“Quan s’inverteix en logística s’inverteix en competitivitat”. La 28a edició del Saló Internacional de la Logística de Barcelona (SIL Barcelona) ha donat el tret de sortida aquest dimecres amb l’afirmació de la directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Blanca Sorigué, i un especial èmfasi en l’activitat portuària. A banda de la contribució que suposa l’economia blava, el motiu d’aquest protagonisme es deu al conflicte a l’Orient Mitjà, que ha donat a conèixer les conseqüències derivades del bloqueig d’Ormuz, des d’on surt per mar el 20% del petroli i el 20% del gas natural mundial.
"Resliència logística" davant de la "normalitat de les crisis"
Amb el conflicte ha agafat força el concepte de resiliència logística, que, precisament, recorre els passadissos d’aquesta nova edició del SIL, que té lloc entre el 3 i 5 de juny al recinte firal de Montjuïc. N’ha fet esment el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, a l’inici de la primera jornada: “El component de resiliència és essencial per garantir que les mercaderies arriben a la seva destinació fins i tot davant de crisis mundials, ja que les crisis s’han convertit en una normalitat”, ha apuntat, després d’agrair al govern del Pakistan, present al SIL amb una delegació, els esforços per posar fi al conflicte iniciat enguany.
Santacreu: "Les crisis s’han convertit en una normalitat”
Santacreu ha mirat a la Mediterrània per assegurar que “s’ha de convertir en una de les grans regions de connectivitat del món” i, per assolir-ho, ha apuntat que caldria millorar la connectivitat estratègica del territori, apostar per talent, innovació i digitalització, i aprofundir en l’ecosistema logístic mediterrani. En una línia molt similar s’ha pronunciat el president executiu del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), Pere Navarro, a l’hora d’assegurar que el sector logístic s’ha d’adaptar “a la nova situació del món i a les noves tecnologies”.
Barcelona, "terreny adobat" i capital de la logística
L’inici del SIL ha vingut acompanyat per la millora -d’una dècima- en les previsions de l’OCDE quant al creixement de l’economia espanyola, que s’espera que enguany assoleixi el 2,2%; una xifra que els mencionats representants han celebrat durant el transcurs de la jornada. Navarro, a més, ha reivindicat el potencial de la ciutat de Barcelona en tractar-se d’un “terreny adobat” per la celebració d’esdeveniments de la talla del SIL: “No és casualitat que celebrem aquest saló a Barcelona, és un indret privilegiat per l’activitat econòmica i durant aquests dies i la resta de l’any serà la capital de la logística”, ha assegurat.
Una de les entitats catalanes destacades en el congrés ha estat el Clúster Logístic de Catalunya, que compta amb empreses representants de tota la cadena logística i des de fa una dècada no es perd el saló, tal com ho explica a VIA Empresa el president de l’organisme, Ignasi Sayol. Sayol assenyala tant l’evolució de la tecnologia dins del congrés, com l’auge de companyies tecnològiques; de fet, Inprous, la companyia que dirigeix, també és present al SIL per donar a conèixer les solucions de transport que ofereix amb el focus en l’entrega de productes congelats, que permeten respectar la cadena de fred durant el transport i l’emmagatzematge.
Sayol, qui també forma part del consell d’administració del Port de Barcelona, explica que el pes dels ports en el saló es pot atribuir a “les notícies d’actualitat que coincideixen amb la seva celebració”, en aquest cas, el conflicte d’Orient Mitjà. Tanmateix, el president del Clúster Logístic de Catalunya apunta altres “grans temes” com el Corredor Mediterrani i els problemes derivats d’unes infraestructures “col·lapsades”.
Els ports catalans apunten a l'horitzó 2030
El Saló de la Logística, enguany, ha cedit un espai en el centre del recinte firal de Montjuïc al Port de Tarragona, “una eina molt important per la nostra economia”, segons Sayol. Els responsables comercials de la infraestructura portuària Narcisa Codau i Jordi Anglès han detallat VIA Empresa que 2026 és un any clau pel Port de Tarragona perquè molts projectes que fa anys que s’estan treballant, sigui de nova construcció, o que simplement estaven aturats perquè estaven buscant un operador, comencen a veure la llum.
Entre aquests, Codau i Anglès destaquen l’aliança entre Cosco -la quarta naviliera del món en tràfic de mercaderies- i PTP, que amb una inversió de 116 milions d'euros transformaran el moll d'Andalusia del port tarragoní per convertir-lo en el seu node de referència al Mediterrani. L’operació es traduirà en un increment significatiu en el tràfic de contenidors -amb una capacitat de fins a 680.000-, que es podran transportar cap al centre de la península i Europa mitjançant la terminal ferroviària de la Boella. El nou moll, que s’espera que estigui en ple funcionament el 2028, comptarà amb una superfície de 500.000 metres quadrats, generarà fins a 180 llocs de treball directes i situarà la infraestructura “a la primera divisió europea”.
Els dos portaveus del Port de Tarragona també destaquen el port sec de Guadalajara-Marchamalo, que ha acabat les obres. El projecte ha suposat una inversió de 30 milions d’euros i el seu model de gestió sortirà a licitació durant el segon semestre del 2026. “Els ports secs són terminals intermodals que els ports desenvolupem a la part continental, en el nostre cas, a l’àrea de Madrid, ja que és el corredor logístic més important de tota la península”, assegura Anglès.
Si bé els mencionats són els projectes més rellevants que el Port de Tarragona està donant a conèixer al SIL, val a dir que n’exhibeix prop d’una vintena: la inversió de 70 milions d’euros a la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) de Vila-seca, la inversió de 80 milions per l’ampliació de 22 hectàrees del moll de Balears o els 100 milions destinats al nou contradic de Ponent, que comptarà amb més seguretat i nous tràfics. Un conjunt d’inversions que pretenen assolir un ecoport en l’horitzó 2030.
Amb una filosofia similar, el Port de Barcelona tampoc s’ha perdut la 28a edició del SIL i ha estat present amb l’estand més actiu del saló, en matèria de conferències i esdeveniments. “Enguany la nostra participació està molt enfocada en la transformació del port de cara al 2030”, apunta a VIA Empresa la directora de Relacions Institucionals de l’entitat, Ingrid Boqué. Aquest és el motiu pel qual l’entitat ha aprofitat el saló per presentar tant el V Pla Estratègic 2026-2030 com del Pla de Transició Energètica. El secretari d’Estat de Transports i Mobilitat Sostenible, José Antonio Santano, ha valorat positivament la visió que comparteix tant el port barceloní com el tarragoní de cara a 2030, així com la col·laboració entre ambdós.
El Port de Barcelona ha presentat el V Pla Estratègic 2026-2030 i el Pla de Transició Energètica
Cap al migdia ha tret el cap el president de l’organisme, José Alberto Carbonell, qui s’hi ha apropat amb Navarro i Sorigué, després de la inauguració oficial del saló. Boqué assegura que “el fet que, quan parlem de logística, la figura del port es vegi reforçada, és un aspecte molt positiu”, i ha destacat la “gran capacitat logística” de la capital catalana.
La directora de Relacions Institucionals del Port de Barcelona destaca els àmbits de la ciberseguretat i les tecnologies emergents com a principals atractius dels catorze panells que, sota el lema Impulsem el Port del 2030, preveu l’entitat en el marc del saló. L’estand del Port, a més, ha estat un escenari encertat per conèixer la contribució de l’hidrogen com a vector energètic estratègic, com la intel·ligència artificial incideix en la gestió duanera, o el bessó digital de la infraestructura.