L’absentisme és una xacra en augment al teixit laboral i empresarial català, que dobla la mitjana europea del fenomen. Les patronals fa dies que insisteixen en la gravetat del fet a partir d’estudis específics. Uns estudis, però, que sovint només posen deures a l’Administració perquè controli i tramiti de forma més eficient les baixes per malaltia. Tanmateix, la patronal de les petites i mitjanes empreses comença a anar més enllà i proposa una sèrie d’iniciatives i de serveis per ajudar les mateixes empreses perquè siguin proactives en la reducció de l’absentisme.
Dimensió empresarial i protecció sindical
El darrer estudi de Pimec, elaborat pel seu Observatori de la pime a Catalunya amb totes les garanties metodològiques, presenta unes dades contundents, que en alguns aspectes semblen sorprenents.
Així, entre 2013-2025 hi ha hagut un increment continuat en el nombre d'hores mensuals d'incapacitat laboral transitòria (IT) per treballador, que ha passat de 3,8 hores mensuals el 2013 a 8,0 hores el 2025. Com a mitjana, el 2025, es van iniciar un total de 54 processos per IT per cada mil treballadors, un 5,4 %. Des del 2013, aquesta incidència s’ha més que duplicat, perquè era del 2,4 %.
No sembla estrany que sigui la indústria el sector amb més hores mitjanes d'incapacitat temporal, ja que habitualment es tracta de feines amb un component elevat de treball manual i esforç físic. Per això resulta aparentment sorprenent que sigui la construcció el sector que presenta els nivells més baixos. La sorpresa es redueix si tenim en compte la correlació positiva entre grandària de l’empresa i hores d’IT registrades. Això vol dir que a banda de l’esforç físic, les incapacitats creixen quan existeix una superior protecció dels drets laborals i més presència sindical, que tots sabem que és més gran a la indústria que als serveis i també a la construcció, on la major part de contractes són per obra.
Per sectors productius, i en aquest ordre, els que superen la mitjana d’hores no treballades respecte a les hores totals pactades són: sanitat i serveis socials, transport i emmagatzematge, activitats administratives i serveis auxiliars, indústries extractives, energia, aigua i residus, administració pública, comerç al detall i alimentació, tèxtil, paper i arts gràfiques.
La limitada incidència del cicle econòmic
Una altra paradoxa és la relació entre el cicle econòmic i les baixes per IT. Hauríem de pensar que en un període expansiu augmenten les baixes perquè els treballadors creuen que, si al final perden la feina, en trobaran una altra més fàcilment. Però és al contrari. L’augment de les hores d’IT es va produir arran de la crisi del 2008, mentre que amb la recuperació del 2012 i el 2013 es van registrar les xifres més baixes d’IT per treballador.
Amb la covid-19, l’absentisme es va incrementar substancialment, però amb la recuperació posterior, l’augment ha estat més pausat. Per tant, malgrat circumstàncies puntuals, observem com l’augment de l’absentisme per IT té un component estructural, que la conjuntura modula, però no modifica.
L’augment de les hores d’IT es va produir arran de la crisi del 2008, mentre que amb la recuperació del 2012 i el 2013 es van registrar les xifres més baixes d’IT per treballador
La correlació és consistent en relació amb la taxa d’atur: a mesura que la taxa d’atur ha disminuït, les hores d’IT per treballador han augmentat. Aquest fenomen contradiria el que comentàvem respecte a la conjuntura i ens situaria un altre cop en la tendència estructural.
Els mals d’esquena dels grans i l’estrès dels joves
Cal preguntar-nos, doncs, a què obeeix aquesta tendència estructural. I, en primer lloc, hem d’atendre a l’edat dels treballadors. L’envelliment de la població ocupada és una variable substancial en l’augment de la IT, especialment la durada de les baixes: el grup de 55 anys i més està, de mitjana, 58 dies de baixa, enfront dels 30 dies que es registren en el global. Això es deu principalment a malalties musculoesquelètiques que augmenten amb l'edat i afecten sobretot les ocupacions manuals, pròpies de la indústria i dels serveis que aquesta externalitza -manteniment, neteja, seguretat...
Entre els diagnòstics de salut que generen més dies totals d’IT destaquen, especialment, el sistema osteomuscular i les malalties mentals. Aquestes darreres generen el 8,7 % de les baixes i el 23,6 % dels dies perduts. Ja hem comentat l’esforç físic propi de molts llocs industrials i d’altres com les cambreres de pis dels hotels. La salut mental mereix tota una reflexió addicional, perquè sabem que s’ha deteriorat entre els joves, fenomen que es va aguditzar arran de la pandèmia. En tot cas, l’augment generalitzat de l’estrès -que sovint ve condicionat per motius laborals-, la disminució de la tolerància a la pressió laboral i l’escepticisme davant el futur vital entre molts joves apareixerien com a principals hipòtesis d’aquest auge de les baixes per malaltia mental.
Més d’un 75% dels casos d’IT no superen els 15 dies de baixa i hi ha empresaris que sostenen que els dilluns són el dia
La incidència mensual mitjana del grup de 16 a 24 anys s’ha triplicat, mentre que l’augment del conjunt de treballadors “només” s’ha duplicat. Més d’un 75% dels casos d’IT no superen els 15 dies de baixa i hi ha empresaris que sostenen que els dilluns són el dia, amb diferència, amb més baixes de la setmana.
