El preu de l'habitatge es va encarir un 11,3% anual en el tercer trimestre a Catalunya, tres dècimes menys que en els tres mesos anteriors, però marcant una de les pujades més altes des de la bombolla immobiliària, segons l'Estadística Índex de Preus de l'Habitatge que ha publicat aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Es tracta del quart trimestre amb un augment de més del 10%, però del segon període en el qual es detecta un descens del ritme de creixement.
Els habitatges nous han pujat un 7,6% anual -3,8 punts menys-, mentre que els de segona mà han crescut una dècima fins a l’11,7%, l’increment més elevat de la sèrie històrica, que es remunta al 2007. A més, és el quart trimestre consecutiu que el preu de l’habitatge usat creix a dos dígits. En canvi, entre juliol i setembre el preu de la nova construcció ha baixat per sota dels dos dígits -en els quals s’havia mantingut durant tres trimestres- i mostra l’increment més reduït des del primer trimestre del 2023.
L’Índex de Preus de l’Habitatge que elabora l’institut d’estadística puja de forma consecutiva des del 2014 a Catalunya. L’increment més alt el va assolir el primer trimestre d’enguany, amb un augment de preu anual de l’11,7%.
Si es té en compte la variació trimestral, els preus de l'habitatge a Catalunya van pujar un 2,8%, amb una caiguda del 0,1% en els pisos nous i una pujada del 2,8% en els de segona mà.
Increment del 12,8% del preu a l’Estat
Al conjunt de l'Estat, el preu de l'habitatge va pujar un 12,8%, una dècima més que la variació anual del segon trimestre, marcant l’increment més alt en divuit anys. De la mateixa manera que al territori català, les noves construccions van notar un descens de preu de més de dos punts fins a una pujada del 9,7%. En canvi, els de segona mà van continuar a l’alça amb un augment de preu del 13,4%, sis dècimes més que el segon trímetre. Pel que fa a la variació trimestral, va ser del 2,9%, concretament de 0,6% per als pisos nous i del 3,3% per als usats.
Per comunitats, els majors increments es van produir a la Regió de Múrcia, amb un 15%, seguit de l'Aragó, amb un 14,6%. Madrid també registra un dels increments més pronunciats (+14,2%). En canvi, Catalunya se situa a la part baixa de la taula i només Navarra registra un increment més baix del català (+10,9%).