Les notícies sovint ens donen pocs detalls sobre la realitat. Busquen el sensacionalisme. I és això el que està tenint lloc en aquesta conferència del COP30. Tothom està àvid de notícies... però dolentes. I aquest desig, per sort, no coincideix amb la realitat.
Per exemple, la Xina no acostuma a fer soroll ni a signar grans protocols que, després, no es compleixen. Prefereix anar tirant i ser el líder en la transició. Les inversions que s’estan duent a terme en territori xinès són una excel·lent notícia. I doble. Per una banda, el fet mateix de les noves instal·lacions que tenen lloc al país. Però, al meu entendre, un missatge molt més positiu per a tots: la transició cap a energies renovables no té marxa enrere. No cal signar grans declaracions dient que els combustibles fòssils són el gran dimoni. Simplement, els xinesos fan un pas gran cada dia.
Alguna cosa similar té lloc als Estats Units. Malgrat la gran xerrameca del president Trump, la realitat és que el govern federal té poc poder a l’hora de fixar polítiques mediambientals. Són els estats els que controlen aquest aspecte. I, altre cop, tenim que Califòrnia, per exemple, també va decidir fa temps que la descarbonització no tenia marxa enrere. També altres estats que són republicans com ara Texas que, sorprenentment, és l’estat més “verd”.
Europa, malgrat la propaganda pessimista, està liderant aquesta transició. Com als Estats Units, cada membre de la Unió Europea (UE) fa la seva guerra. Sembla un bon moment per analitzar qui és qui en aquesta transició. Perquè és una tasca amb múltiples facetes: motors, bateries, generadors, bombes de calor, electrificació, etc. Hi ha tants aspectes. Fem-hi una repassada. Comencem per identificar quins països són líders en cada activitat d’aquesta amalgama de subsectors (font: Bruegel).
- Dinamarca. Líders en la generació d’electricitat d’origen eòlic i també l’exportació d’aerogeneradors. Si han visitat el país, ho hauran vist. Sobretot a la costa oest fa molt de vent.
- Hongria. Encapçala l’activitat de fabricació de plaques solars, en paral·lel amb la quantitat de treballadors dedicats a la seva construcció i a bateries. Lògic: els xinesos hi han centrat la instal·lació de plantes industrials.
- Alemanya. Principal exportador de bateries, vehicles elèctrics, maquinària per generació hidràulica. Evident: Alemanya és tecnologia i manufactura. Però, curiosament, també són líders en importar bateries que col·loquen als vehicles que exporten i també de bombes de calor, ja que les renovacions de calefaccions de la llar avancen a bon ritme.
- Àustria. Lidera l’activitat importadora de maquinària per generació hidràulica. Sembla que estan fent instal·lacions en nombroses àrees de llacs i caigudes d’aigua.
- França. Encapçala tot l’espectre nuclear. En generació, exportació i, curiosament, en importació. Des dels anys 1960 França s’ha bolcat en la tecnologia nuclear i s’ha beneficiat, per tant, d’uns preus de l’electricitat molt baixos.
- Bèlgica. L’activitat que centra la transició és la d’importar vehicles elèctrics. Sembla que en aquest país l’electrificació del parc automobilístic marxa a bona velocitat.
- Països Baixos. Sembla mentida, però lideren tant la importació com l’exportació d’energia solar. Només s’explica aquest doble lideratge si acceptem que els neerlandesos són comerciants per naturalesa. Fins i tot treuen profit d’allò que no tenen. En aquest cas, sol.
- Itàlia. Lidera la fabricació de bombes de calor. Ignoro si hi havia tradició, però, sorprenentment, s’han fet un lloc al mercat. Superen Alemanya, que ocupa el segon lloc en aquesta tecnologia...
- Suècia. Ocupa el primer lloc en electrificació de vehicles per cada 100 habitants. (Encara que no és membre de la UE, Noruega la supera en gairebé el doble).
- Eslovènia. Petit país, però és el líder en producció d’energia elèctrica d’origen hidràulic. Estan envoltats de muntanyes i ho aprofiten.
Contràriament al que es fa córrer a la premsa, l'estat espanyol no és líder en generació elèctrica a partir de renovables
Esclar que els altres països membres de la UE també fan la seva feina. Quins països ocupen segones i terceres posicions en els rànquings?
- Itàlia. Segona plaça en exportació de maquinària per energia hidràulica i en electrificació de la xarxa ferroviària.
- Alemanya. Ocupa el segon lloc en exportació de bombes de calor.
- Suècia. Són els segons pel que fa a carregadors a la carretera i en nombre de vehicles elèctrics per cada 100 habitants.
- Grècia. Medalla de plata en llocs de treball per fabricació de panels solars i el tercer en generació d’electricitat d’origen solar.
- Espanya. No suma cap primera ni segona plaça. Ocupa el tercer lloc en exportació i importació d’energia eòlica, i el tercer en exportació de vehicles elèctrics. Ja se sap que la indústria de l’automòbil és molt important a Espanya i vital per a Catalunya.
En definitiva, cada país s’especialitza en allò que pot.
Contràriament al que es fa córrer a la premsa, l'estat espanyol no és líder en generació elèctrica a partir de renovables (inexplicablement, exportem més energia elèctrica produïda per nuclears que per solar; i tant Alemanya com els Països Baixos exporten més electricitat solar que nosaltres). Les pobres xifres d’exportació d’energia indiquen que en som deficitaris i aquesta mancança no s’ha corregit amb l’arribada de les renovables, malgrat ser un país de sol. El fet demostra la crònica mancança d’inversions en plantes de generació d’energia.
Aquest rànquing ens recorda que la transició energètica i la preocupació pel canvi climàtic la lideren sovint països que no fan tant soroll com els que permanentment surten als mitjans. I en això hi tenen a veure molt les polítiques de cada govern. És a dir, que amb aquest rànquing del qual els he parlat, els governs queden retratats, malgrat la propaganda.