La delicada estimació dels costos per absentisme
L’Observatori de la pime a Catalunya fa una estimació dels costos que representa aquest absentisme, que generaria un cost addicional del 6,4% en la despesa total de l’empresa per cada treballador. El cost directe per a les empreses de Catalunya puja a 2.528 milions d'euros i el de la Seguretat Social és una mica menor, 2.054 milions d'euros. Si les empreses assumissin el valor derivat de la pèrdua de producció i la prestació de serveis (costos d’oportunitat), el 2024 pujarien a 17.324 milions d'euros, que equivaldria un 5,5% del PIB català; si les empreses decidissin substituir els treballadors de baixa per IT (costos de substitució), els costos totals el 2024 s’estimen en 33.340 milions, un 10,5% del PIB.
Tanmateix, cal tenir en compte que quan no es tracta de producció física, els costos d’oportunitat són molt menors i acostumen a assumir-los la resta de treballadors, com quan en un restaurant s’atenen els mateixos clients encara que hi hagi algú de baixa. En l’extrem oposat, algunes indústries han de sobredimensionar la seva plantilla perquè saben que tenen una mitjana de baixes diària molt elevada -potser fins al 10 %- perquè no se’n ressenti la producció.
Comparacions i propostes de l’estudi de Pimec
En comparació amb Espanya, Catalunya presenta un nombre similar d'hores d’IT, però uns costos superiors perquè té un salari mitjà en la banda alta, en bona part gràcies a la seva relativa especialització industrial. A més, és la segona comunitat autònoma -després de Navarra- amb una taxa més elevada d’incidència d’IT, tot i ser de les comunitats amb menys població amb alguna malaltia crònica i també amb una menor proporció de població de més de 65 anys.
En relació amb Europa, Catalunya presenta un dels percentatges més alts de persones ocupades que no han treballat per IT, malgrat ser una de les regions amb l’atur més elevat, que ja hem vist que no sembla una variable gaire determinant. A Europa, el 2023 Catalunya se situaria només després de Noruega en nombre de persones ocupades que no han treballat per causa d’incapacitat transitòria. El conjunt espanyol ocuparia el quart lloc i ambdues doblarien amb escreix la mitjana europea, que és de 2,0 persones per cada 100 treballadors.
En relació amb Europa, Catalunya presenta un dels percentatges més alts de persones ocupades que no han treballat per IT
Les propostes per a afrontar l’alta incidència de la incapacitat temporal i millorar la gestió de les baixes laborals, l’estudi de Pimec planteja millorar l’ús de la infraestructura de les Mútues Col·laboradores amb el Sistema de la Seguretat Social, millorar la governança d’aquestes mantenint les Comissions de Control i Seguiment i la preservació del seu caràcter publicoprivat. L’estudi també proposa millorar la gestió i el control de la incapacitat temporal. En aquest sentit, cal recordar la iniciativa, finalment retriada, del govern Illa per estimular els Centres d’Assistència Primària a agilitar altes i baixes.
L’estudi només planteja que les empreses es preocupin per estimular la salut i els hàbits saludables dels treballadors i perquè comptabilitzin els costos reals d’aquest absentisme.
Algunes reflexions finals
Malgrat la pobresa de les propostes de l’estudi esmentat i el missatge implícit -irresponsabilitat, frau- fet públic que genera, ja hem apuntat que Pimec ofereix a les seves empreses suport en diferents línies per reduir des de la mateixa organització l’impacte de l’absentisme a través de quatre línies d’assessorament i suport.
La primera i més important té a veure amb la gestió i fidelització dels treballadors i planteja temes d’organització interna, clima laboral, plans de carrera, d’incentius i de retribució flexible, gestió emocional i de l’estrès. No s’esmenta, per cert, el tema del teletreball, un tema cada cop més rellevant per a determinats col·lectius, especialment de gent jove i qualificada.
Les altres línies d’actuació de Pimec són l’Assessorament jurídic i laboral -que inclou protocols de desconnexió digital i d’assetjament-, la Igualtat -que inclou la conciliació, tan determinant per als joves i per a les dones- i la Seguretat i salut laboral.
Veiem, doncs, que malgrat el missatge sovint apocalíptic que comuniquen les patronals sobre l’absentisme, ni que sigui amb la boca petita i amb uns resultats que no s’han fet públics, comencen -si més no des de Pimec- a plantejar què és el que poden fer les mateixes empreses per disminuir l’absentisme. Hi ha qui instal·la un gimnàs -seguint l’escola del Silicon Valley- o qui fa taitxí de forma obligatòria -a les fàbriques xineses.
L’altre dia un alt càrrec del Govern es queixava que els nostres joves creixen entre cotó fluix des de I3. Agradi més o menys, la realitat del mercat laboral ha canviat, sobretot des de la pandèmia. Els valors i les expectatives dels treballadors, sobretot dels més joves, s’han modificat profundament i han col·locat la feina en un lloc molt més secundari a les seves vides que les generacions anteriors.
Els valors i les expectatives dels treballadors s’han modificat profundament i han col·locat la feina en un lloc molt més secundari a les seves vides que les generacions anteriors
Les empreses hauran de ser molt més proactives que fins ara a l’hora de captar i retenir talent i de reforçar la seva vinculació amb el treballador. L’augment de l’absentisme té un component multifactorial, com ja hem vist, però és responsabilitat de cada empresa adaptar-se al canvi de prioritats i de valors de la seva mà d’obra.
La substitució de les tasques més repetitives o més dures físicament és imprescindible. I no cal que parlem de robots, que també i cada vegada més. Els llits elevables dels hotels -ja generalitzats als hospitals-, per evitar les malalties musculars de les cambreres d’habitació, no representen tant una inversió abundant com una voluntat de deixar de fer les coses per inèrcia a costa de la salut, i de l’absentisme per IT, dels treballadors.