El Port de Barcelona camina cap a la nova realitat energètica

L'equipament ha tancat el 2023 amb 199 operacions de subministrament de gas natural liquat, un moviment que representa un total de 143.000 metres cúbics

Operació de subministrament a un creuer amb GNL | Aleix Ramirez Operació de subministrament a un creuer amb GNL | Aleix Ramirez

La crisi de la guerra d’Ucraïna va representar un punt d’inflexió a l’hora d’accelerar nous horitzons pel que comporta als usos energètics. Més enllà del component geopolític, el canvi climàtic i la sostenibilitat també són dos elements claus per entendre l’aposta, tant des del sector públic com el privat, per combustibles amb un menor impacte mediambiental. En aquest context, el Port de Barcelona ha donat a conèixer que durant el 2023 va dur a terme gairebé 200 operacions de subministrament de gas natural liquat a vaixells, és a dir, 143.000 metres cúbics. La xifra de l’any passat duplica els registres del 2021 (65.000 m3). Des de l’equipament no s’ha contextualitzat el balanç del 2022, precisament per l’esmentat esclat del conflicte bèl·lic a l’est d’Europa. 

Per dur a terme el subministrament del GNL (gas natural liquat), des de fa onze mesos, Barcelona acull un vaixell de proveïment, de forma permanent, creat a partir de la col·laboració entre Enagás i l’armador noruec Knutsen. Amb uns 90 metres d’eslora, el vaixell té una capacitat per emmagatzemar 5.000 metres cúbics de gas natural liquat. Habitualment, l’operació de subministrament té una durada d’entre tres i quatre hores. A tot el món, segons Enagás, existeixen 350 naus similars.  “Mantenim l’aposta per reduir l’impacte ambiental local”, defensa Lluís Salvadó, president del Port de Barcelona. En paral·lel a la capital catalana, a tot l’Estat existeixen set plantes de regasificació, en les quals s’han dut a terme tota mena d’actuacions per poder gestionar el gas natural liquat. 

Més info: El Port de Barcelona prepara el terreny per l'H2Med

Avui en dia, el percentatge de subministraments de GNL a vaixells respecte del total de combustibles (en gran part gasoil i fuel) al Port de Barcelona ha passat del 0,2% del 2021 al 5,8% de l’exercici anterior. De les 8.873 escales de vaixells de l’any passat, 618 són vaixells propulsats amb GNL. Els responsables de l’equipament asseguren que diferents operadors de subministrament del gas ja han expressat el seu desig d’aterrar a Barcelona.

Un interès, sota el criteri del Port, per la diversificació de les instal·lacions, el fàcil accés i les polítiques de bonificacions. A curt i mitjà termini, el GNL vol aprofitar l’embranzida de la futura connexió submarina entre Barcelona i Marsella, batejada amb el nom H2Med, pel transport d'hidrogen verd. Aquest projecte és una de les potes del corredor d'Energia Verda que connectarà Portugal, Espanya i França amb la xarxa energètica de la Unió Europea. A més de la presència del vaixell, des de l’any 2015, el Port de Barcelona ha promogut la construcció d’altres infraestructures i, a la vegada, l’aparició de camions cisterna per cobrir la demanda de GNL. 

Lluís Salvadó, president del Port de Barcelona | Aleix Ramirez
Lluís Salvadó, president del Port de Barcelona | Aleix Ramirez

Un combustible per una etapa “de transició”

“Parlem d’un combustible de transició, a l’espera de concretar futurs usos d’altres energies”, ha destacat Salvadó. El president del Port de Barcelona ha recordat que, fins a l’any 2033, les institucions europees bonifiquen el GNL i també obliguen els ports a tenir instal·lacions per gestionar el seu ús. Per entendre el paper del gas natural liquat, durant la primera fase de la guerra a Ucraïna, els Estats Units van subministrar 15.000 milions cúbics a Europa. L’aspiració de la UE per l’any 2030 és assolir una demanda de 50.000 milions cúbics. Lluís Salvadó ha volgut aprofitar l’altaveu del GNL per tractar altres aspectes com les últimes incidències al Mar Roig. 

L’aspiració de la UE per l’any 2030 és assolir una demanda de 50.000 milions cúbics de gas natural liquat

“És cert que el sud-est asiàtic i Europa han patit un impacte important, però els ports del Mediterrani Occidental tenim una menor afectació”, descriu el president. Així i tot, Salvadó ha calculat que, de mitjana, els vaixells arriben a Barcelona amb un retard d’entre 10 i 15 dies. Des de l’inici dels atacs, més de 400 portacontenidors han hagut d’esquivar el canal de Suez. Aquesta problemàtica ha generat un increment d’un 300% dels costos de transport marítim i alguns colls d’ampolla, però sense provocar un gran impacte a l’economia mundial. El 30% del transport marítim de contenidors utilitza les aigües del Mar Roig. 

Més informació
El Port de Barcelona impulsa un acord amb els creuers per minimitzar l'impacte de la sequera
El Port de Barcelona registra una caiguda interanual del 9,2% del tràfic de mercaderies
L'Estat autoritza la creació de Train Port Barcelona
Avui et destaquem
El més llegit