Semblaria que l'estiuet de Sant Martí hagués fet oblidar fins a la primavera les borrasques, tempestes i huracans dels darrers mesos que han assotat i malmès novament les platges. El desig més declarat dels 750 milions d'europeus als darrers setanta anys, passar-se uns dies al litoral mediterrani, relaxar-se i banyar-se al mar, es comença a convertir en un malson; o s'apliquen mesures dràstiques de tota mena o aviat ni podrem pagar la sorra necessària per recuperar les platges -a sis euros el metre cúbic, ni ens servirà de res rehabilitar-les. Aleshores, bona part dels negocis turístics se n'aniran en orris. La sensibilitat és baixa i l'interès, menor.
La tempesta Domingos deixava l'altre dia al descobert uns cables subterranis a la platja de la Nova Mar Bella de Barcelona entre Bac de Roda i Selva de Mar, després de destruir el mur de formigó del Passeig Marítim. El Delta de l'Ebre es mostra tan feble que cada vegada que en ve una tempesta desapareix un bocí. Els 156,8 litres per metre quadrat caiguts a Tortosa o els 159 de Castelló fa uns dies demostren l'acceleració dels fenòmens meteorològics extrems que produeixen tantes destrosses als espigons, a les esculleres, als passejos marítims de tots els municipis amb platja de l'estat espanyol.
Al ritme actual, el 2050, les platges de Barcelona hauran perdut més de 20 metres de profunditat, el qual significaria la seva pràctica desaparició
No són titulars sensacionalistes: al ritme actual, el 2050, les platges de Barcelona hauran perdut més de 20 metres de profunditat, el qual significaria la seva pràctica desaparició; són estimacions de l'AMB en un estudi que constata que a Barcelona, Sitges, Badalona o Montgat queden uns 500 metres de sorra a la platja quan abans arribava als dos quilòmetres. De fet, fa dècades que les platges retrocedeixen una mitjana d'un metre cada any. El darrer Nature Climate Changes afirma que Espanya perdrà 60 metres de les seves platges arenoses a finals del segle. No exageren els experts quan afirmen que l'escalfament dels oceans i la pujada del nivell de les aigües inundaran els litorals més febles de la terra sepultant les platges de Miami, algunes illes del Carib, part del nord-est brasiler o les ciutats més baixes de la Mediterrània. La Generalitat confirma que el darrer estiu va començar amb un 15% menys de sorra; els sis euros que val cada metre cúbic l'han convertit en una de les matèries primeres més cobejades i probablement inútil.
"Pitjor que una Dana"
Les informacions meteorològiques interessen cada cop més a la població. La gent s'ha familiaritzat amb el nom de les borrasques, tempestes i huracans, segons la denominació importada per l'Aemet, Cioran, Glòria, Armand, Beatrice, Claudio, Denise, Efraín, Fien, Gerard, Hannelore, Isaack...I encara no se'ns han esborrat de la memòria les més antigues Leslie, Vince, Delta, Gordon, Alpha, Theta... El terme dana -acrònim de depressions aïllades en nivells alts de l'atmosfera- ha esdevingut d'ús quotidià: "ets pitjor que una Dana ...". No és que es produeixin més tempestes tropicals, senzillament s'apropen més al continent europeu i s'encadenen en el temps; no distingeixen primavera de tardor o estiu d'hivern. El planeta s'ha revoltat des de fa temps davant l'agressió ferotge dels humans contaminant al llarg dels darrers dos-cents anys; els oceans estan absorbint l'excés d'energia que significa l'escalfament global i intensifica els huracans. Des de la dècada dels setanta, la superfície del mar s'ha escalfat 0,1 graus per any i encara puja.
Es destrossen o desapareixen bocins de platja pel canvi climàtic que no ha estat qüestió d'un dia. Té a veure amb la sobrepesca, l'erosió, les extraccions de sorra per la construcció, les barreres construïdes que actuen com a dic de contenció que impedeixen la regeneració automàtica de la sorra, i la desaparició de les dunes que protegeixen de l'onatge. Però sobretot, el que els passa a les platges és que fa nossa l'ocupació intensiva de la primera línia de platja des dels orígens del turisme modern, incloent-hi les desembocadures i les lleres dels rius. El model d'ús recreatiu de les platges als darrers setanta anys és el màxim culpable de l'escac i mat.
El planeta s'ha revoltat des de fa temps davant l'agressió ferotge dels humans contaminant al llarg dels darrers dos-cents anys
Cada any desapareixen milions de metres cúbics de sorra als 8.000 quilòmetres de platja de l'Estat; per recuperar-los s'haurien de reimplantar uns 30 milions de metres cúbics de sorra (és a dir, desemborsar 180 milions d'euros anyals). El Ministeri de Transició Ecològica n'ha invertit uns 60 milions d'euros als darrers cinc anys per fer front als desgavells a Cadis, Huelva, València i Màlaga. Per frenar el retrocés de les platges catalanes, diu l'AMB en un estudi recent (2022), caldrien unes 450.000 tones de sorra, però la Generalitat, després d'invertir-ne cinc milions als darrers tres anys per recuperar el litoral de Barcelona i Tarragona, ja ha dit prou a salvar platges que acabaran desapareixent per molta sorra que s'hi aboqui.
El problema arriba quan s'han de plantejar alternatives. Als anys 80 i 90, amb els Plans d'Excel·lència costava ben poc afegir una partida per aportar sorra o regenerar les platges; així es va fer a Calvià, Lanzarote, i molts d'altres indrets. Ara, la despesa seria inviable i serviria de poc.
El Monitor de Competitivitat Turística de les Destinacions de Sol i Platja (Exceltur 2021) valora el negoci en torn el litoral espanyol en més de 100.000 milions, representa el 8,7% de l'economia espanyola i dona treball a 1,6 milions de persones entre fixes, fixos discontinus i eventuals. La qüestió és determinar quina és la capacitat de càrrega de cada platja amb la seva feblesa actual i actuar en conseqüència. És a dir, no hi cap tanta gent als mesos d'estiu. Els hem acostumat als turistes a un model de vida a l'estiu i n'hem d'inventar un altre per tot l'any que aprofitant els recursos territorials i patrimonials d'una manera racional permetin una facturació semblant o superior.
El model d'ús recreatiu de les platges als darrers setanta anys és el màxim culpable de l'escac i mat
L'economia blava no proposa canvis impossibles. Planteja el creixement econòmic basat en la preservació dels ecosistemes marins i la sostenibilitat mediambiental. No es tracta d'usar i llençar el recurs natural de la platja, degradant el medi ambient com fins ara, ampliant tota mena d'oferta indiscriminada. És possible no reduir la dimensió del negoci turístic, però s'ha de posar l'accent en tornar quan abans a l'equilibri ecològic; paral·lelament, reordenar els elements que l'envolten -experiències de gastronomia, cultura, espectacles, esbarjo, esport, nàutica, descobriment, relació...-, alguns dels quals exigiran sense dubte transformacions més profundes. Escoltant als experts mediambientals, fa anys que ho tenen clar; als congressos i fires del ram s'escolta el ressò d'unes quantes paraules sobre la transformació del sector però massa pocs esforços. La sensibilitat és baixa; l'interès, mitjà; les estratègies, malauradament, la majoria, per construir.