Per ser sincer, aquest és l’article més compromès dels que he publicat a VIA Empresa. Dubtava sobre si emmarcar-lo en l’àrea d’Opinió. Però, per altra banda, les dades que els mostraré, i el seu tractament mitjançant la IA, m’impulsen a titllar-lo més d’anàlisi que altra cosa. Així, doncs, miraré de cenyir-me objectivament a les dades —no cal crear commoció innecessària, les xifres són escandaloses per si mateixes—. Tanmateix, vull remarcar que aquells que intenten fer públiques determinades xifres objectives són, sovint, acusats de ser d’extrema dreta.
És lògic que determinat periodisme se senti despullat, escalivat. Però banalitzar els totalitarismes, llençant falses acusacions, és la millor manera d’ajudar a denigrar la democràcia. Mentre que la transparència, per contra, ajuda a millorar-la.
La idea d’escriure aquest article em va venir fa uns dies quan vaig veure que algunes de les meves sensacions es quantificaven. Ja se sap, per fer una anàlisi una mica seriosa cal aportar dades que siguin objectives. Després cadascú les pot interpretar. El fet, però, és que, des de fa temps, qualsevol mitjà que miris guarda una característica: propaganda dels que governen. Sigui la Generalitat, Diputacions, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) o el govern espanyol. Tots els mitjans t’expliquen la quantitat de coses bones que fan. Però, esclar, quan surts de casa topes amb una realitat que et porta a constatar que l’estat del benestar a Catalunya ja ha començat a desmuntar-se. No pas per falta de diners, precisament, que també, sinó, sobretot, per mala gestió. Trens, ensenyament, sanitat, habitatge, infraestructures, etc. El fet és que aquesta sensació d’invasió propagandística que no quadra amb la realitat és molt viva. També entre la gent amb qui he comentat la jugada.
Des de fa temps, qualsevol mitjà que miris guarda una característica: propaganda dels que governen: tots t’expliquen la quantitat de coses bones que fan
Tanmateix, com dic, l’espurna que em va fer saltar de la sensació al món dels fets objectius va ser una notícia apareguda a Dircomfidencial.com que deia: "La Generalitat dedicó 50 millones de euros a la publicidad institucional en 2025, su récord histórico". I hi afegia “El gasto publicitario de la Generalitat llega a los 6,2 euros por habitante, mientras que el del ejecutivo nacional se queda en los 1,8 euros”. Com que la premsa espanyola —ergo catalana— no em mereix massa confiança —llegeixin, si no, aquest article com a mostra—, i desconec qui hi ha darrere de Dircomfidencial.com, vaig decidir aprofundir en les dades pel meu compte. Potser aquesta gent de Dircomfidencial.com són gent seriosa. Però no ho sé.
El cas és que, rascant i preguntant, amb l’ajut inestimable de les persones que assenyalo al final de l’article, m’han aparegut unes dades que ara els explicaré i que, si estan drets, els recomano que s’asseguin.
Per començar, algun aclariment. Les ajudes a la premsa —que inclou, també, els mitjans audiovisuals i d’internet— són de tres tipus. I aquest punt és important, ja que, normalment, els mitjans acostumen a agafar-se al portal de la transparència, que es limita a les subvencions, per assegurar que no estan tan subvencionats. La realitat, però, és que les subvencions indirectes —publicitat i contractes de serveis— són també eines de subvenció. Però encobertes.
També indicar que les fonts de subvenció analitzades aquí no inclouen altres que es poden escapar a l’anàlisi: fons públics d'altres administracions, instruments diversos, fons europeus, publicitat estatal o municipal no publicada per capçalera, etc. Un altre aclariment: podem dir que la consistència de les dades comença el 2020. Anteriorment no estaven vigents lleis i decrets que fan que la transparència sigui interpretada com a vàlida —encara que, com he dit, incomplerta—.
Les subvencions a la premsa han passat de 28,8 milions d’ euros (2020) a 59,6 milions (2025), un augment del 107%
El primer que es pot copsar és que les subvencions a la premsa han passat de 28,8 milions d’ euros (2020) a 59,6 milions (2025). Un augment del 107%. És a dir, més del doble en cinc anys. Amb un increment del 41% en només dos anys, d’ençà del govern Illa (de 42,2 milions l’any 2023 a 59,6 milions l’any 2025).
Quant paga cadascú?
- Generalitat: 45,6 milions
- Diputacions: 0,95 milions
- Ajuntament de Barcelona: 0,12 milions
- Altres ajuntaments: 2,6 milions
- Altres comunitats autònomes: 0,4 milions
- Govern espanyol: 0,12 milions
- Altres administracions: 9,8 milions
D'altra banda tenim les subvencions, publicitat i altres (com ja he comentat, hi ha maneres de saltar-se la suposada “transparència” en les subvencions oficials, que han passat a significar únicament un terç de la subvenció real).
- Subvencions: 20 milions.
- Contractes: 6,7 milions.
- Publicitat institucional: 33 milions.
Destinataris de les subvencions, publicitat i altres, superiors a un milió d’euros (signifiquen un terç del total):
La llista de mitjans subvencionats és llarga: 158 empreses i entitats. Al capdamunt dels que reben menys d’un milió està 20 minutos Editora S.A. (924.799 euros) i al capdavall trobem Caxier Edicions amb 137 euros. Per cert, parlant amb la propietat d’aquest mitjà en el que col·laboro, han estat d’acord en apuntar-se a l’exercici de transparència. El grup Totmedia Serveis de Comunicació —amb diverses capçaleres, i del qual VIA Empresa en forma part— va rebre 272.493 euros l’any 2025.
Tota aquesta feina de descobrir qui paga què i a on van els nostres diners no és mèrit meu. Ho han fet els senyors que gestionen el Menjometre.cat. Sobre el tema que plantejo, poden veure una anàlisi detalladíssima al seu web.
158 empreses i entitats: al capdamunt dels que reben menys d’un milió està '20 minutos Editora S.A.' (924.799 euros) i al capdavall trobem 'Caxier Edicions' amb 137 euros
Aquests senyors fan una feina transcendental, i difonen informació que, sovint, no agrada. Han estat criticats i, sovint, insultats. És lògic. Porten analitzats gairebé 500.000 milions d’euros de diners públics. A més, utilitzen eines avançades d’IA, altrament els obstacles són insalvables —la tendència a l’obscurantisme, al país, és molt viva—. En qualsevol cas, demostren una cosa força interessant: la intel·ligència artificial gestionada correctament serveix, també, per posar en evidència tots aquells que volen que esdevinguem estúpids naturals.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat