Catalunya necessita "posar-se les piles" de seguida en l'àmbit de les infraestructures. No és cap novetat, perquè es tracta d'una problemàtica de "desinversió" que s'arrossega des de "fa més de 20 anys" de forma sistemàtica. Per aquest motiu, la Cambra de Barcelona ha presentat un estudi que eleva a 50.900 milions d'euros la inversió total per corregir el dèficit en infraestructures al país fins a l'horitzó 2030. Una actualització d'un estudi presentat el 2019 que amplia els càlculs i que posa el focus en els àmbits del ferrocarril, la xarxa viària, els ports i els aeroports. A continuació, una vintena de projectes prioritaris que ajudarien a mitigar els problemes d'infraestructures de Catalunya agrupats per temàtiques.
1. La xarxa ferroviària de passatgers
Una de les prioritats que es plantegen des de la Cambra és la nova planificació per incrementar la capacitat i transversalitat de la xarxa de Rodalies i, més enllà de l’àrea de Barcelona, per impulsar un nou sistema de serveis regionals que connecti les ciutats mitjanes amb el conjunt de la xarxa ferroviària. Per tant, s'exemplifica amb l'estació intermodal de La Sagrera, el desdoblament de la línia R3 fins a Vic o la construcció del tram central de la línia L9 de Metro. També serà vital la millora de les línies de Manresa i Igualada i un pla de serveis regionals de Catalunya.
La Cambra eleva a 50.900 milions d'euros la inversió total per corregir el dèficit en infraestructures a Catalunya
Per a Alícia Casart, directora d'infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, "els dèficits a la xarxa de ferrocarril i la falta de qualitat del servei consegüent es tradueixen en un pes més gran del vehicle privat, quelcom a corregir en un context d’emergència climàtica". A tall d’exemple, l’any 2019 els desplaçaments de connexió amb Barcelona en cotxe van ser notablement superiors (750.000) als de Rodalies-Renfe, FGC i el Tramvia (450.000). De fet, el pes de Rodalies en la mobilitat interurbana del sistema de transport metropolità ha passat del 43% al 34% entre el 1996 i el 2019.
2. La millora de la xarxa ferroviària de mercaderies i logística
Des de l'entitat es demana la creació de terminals intermodals competitives i centres logístics, com ara Vilamalla, La Llagosta, la terminal logística intermodal del port de Barcelona, La Boella (Tarragona), el Penedès i els Quatres Pilans (Lleida). Un dels projectes crucials és el Corredor Ferroviari del Mediterrani, per millorar les connexions i les sortides cap a Europa. Dins d'aquest punt es milloraria la nova línia de mercaderies per interior de Tarragona i la transformació a ample internacional de la línia Mollet Portbou.
De fet, el Corredor Mediterrani ferroviari es troba en un important procés de transformació per la implantació de l’ample internacional i la liberalització d’operacions, amb grans expectatives d’increment de serveis de passatgers i mercaderies cap a Europa. Tanmateix, es tracta d’una infraestructura amb una limitació de capacitat per complir els objectius d’increment de quota ferroviària marcats per Europa.
3. L'increment de la connectivitat a la xarxa viària
La Regió Metropolitana de Barcelona acumula anys de retard en la seva xarxa viària que ha provocat colls d’ampolla en diferents punts de la xarxa i en especial al Vallès, que representa el 45% del trànsit interurbà de l’RMB i el 21% de tot Catalunya, però només té una connexió transversal d’alta capacitat. Tot plegat caldria corregir-ho amb diferents actuacions de millora de nusos i enllaços.
El desdoblament dels trams de Girona N-II i N-340 de les Terres de l'Ebre, el Tarragonès i el Penedès. També de la B-40 d'Abrera, Terrassa, Sabadell i Granollers. I de les connexions d'alta capacitat de la C-55 d'Abrera i Manresa, entre Manresa i Castellbell i el Vilar.
De fet, la Cambra de Barcelona afirma la urgència d’establir un sistema de tarifació de les vies d’altes prestacions per garantir el manteniment d’una xarxa de carreteres en bon estat de conservació i seguretat. Concretament, es planteja la implementació d’un sistema de pagament per ús a partir dels principis “qui usa paga” i “qui contamina paga”, tal com emana de les directives europees, que hauria d’aplicar-se a tota la xarxa viària d’altes prestacions catalana.
4. L'impuls d'un sistema aeroportuari català
L’adequació de l’Aeroport de Barcelona per augmentar la connectivitat intercontinental encapçala les actuacions prioritàries en l’àmbit aeroportuari, que també inclou altres accions arreu del territori com l’accés ferroviari d’alta velocitat a l’aeroport de Girona i l’estació intermodal del Camp de Tarragona. La Cambra també recull actuacions per a l’impuls dels aeroports de Lleida-Alguaire i Sabadell com a hubs de la indústria aeronàutica i de l’espai.
5. L'àmbit portuari
Finalment, en l’àmbit portuari destaquen l’ampliació i descarbonització dels ports de Barcelona i Tarragona i la construcció de nous accessos terrestres a aquests ports.
Com a conclusió, Mònica Roca, presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, apunta que per fer realitat les inversions "cal impuls del territori i estudiar projectes de cara al 2040". És a dir, "cal ser ambiciosos" per no només recuperar els 20 anys d'inversió perduts, sinó estudiar projectes per complir amb l'objectiu de neutralitat climàtica per al 2050. Roca té clar que s'ha de pensar "més enllà de Barcelona i la Regió Metropolitana de Barcelona i servir molt millor les capçaleres de les Rodalies, sobretot amb els trams de via única, com ara Vic, Manresa i Igualada". Des de la Cambra apunten la necessitat d'unificar un nou sistema de serveis regionals i de tenir cura del Corredor Mediterrani i la seva clara limitació de capacitat. I un dard final: "No es pot fer una posada al dia amb accions que es van definir fa 20 anys".