Al cap d’un any de la gran apagada, el balanç de la represa energètica és ambivalent. D’una banda, els nous vents polítics i socials han fet que la Unió Europea (UE) es replantegi objectius i calendaris de la descarbonització. De l’altra, la guerra que Donald Trump i Benjamin Netanyahu han encetat a Llevant té com a primer i més segur resultat una crisi energètica que la UE assegura que perdurarà almenys dos anys.
La nova vida del gas natural
La nova configuració de forces al Parlament europeu, amb retrocés de les que tenien plantejaments més progressistes i compromesos ambientalment i ascens de la dreta extrema, ha forçat la majoria conservadora a modular encara més els objectius de descarbonització. Uns objectius que ja s’havien anat diluint al final de la legislatura anterior, arran, per exemple, de les protestes pageses i de la pressió constant dels grans sectors industrials més directament afectats, començant pels grans fabricants de vehicles.
L’allargament de la guerra a Ucraïna, però, ha fet dissipar qualsevol dubte sobre l’eventualitat de tornar a importar massivament gas rus i s’han consolidat els nous proveïdors, com els Estats Units i Qatar, que s’han afegit a Algèria com a fonts gasístiques principals. Tot plegat, a preus més elevats, als quals s’afegeixen els costos de la conversió del gas liquat, que arriba amb els metaners en comptes de fer-ho per les canonades russes.
Precisament, una de les conseqüències directes de la gran apagada ha estat recuperar l’activitat de les centrals de cicle combinat, perquè tenen més capacitat de resposta davant eventuals noves caigudes de la xarxa. L’electricitat així produïda és actualment la més cara i amb costos més volàtils, perquè s’alimenta de gas natural. Però no només. Les emissions de carboni a Espanya, que el 2024 ja van disminuir un escarransit 0,8%, l'any passat van augmentar un 1,3%. La represa de la producció d'electricitat a través de les centrals de cicle combinat, que funcionen amb gas, sembla explicar aquest significatiu canvi de signe en les emissions. Tornar a produir electricitat d'aquesta forma ha estat la recepta que Red Eléctrica Española (REE) va implantar per afrontar qualsevol nova caiguda de la xarxa, com la que es va produir amb la gran apagada de fa un any.
Hidrogen verd: més dubtes i costos dels anunciats
El refredament de les urgències descarbonitzadores ha provocat que alguns projectes anunciats a bombo i plateret, com el de l’hidrogen verd, també hagin perdut empenta. En concret, el gran operador energètic espanyol, que és Repsol, ha pausat les intencions anunciades per produir aquest hidrogen elaborat amb energies renovables. Uns altres de poc interessats que el projecte funcioni són precisament els de Naturgy, hereus dels històrics introductors del gas natural a Catalunya i a Espanya.
Per la seva banda, Enagás es manté com el principal impulsor del projecte d’hidrogen verd, perquè si ha de reduir-se l’ús del gas, almenys per les seves canonades hi passi alguna altra cosa. La companyia ha fet saber, però, que fins ara només ha pogut constatar que el 30% de la seva xarxa de gas és apta per al futur hidrogen verd, encara que aspira que aquest percentatge arribi al 70%.
A Catalunya es preveu que la xarxa d’hidrogen uneixi l’Aragó i el País Valencià a través del polígon petroquímic de Tarragona fins al Port de Barcelona
Per això, planteja la construcció de noves canonades paral·leles habitualment a les ja existents. Atès que ja posseeix els drets de pas, cal pensar que els permisos i concessions de pas seran més fàcils d’obtenir que amb una xarxa de nou traçat. Ara, però, a diferència del que es deia al començament, caldrà que el projecte de l’hidrogen verd i la seva eventual exportació a Centreeuropa a través del gasoducte submarí -H2Med- incorpori els costos dels trams de les noves canonades terrestres.
En concret, a Catalunya, es preveu que la xarxa d’hidrogen compti amb 270 km de traçat i que uneixi l’Aragó i el País Valencià a través del polígon petroquímic de Tarragona -on hi ha Repsol- fins al Port de Barcelona. És al port on hi ha la planta regassificadora d’Enagás, que es preveu que sigui el punt de sortida de la planejada connexió submarina fins a Toulon, a la desembocadura del Roine. Enagás preveu encetar la construcció de la xarxa d’hidrogen verd l’any vinent i que finalitzi el 2030.
El querosè, punt crític del negoci aeri
En tot aquest context d’incertesa, però, s’hi ha afegit la guerra de l’Iran, amb l’afectació de les infraestructures energètiques del Golf Pèrsic i el bloqueig d’Ormuz. La tesi dominant a la UE és que, encara que les hostilitats s’aturessin de forma immediata, l’impacte sobre els preus i sobre el volum de fluxos persistiria durant molts mesos. Especialment, s’és pessimista en el tema del gas, a causa de les destrosses a les instal·lacions del principal productor de la zona, Qatar.
La tesi dominant a la UE és que, encara que les hostilitats s’aturessin de forma immediata, l’impacte sobre els preus i sobre el volum de fluxos persistiria durant molts mesos
Un dels subproductes més afectats a curt termini pot ser el querosè d’aviació, i ja han aparegut senyals d’alarma en el sector aeri de cara a la campanya d’estiu. Precisament, l’hidrogen -verd o no- és un dels combustibles candidats a substituir el querosè, per la qual cosa si entréssim en una situació de veritables restriccions, potser un nou combustible verd esdevindria una prioritat molt més marcada que fins ara.
Veurem si els alarmistes anuncis d'eventuals mancances de querosè durant la campanya d'estiu es tradueixen en retallades significatives de vols. Aleshores, potser les companyies, un dels sectors més reticents a la descarbonització, canviaran d'actitud i pressionaran constructors i proveïdors per trobar una alternativa efectiva a un combustible fòssil que s'ha revelat massa dependent de les eventualitats polítiques i militars.
Les irregularitats de les elèctriques que ningú no havia constatat fins ara
No hi ha hagut gaire ressò -publicitat obliga- al fet que després de diversos informes -REE, experts europeus- que no treien gaire l'entrellat de les causes de l'apagada i dels seus responsables, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que és l'única amb capacitat sancionadora, ha identificat un ampli nombre d'irregularitats en el funcionament de diverses instal·lacions de producció elèctrica i de la mateixa REE o monopoli distribuïdor. Irregularitats que, si bé no assegura que han estat la causa de la gran apagada, si les considera mereixedores d'una sanció econòmica. És una llàstima que no s'hi haguessin fixat abans i potser ens hauríem estalviat la gran apagada. Una mica com va fer Adif, que només es va veure obligada a auditar seriosament la xarxa ferroviària després dels accidents d'Adamuz i Gelida. Una vegada més, constatem com els organismes públics que haurien de vetllar per la seguretat col·lectiva excel·leixen en competència.
Segons la CNMC, doncs, existeix una falta molt greu per part de REE i cinc de greus per part d'Iberdrola i dos d'Endesa. Cadascuna d'aquestes darreres inclou una de les centrals nuclears que gestiona. La CNMC també obre expedient per falta greu a tres cicles combinats de Naturgy, un altre de l'empresa Bahia de Vizcaya i encara un altre a Repsol. Segons la informació facilitada, es tracta de tancament d'instal·lacions sense autorització, manteniment inadequat i utilització d'instruments que poen en risc la seguretat sense incomplir les normes.
Però aquest mateix divendres, la CNMC ha anunciat 35 nous expedients a empreses elèctriques, un d'ells de molta gravetat -com el de REE- a la central d'Almaraz-Trillo, gestionada conjuntament per Iberdrola, Endesa i Naturgy. Precisament, la primera central que hauria de clausurar-se segons el programa pactat entre el govern espanyol i les elèctriques.
Segons la CNMC, els incompliments no es limitarien al dia de la gran apagada, sinó que es tractaria de pràctiques generades en diversos dies i moments. És a dir, si tothom ha coincidit que la caiguda de la xarxa d'ara fa un any va respondre a un origen multifuncional, en realitat es va tractar de l'acumulació i concatenació d'irregularitats reiterades per part de les diverses companyies i instal·lacions generadores d'electricitat. Molts responsables per acció o omissió, i no només les companyies elèctriques.
Forestalia, punta de l'iceberg?
Des de posicions progressistes, sovint s'havia considerat de forma implícita que el desenvolupament de les energies renovables generaria un glop d'aire fresc a les reclosides pràctiques de l'oligopoli elèctric i energètic espanyol. Però no ha estat ben bé així. D'una banda, les mateixes grans companyies han penetrat en el negoci de renovables per no perdre pistonada. És cert que, d'entrada, la producció descentralitzada d'energia dificulta gaires posicions de domini, a diferència de les grans instal·lacions, fòssils i nuclears, que comporten inversions molt elevades i de llarga amortització.
Però ja havíem parlat en aquestes pàgines de la picaresca del negoci de concessions, en què hi havia presumptes operadors que revenien la major part dels permisos i concessions obtingudes i així feien els primers calés. Ara, a més de pràctiques especulatives, sembla que ens trobem davant el primer cas conegut de comportaments directament delictius. Es tracta del cas de Forestalia i el projecte de macroparc renovable a la comarca del Maestrazago, a Terol.
En molt poc temps, Forestalia havia esdevingut un gegant renovable des del no-res, amb una activitat molt concentrada a l'Aragó
En molt poc temps, Forestalia havia esdevingut un gegant renovable des del no-res, amb una activitat molt concentrada a l'Aragó, on ha aconseguit l'adjudicació per produir grans volums de megawats. Un Aragó despoblat on la producció massiva d'energies renovables convoca una insòlita enveja i admiració per part d'alguns catalans. Només la formació política Teruel Existe ha presentat 99 denúncies i hi ha altres projectes provisionalment paralitzats a la comarca lleonesa del Bierzo i a Cantàbria.
Tot i que la investigació es troba parcialment sota secret judicial, s'apunta a una possible xarxa de corrupció institucionalitzada per aconseguir l'aprovació de parcs eòlics i solars. De moment, sabem que el president de Forestalia, empresari inicialment vinculat al sector porcí, ha dimitit després d'haver estat breument detingut i que s'ha sol·licitat la paralització de plantes fotovoltaiques a Terol -Masia I i II.
És el problema d'una activitat emergent que genera l'interès -o la cobdícia, segons els casos- d'inversors aliens i no aliens al sector. El sistema de permisos i concessions de tan gran nombre d'iniciatives és fàcil que presenti forats de seguretat i equitat jurídica a canvi de suborns als quals decideixen acceptar o no els projectes. En aquests casos, es tracta de grans instal·lacions -superiors als 50 MGW-, l'aprovació dels quals se la reserva l'Estat, a diferència de les més petites, que queden en mans de les comunitats autònomes.
Mala peça al teler per a tots plegats també en el negoci de les energies renovables. I més si moltes d'aquestes inversions estan poc capitalitzades i han requerit un finançament bancari majoritari. Si, tal com apunta l'amic Vilajosana en l'article d'avui, el preu actual de l'electricitat fa que moltes instal·lacions renovables siguin deficitàries, inevitablement es produirà un procés de compra i concentració d'explotacions fallides que és fàcil que caigui en les mans de l'oligopoli elèctric de sempre.