, accidentalitat de Rodalies. Ha relacionat la “situació molt greu” de la xarxa amb la “falta d’inversió continuada en el temps”: "És una qüestió que ve de fa molt de temps i que lògicament es produeix perquè no s'estan fent les inversions necessàries per mantenir la mobilitat". Les declaracions de Cañete tenen lloc després dels dos accidents que van tenir lloc dimarts a la nit, el més greu a la línia R4 a Gelida (Barcelona), i que s'ha saldat amb un mort.
Segons les dades de Pimec, el mal funcionament de Rodalies es tradueix en una pèrdua diària de 2,2 milions d'euros de costos laborals, a més de 3,2 milions d'euros més perduts diàriament en costos d'oportunitat. "El que ha passat posa en relleu que, encara que es facin pressupostos i es parli d'inversions en infraestructures, i vinguin diferents responsables governamentals a parlar de pluja de milions, si quan arriba el moment, no es fan realment, tot això dona una situació de deteriorament", ha alertat el president de Pimec.
Previsió global (i catalana) de l'economia aquest 2026
Després de les declaracions de Cañete, el catedràtic Oriol Amat ha posat el focus en les perspectives del 2026. Ho ha fet, en primer lloc, destacant que les previsions de l’economia mundial apunten a un creixement del PIB global del 3,1%, “una xifra positiva”, malgrat recordar el 3,8% que registrava el mateix indicador abans de la crisi de la covid-19. Amat ha detallat que la xifra per aquest 2026 es pot mirar amb bons ulls, ja que creixements per sobre de l’1% “ja permeten generar ocupació”.
El fet que la projecció catalana sigui superior a l’estatal s’explica amb el major pes que tenen els motors de creixement en el territori
En clau catalana, l’economia ha assolit un “aterratge suau” i projecta un creixement del 2,4%, dues dècimes per sobre del creixement espanyol. El fet que la projecció catalana sigui superior a l’estatal s’explica amb el major pes que tenen els motors de creixement en el territori, com ara la inversió en tecnologia, el turisme i la immigració. Amat ha subratllat, però, alguns dels riscos que poden impactar directament en aquest creixement, com ara els vinculats a la bombolla dels mercats financers o de la intel·ligència artificial: “Són diverses bombolles que en qualsevol moment podrien esclatar, i quan això passa l’economia frena”.
Amb molts interrogants, Pimec situa el creixement previst pels Estats Units entre l’1,8% i el 2,1%, força per sobre de l’1,2% o 1,3% que s’espera d’Europa. L’indicador europeu, segons Amat, és condicionat per la situació de feblesa que travessa la indústria alemanya i l’excés de burocràcia que afronta el continent. Els creixements més elevats s’esperen d’Àsia, amb l’Índia (6,5% - 7%) i la Xina (4,3%) com a territoris amb més projecció, després de l’Àfrica (4% - 4,3%). L’Amèrica Llatina registrarà un creixement similar al català, entre el 2% i el 2,5%.
Reprenent l’enfocament català, els sectors que més impulsaran l’economia són el farmacèutic, que registrarà un creixement entorn del 6%, i les TIC (4,2%). També destaquen la construcció, el comerç minorista i el turisme per ser els més estabilitzats, aquest darrer especialment, en haver incrementat la despesa dels visitants a Catalunya.
Després d’identificar els sectors amb més potencial, Amat no ha deixat d’alertar els principals riscos per a l’economia catalana. En primer lloc, ha assenyalat l’esgotament progressiu dels fons Next Generation, seguit de la bretxa de productivitat del 8% respecte a la Unió Europea i l’estancament dels principals socis comercials, un fet que frena les exportacions. Tampoc s’ha oblidat de la crisi de l’habitatge, que actua com “un coll d’ampolla per a l’emancipació social i l’atracció de talent”.
En el teixit empresarial català predomina una percepció majoritàriament negativa pel que fa al context econòmic global, ja que aproximadament la meitat de les pimes estan sortint perjudicades. Ara bé, malgrat que les polítiques aranzelàries adoptades pel president dels Estats Units, Donald Trump, han afectat un terç de les pimes catalanes, val a dir que la debilitat de la indústria alemanya té un impacte superior, ja que impacta en gairebé la meitat de les petites i mitjanes empreses. El professor Amat ja ho va sentenciar fa dues setmanes a VIA Empresa i avui ho ha repetit: “Estem davant un món inquietant, però no pitjor que abans”.