El Port de Barcelona garantirà el funcionament del sistema logístic malgrat el tall de set setmanes del túnel de Rubí amb trens d’FGC, ample ibèric i la possibilitat de traslladar mercaderies per carretera. Actualment, el tren mou el 12% dels contenidors i el 40% dels vehicles del port, una càrrega que actualment es pot moure amb camió.
Segons les dades del 2025, el Port de Barcelona registra unes 11.083 circulacions ferroviàries anuals, l’equivalent a unes 35 diàries. La majoria corresponen a l’ample ibèric, amb 6.740 trens l’any (61%), seguit de l’ample mètric amb 3.478 circulacions (31%) i de l’ample internacional UIC amb 865 (8%).
El passat 26 de gener, el túnel de Rubí va registrar un despreniment de terres que va interrompre la circulació de la línia R8 -la que connecta Martorell i Granollers sense passar per Barcelona-. Un esdeveniment que no va trigar a posar en escac i mat la logística de totes aquelles empreses que fan circular les mercaderies per tren, tant des de Barcelona i Tarragona cap a Europa, com des d’Europa cap a totes dues capitals costaneres.
“El túnel de Rubí ara ha estat l’element de pànic, però és una mostra més de la deixadesa de totes les línies”, assegura l’arquitecte Manel Larrosa a VIA Empresa. De fet, al despreniment se li afegeix una esquerda -detectada ja fa anys- que ara representa una amenaça més pel túnel. La gravetat d’aquesta incidència s’accentua amb el fet que Rubí, en clau ferroviària, és des del 1982 el pas obligat cap a França des de Barcelona, però també des de ciutats com València o Saragossa, arran de la construcció del túnel.