Normalment, els ministres de la Unió Europea dels diferents rams es reuneixen per discutir temes específics que cal regular o legislar. Però, darrerament, tenen lloc diverses reunions que es qualifiquen d'“informals”. Aquestes són, al meu entendre, les més importants, ja que pretenen entendre el futur i fixar decisions estratègiques -per això s’acostumen a fer en cap de setmana-. De les conclusions d’aquestes reunions no se n’acostuma a saber massa cosa -són confidencials, no hi ha escàndols i, per tant, no són atractives per a la premsa-. Tanmateix, he pogut llegir un informe que la Comissió va encarregar al think tank Bruegel per a la reunió d’una d’aquestes reunions informals en la que hi van ser presents els ministres de finances, acompanyats d’alguns dels governadors dels bancs centrals d’alguns dels estats, el passat mes de setembre (els dies 19 i 29) a Copenhaguen.
Ara tot és diferent. La UE està, diguem-ho així, sola. I cal començar a pensar d’una altra manera
Els redactors de l’informe -especialistes tots ells- presenten tres escenaris futurs. Prenen com a consideració bàsica un fet que és absolutament indiscutible. Els darrers decennis -especialment el darrer- s’ha caracteritzat per una agressió comercial especialment forta de la Xina i dels Estats Units (EUA). A tot això, cal afegir-hi la guerra amb Rússia. Tot plegat ha fet saltar l’escenari en què ens movíem tots arran del final de la Segona Guerra Mundial: un bloc occidental liderat pels Estats Units, una Xina feble econòmicament i militarment, i una Rússia (temporalment, URSS) que no tenia previst atacar cap país d’Europa. Ara tot és diferent. La UE està, diguem-ho així, sola. I cal començar a pensar d’una altra manera.
Els redactors de l’informe plantegen tres escenaris per a 2035.
- Escenari 1. Que la situació que hem patit al llarg d’aquest any s’instal·li com a permanent: guerra comercial entre tots els països i desmantellament de la cooperació internacional en temes comuns.
- Escenari 2. Tornar a la política de blocs: l’occidental, liderat pels EUA i on es trobaria la UE. El liderat per la Xina. I el que agruparia el que es coneixia durant la Guerra Freda com “països no-alineats”. I ara Gran Sud.
- Escenari 3. Que es consolidi un ordre multipolar on es promogui la cooperació internacional per defensar els interessos comuns.
Per poder elegir què ens convé més, la UE hauria d’avançar immediatament en polítiques cap a una major autonomia financera i tecnològica respecte dels EUA, un sistema energètic molt més resilient i integrat, un accés segur als minerals crítics. I signar el màxim d’acords de cooperació amb el màxim de països. En resum, les dues àrees prioritàries haurien de ser la política comercial i la política climàtica.
En qualsevol escenari dels esmentats, els riscs que haurà d’afrontar la UE -és a dir, en qualsevol moment a partir d’ara- són els següents:
- La gestió econòmica de l’administració Trump fracassa globalment i hi ha una crisi en el mercat de bons dels EUA. És a dir, el món perd la confiança en l’economia americana.
- Rússia augmenta la pressió militar contra Ucraïna o bé ataca un dels països de la UE.
- Les eleccions a diversos països membres de la UE són guanyades per partits amb ànsies de practicar polítiques populistes -no cal que siguin d’extrema esquerra o d’extrema dreta- i que menystinguin les regles de límit de dèficit establertes.
- Les hostilitats entre els EUA i la Xina augmenten i les sancions que la Xina imposi s’estenen a la UE i no es poden importar matèries que ens són necessàries.
I, ara, anem per les conseqüències per la UE davant dels tres escenaris esmentats més amunt. Com que no sabem quins d’aquests tres escenaris es poden presentar, cal fer recomanacions que siguin vàlides per tal que la UE en surti el millor parada possible. Les recomanacions fetes per Bruegel són d’ordre intern i d’ordre extern.
Agenda d’ordre intern de la UE
- Defensa. Estar integrats a l’OTAN, però tenir autonomia de defensa. Invertir en defensa creant un mercat únic de defensa.
- Tecnologia i intel·ligència artificial. Facilitar la instal·lació i creació de noves empreses del sector. Augmentar la col·laboració publicoprivada, la qual impulsi la creació de nous productes. Per exemple, com a estratègia, transformar en digital molts dels serveis actuals -siguin públics o privats-. Convertir la UE en un continent on tot es pugui solucionar per internet.
- Autonomia financera. El Parlament Europeu i el Banc Central Europeu han de regular per tal que els agents econòmics no depenguin d’organitzacions externes a la UE. Per exemple, els mitjans de pagament actuals -targetes- són bàsicament americans. L’euro digital pot ajudar en aquest sentit.
- Mercat únic energètic. Actualment, el mercat energètic està fragmentat -l’apagada ibèrica ens ho recorda-. S’ha de treballar en una xarxa i un regulador únic. Cal invertir en les connexions intrafrontereres.
- Assegurar-se l’accés a les terres rares. En aquest sentit, el Parlament Europeu ja va aprovar la European Critical Raw Materials Act (CRMA, Regulation (EU) 2024/1252). Ara queda signar acords amb països tercers que no facin la UE depenent dels EUA o de la Xina exclusivament.
- Política fiscal adaptada als riscos de cada país membre. La política fiscal definida (dèficit, deute i inflació) sembla correcta, però caldria personalitzar la seva aplicació a cada país per tal que els objectius siguin assolibles.
Agenda d’ordre internacional
- Crear àrees de lliure comerç. La UE ja ha accelerat aquesta activitat i s’ha signat, per exemple, el tractat amb Mercosur, amb Mèxic, Austràlia, Canadà... Però s’ha de continuar signant acords comercials amb l’Índia, etc. L’estratègia és que si l’Organització del Comerç passa a estar en desús, els tractats assegurin les regles de funcionament.
- Continuar amb la política internacional del clima. Com que la lluita contra el canvi climàtic ha de comptar amb els EUA i la Xina -ja que, junt amb nosaltres, són els que emetem el 60% dels gasos contaminants-, la col·laboració serà inevitable -la Xina avança a gran velocitat en els canvis-. Caldrà incorporar els països en desenvolupament en aquestes polítiques mitjançant els acords de comerç establerts.
En resum, podem dir que no es pot considerar aquesta crisi econòmica que alguns analistes entreveuen -sobretot la provocada per l’administració Trump- com una crisi aïllada. En realitat forma part d’una crisi global que va començar amb la Gran Recessió l’any 2008 i que va continuar amb la de la covid-19 i ara passa un nou episodi amb la guerra d’Ucraïna i el proteccionisme dels EUA. Per això la UE ha d’implementar l’agenda d’ordre intern sense esperar.
I pel que fa a l’agenda internacional, els EUA semblen voler deixar de liderar Occident, i la Xina no està preparada encara per liderar Orient. El rol de la UE ha de ser el d’aconseguir acords a llarg termini entre el Nord Global (que inclou Austràlia) i el Sud Global per tal de reinventar un nou ordre mundial. Les eines globals amb què compta la UE en l'àmbit internacional són el comerç -som el primer bloc comercial del món- i la gestió i direcció de les polítiques de canvi climàtic a escala mundial.