És fascinant constatar que, en el mapa de l'Europa del coneixement, Catalunya i el Regne Unit comparteixen exactament el mateix nombre d'Ancient Universities: sis institucions fundades abans de l'any 1600 que encara avui defineixen el caràcter intel·lectual d'ambdós països. Aquesta paritat no és una simple anècdota estadística, sinó el reflex de dues societats que, ja des de l'edat mitjana, van entendre el coneixement com l'actiu més valuós per al seu progrés.
Al Regne Unit, com a Catalunya, el finançament d'aquest sistema universitari també esdevé un tema complex i sensible. El recent pressupost britànic, publicat el novembre, confirma un gir estructural en el seu model universitari que obre una finestra d’oportunitat per a Catalunya.
El mercat global d’estudiants internacionals és altament competitiu i les taxes universitàries al Regne Unit són elevades. Amb l’anunci d’un nou impost sobre les taxes internacionals, les universitats britàniques afronten la possibilitat de reduir les subvencions creuades que sostenen la docència i la recerca, o bé d’augmentar encara més les taxes, fet que podria reduir el nombre d’estudiants internacionals i, en conseqüència, limitar la capacitat de suport als estudiants nacionals.
La reducció del finançament universitari anglès per al període 2025–26 no és un ajustament tècnic, sinó el senyal clar d'un canvi de cicle
Aquest anunci s'afegeix a una altra notícia rellevant: les universitats d'Anglaterra reben actualment 7.000 milions d'euros menys a l’any per a l’ensenyament d’estudiants locals en comparació fa una dècada. La reducció del finançament universitari anglès per al període 2025–26 no és un ajustament tècnic, sinó el senyal clar d'un canvi de cicle. El model que va situar el Regne Unit com a potència global en l'àmbit de l'educació superior entra en una fase de contracció que impactarà en la recerca, en la docència i en la projecció internacional.
Aquest moviment pressupostari arriba en un context de fragilitat creixent: més del 40% de les universitats britàniques operen en dèficit i la seva dependència dels estudiants internacionals, afeblida per noves restriccions migratòries, ha deixat moltes institucions sense marge de maniobra. El pressupost no reverteix aquesta tendència; la consolida. El resultat és un ecosistema que es veu obligat a reduir l'oferta, a fusionar departaments i a replantejar la seva presència global.
Tanmateix, en aquesta contracció s’obre una finestra que altres territoris, com Catalunya, poden aprofitar. El Regne Unit necessita nous punts d’ancoratge a Europa, nous socis institucionals i plataformes de cooperació que li permetin mantenir projectes, consorcis i capacitat d'atracció. Aquí és on Catalunya pot jugar un paper clau i encara poc explorat.
El Regne Unit és el principal pol europeu en el sector de la intel·ligència artificial, gràcies al seu ecosistema universitari, que concentra més recerca, talent i spinouts deep tech que cap altre país del continent. No es tracta de substituir Londres, Cambridge, Oxford, Manchester o Edimburg, sinó d’oferir un espai estable, europeu i científicament sòlid.
Les universitats catalanes poden convertir-se en aliades estratègiques d'un sistema britànic que busca estabilitat i continuïtat. En l'àmbit de la recerca, molts projectes britànics necessiten socis continentals per mantenir l'accés a xarxes europees, i Catalunya —amb centres punters en salut, IA, fotònica, ciències socials i polítiques públiques— pot ocupar aquest espai amb naturalitat. Les col·laboracions bilaterals poden reforçar els consorcis existents i generar-ne de nous.
En segon lloc, la mobilitat de talent és una oportunitat clara. Investigadors i doctorands afectats per les retallades al Regne Unit poden trobar a Catalunya un entorn més estable i amb projecció europea clara. Però la mobilitat no ha de ser unidireccional: el Regne Unit ha anunciat que a partir del 2027 tornarà a participar en el Programa Erasmus de la UE, facilitant l’intercanvi d'estudiants entre el Regne Unit i la Unió Europea. Les universitats catalanes podran tornar a enviar estudiants a institucions britàniques que, malgrat les dificultats, continuen sent referents globals. La clau és transformar la crisi britànica en un flux de col·laboració intel·ligent.
El moment és propici per impulsar programes conjunts: dobles titulacions, màsters compartits, laboratoris virtuals, escoles d'estiu i iniciatives de transferència tecnològica. El Regne Unit necessita mantenir la seva presència internacional; Catalunya pot oferir-li una plataforma europea sòlida. Alhora, Catalunya reforça la seva projecció global associant-se amb marques universitàries britàniques de prestigi.
El Regne Unit necessita mantenir la seva presència internacional; Catalunya pot oferir-li una plataforma europea sòlida
També hi ha espai per a una diplomàcia universitària renovada. Les universitats catalanes poden actuar com a pont entre ciutats i regions britàniques que cerquen mantenir vincles europeus. En un moment de turbulència, la claredat del projecte és un actiu. Catalunya, amb un ecosistema universitari cohesionat i una narrativa de modernització, pot oferir-la. La cooperació no és només acadèmica; és institucional, territorial i estratègica.
En definitiva, el pressupost britànic genera un impacte advers sobre el sector universitari del Regne Unit, però també ofereix una oportunitat per redefinir relacions i construir aliances més profundes. Quan un sistema es contrau, un altre pot créixer. Catalunya té l’oportunitat i la responsabilitat de convertir aquesta conjuntura en una arquitectura de col·laboració duradora.