Les pressions de Donald Trump a la Unió Europea (UE) cauen per totes bandes. Una de les últimes han estat per les seves crítiques a les normes digitals europees: la Llei de serveis digitals i la Llei de Mercats Digitals o la d'Intel·ligència Artificial. Fins al punt que el secretari de Comerç nord-americà, Howard Lutnick, va amenaçar al bloc que si no feia canvis, Washington no acceptarà una reducció dels aranzels a l'alumini i l’acer europeus (que actualment són del 50%).
La UE assegura que no accepta pressions, mentre el propietari d'X, Elon Musk, i de Meta, Mark Zuckerberg, carreguen contra aquestes normes. Ambdues empreses tenen investigacions obertes i la Comissió Europea aquest mes ja ha multat X amb 120 milions d’euros per no respectar els requisits de transparència en la política subscripcions (la famosa insígnia blava ja no ha de ser d’un compte verificat), en els anuncis que mostren els usuaris, així com una falta de transparència sobre com funcionen els seus algoritmes. Aquesta és la primera sanció que s’ha aplicat des que va entrar en vigor la llei de serveis digitals, el 2023. A més, X té obertes dues investigacions més: sobre el contingut il·legal publicat en relació amb els atemptats de Hamàs l'any 2023 i un altre sobre algoritmes.
D'altra banda, Meta també té una investigació sobre si l’empresa limita l’accés a WhatsApp de potencials competidors que vulguin oferir els seus serveis d’intel·ligència artificial en l’aplicació de missatgeria. Quant a Google, l’executiu europeu li ha obert un nou expedient també aquest mes de desembre perquè sospita que està entrenant la seva intel·ligència artificial generativa amb informació de mitjans de comunicació sense pagar.
Des que ara fa gairebé un any Trump va arribar a la Casa Blanca amb un amistat sense límits amb els propietaris de les tecnològiques, i nomenant Elon Musk com a càrrec de confiança a la seva administració, les crítiques contra la Unió Europea (UE) sobre les seves lleis digitals han estat habituals. Consideren que la UE limita la llibertat d’expressió amb la vigilància als continguts il·legals, o bé perquè creuen que tracta de posar fi a la innovació i lideratge nord-americà en l’àmbit tecnològic. A aquest respecte, segons Trump, “Europa va pel mal camí”.
Per això, segons un recent informe de l'organització European Council of Foreign Relations (ECFR) existeixen possibilitats que Trump torni a la càrrega i castigui la Unió Europea tot limitant l’accés europeu als serveis del núvol, intel·ligència artificial i satèl·lits, i així pressioni encara més perquè es debiliti la normativa digital.
Un informe de l'ECFR veu possibilitats que Trump torni a la càrrega i castigui la UE tot limitant l’accés europeu als serveis del núvol, intel·ligència artificial i satèl·lits
Amb tot, la Comissió Europea sí que va cedir a l'hora d'endarrerir algunes disposicions de la seva Llei d’Intel·ligència Artificial, en part per les pressions provinents de l’altra banda de l’Atlàntic. En concret, l’executiu comunitari va donar un any més de marge a les empreses que utilitzen el que es coneix com a tecnologia “d’alt risc”, aquelles que s’encarreguen d’analitzar si una persona és solvent a l’hora de demanar un préstec o la vigilància massiva. Aquests canvis s'emmarquen dins de la batalla contra la “l’excés de regularització” que minva la competitivitat europea i que el nou govern alemany i l’expresident del Banc Central Europeu, Mario Draghi, han abanderat.
L’àmbit digital és especialment delicat perquè la Unió Europea està perdent la carrera tecnològica davant dels Estats Units I la Xina i intenta, sota el paraigua de la desregularització i la simplificació, avançar per mesurar-se amb els seus dos grans competidors. Malgrat que fa només dos anys que es va pactar aquesta llei considerada pionera.
La Unió Europea insisteix que les seves normes digitals no es negocien i van sentir, de nou, la traïció des de Washington. Especialment, quan el regateig per reduir els aranzels de l’alumini I l’acer es van posar com a condició perquè es relaxin les normes digitals. Des de l’executiu recorden que amb l’acord comercial firmat el passat juliol entre la Unió Europea i els Estats Units, la reducció dels aranzels sempre havia estat sobre la taula, la legislació digital no, “i no està en negociació”.