L’escletxa immobiliària a l'estat espanyol continua eixamplant-se, i Sitges treu el cap com a excepció catalana de l'exclusivitat. D'acord amb l'informe El mapa extrem de l'habitatge a Espanya de pisos.com, corresponent al primer trimestre de 2026, la Blanca Subur s'erigeix com una de les localitats amb els preus més elevats, i assoleix els 5.320 euros per metre quadrat. L'estudi, elaborat amb dades de tancament de març, situa la vila catalana al top 20 d'una llista dominada gairebé íntegrament per l'arxipèlag balear i les localitats malaguenyes, i exhibeix una tímida demanda al litoral barceloní.
Aquest petit protagonisme català no és pas nou. De fet, Sitges ja concentrava el carrer més car de Catalunya el 2023, quan el cost d'adquirir un habitatge al Camí de Miralpeix rondava els 2,7 milions, segons Idealista. Les actualitzacions posteriors del portal -corresponents als exercicis 2024 i 2025- mantenen aquesta forquilla al voltant dels 2,6–2,7 milions, fet que confirma la persistència d’un nucli de luxe altament consolidat al municipi.
Mentre Formentera encapçala el rànquing elitista i trenca la barrera dels 10.000 euros per metre quadrat (10.027, concretament, i un preu mitjà de 902.454 euros), a l'altre costat de la balança hi ha Albalat de l'Arzebispe, a la província de Terol, on el metre quadrat es paga a 275 euros, i el preu mitjà de l'habitatge és de 24.794 euros. Aquesta diferència abismal fa que, a la pràctica, un habitatge a Formentera equivalgui al valor de més de 30 cases a la localitat de Terol.
Ferran Font, portaveu i director d’estudis de pisos.com, alerta sobre aquesta fractura: "El preu de l’habitatge no respon a una sola lògica; hi ha mercats que funcionen amb actius d'inversió internacional i d'altres on la demanda local continua sent l'únic motor", explica. "I entre uns i uns altres, la bretxa no fa més que eixamplar-se", afegeix, i planteja dos interrogants: "En quina mesura l'accés a la propietat continua sent universal? S'està convertint en un privilegi geogràfic?".
Dotze dels vint municipis més cars es concentren a l’arxipèlag balear, que, segons Font, combina “pressió turística, escassetat de sòl i un flux constant d’inversió internacional, i això fa que els preus tinguin molt poc marge de correcció a la baixa”. Formentera, Santa Eulària des Riu i Andratx formen el triangle d’or d’aquest primer trimestre, amb valors que superen àmpliament els 8.000 euros per metre quadrat i que situen el preu mitjà entre els 734.000 i els 902.000 euros.
Dotze dels vint municipis més cars es concentren a l’arxipèlag balear, amb Formentera, Santa Eulària des Riu i Andratx a la capçalera
A mesura que el rànquing avança, el mapa es manté pràcticament inalterat, amb una corba descendent, però sense baixar dels 5.000 euros per metre quadrat: Sant Josep de sa Talaia, Calvià, Eivissa, Sant Antoni de Portmany, Sóller, Santa Maria del Camí, Santanyí, Pollença, Bunyola i Sant Lluís, conformen el gruix de la taula.
El contrast peninsular i el repunt de "l’Espanya buidada"
Fora de l’hegemonia insular, la península dibuixa les seves coordenades amb Zarautz, on el preu del metre quadrat supera els 6.000 euros; Marbella, que se situa lleugerament per sota; i Benahavís, que ronda els 5.500. Sitges i Adeje acaben de perfilar el bloc dels vint municipis més cars de l’Estat.
En paral·lel, l’informe també detecta un fenomen aparentment contradictori: l’habitatge s’encareix amb força en alguns municipis de l’anomenada “Espanya buidada”, és a dir, territoris amb poca densitat de població, envelliment i escassa activitat econòmica, on la demanda residencial és tradicionalment feble.
Els registres de pisos.com mostren increments interanuals del preu de venda iguals o superiors al 29% entre març de 2025 i 2026 a Las Pedroñeras (Conca) i Covaleda (Sòria)
Els registres de pisos.com mostren increments interanuals del preu de venda iguals o superiors al 29% entre març de 2025 i març de 2026 en localitats que, en principi, no formen part dels circuits de pressió turística ni d’inversió internacional. És el cas de Las Pedroñeras, a Conca, amb un 30,08%, o Covaleda, a Sòria, amb un 30,07%. Aquestes pujades conviuen amb les d’enclavaments de forta demanda, com les viles mallorquines Sóller (32,58%) o Andratx (32,19%).
L'Hospitalet de Llobregat i Valladolid s'imposen a Barcelona en demanda
Tot plegat traça un mapa de preus que dialoga amb un altre indicador que apunta en la mateixa direcció: la demanda. Un estudi recent del portal immobiliari Idealista -també amb dades del primer trimestre de l'any- situa Madrid, Saragossa i València al capdavant dels municipis amb més pressió de compra, mentre que l’Hospitalet de Llobregat i Valladolid superen Barcelona gràcies a "preus més assequibles".
Madrid, Saragossa i València se situen al capdavant dels municipis amb més pressió de compra, mentre que l’Hospitalet i Valladolid superen Barcelona gràcies a "preus més assequibles"
I precisament pel que fa al preu, Benahavís (Màlaga) encapçala la classificació amb 2,4 milions d’euros de mitjana, seguida de Marbella (1,77 milions) i Calvià (1,74 milions). També superen el llindar dels 1,7 milions Sotogrande (Cadis) i Altea (Alacant), mentre que enclavaments com Xàbia, Palma, Estepona o Adeje es mantenen per sota del milió, però molt per sobre de la mitjana estatal.
Amb tot, i malgrat que la posició destacada de Sitges ocupa al rànquing de preu elaborat per pisos.com, la vila del Garraf no figura entre els municipis més cars i amb més demanda, segons Idealista. Finalment, el portal identifica municipis com Roquetes de Mar (Almeria), Jaén o Lleida com les ciutats més assequibles, amb valors que no arriben als 180.000 euros.