El sector del vi viu temps difícils. Segons l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV), el 2024 la producció i consum han tingut nivells en mínims històrics per l’efecte combinat del canvi climàtic, del moment econòmic i les noves tendències de consum. A escala mundial, la superfície de vinya ha caigut un 0,6 % fins a 7,1 milions d’hectàrees, quart any consecutiu de descens. La producció ha baixat a 225,8 milions d’hectolitres (-4,8 %), el nivell més baix en més de 60 anys, i el consum s’ha reduït fins a 214,2 milions (-3,3 %). En comerç exterior, el volum exportat (99,8 milions d’hectolitres) s’ha mantingut estable, però un 5% per sota de la mitjana quinquennal; en canvi, el valor ha arribat als 35.900 milions d’euros, amb un preu mitjà rècord de 3,60 €/litre.
L'estat espanyol, segons la Federació Espanyola del Vi (FEV), és el principal productor mundial, tot i que en valor econòmic va pel darrere de França i Itàlia. Espanya compta amb més de 913.695 hectàrees de vinya plantada (dades de 2023) i una producció anual que supera els 32 milions d’hectolitres.
Un sector molt rellevant a Catalunya
Segons Prodeca, el sector del vi en 2024 ha assolit un volum de vendes de prop de 1.200 milions d’euros anuals a Catalunya, sent el quart subsector de la indústria agroalimentària. Té una estructura potent amb més de 750 empreses embotelladores i 8.500 productors de vi. El sector, a Catalunya, representa un 20% del total de l’estat espanyol. És un motor econòmic i cultural profundament arrelat al territori, i amb presència en molts municipis.
La major part del vi català té una denominació d’origen. Les actuals són Alella, Catalunya, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà, Montsant, Penedès, Pla de Bages, Priorat, Tarragona i Terra Alta, i també la DO Cava. D’altra banda, l’any 2018 es va constituir Corpinnat, una marca col·lectiva que reuneix una quinzena de cellers del Penedès que segueixen un model d’elaboració amb estàndards de qualitat elevats, basat en la proximitat, vinyes pròpies, cultiu ecològic, verema manual i criança prolongada.
El sector del vi ha assolit un volum de vendes de prop de 1.200 milions d’euros anuals a Catalunya el 2024, sent el quart subsector de la indústria agroalimentària
Un sector format, majoritàriament, per pimes. Segons el Registre Mercantil, a Catalunya, un total de 358 empreses del sector van dipositar els comptes corresponents a l’exercici 2023 i el 81% són microempreses. Les 10 empreses amb més facturació són Freixenet, Codorniu, Miguel Torres, Segura Viudas, Masia Vallformosa, Juvé i Camps, Caves Hill, Castell d’Or, Pere Ventura i Josep Masachs.
Finances solvents, però amb marges a la baixa
En els darrers anys la rendibilitat de les empreses del sector ha tendit a la baixa tant en les empreses grans i mitjanes com en les petites. De fet, la rendibilitat obtinguda és molt menor a la del conjunt de les empreses de tots els sectors, que en 2023 ha estat al voltant del 5%.
Costos a l'alça
El sector del vi ha sofert pressió per l’augment de costos —especialment, matèries primeres, energia i envasos— i per la volatilitat de la demanda, cosa que ha reduït la capacitat de generació de beneficis. Com es comprova a la següent taula, de cada 100 euros de venda, el benefici és d’uns dos euros.
Estructura financera sòlida
L’estructura de balanç mostra un patrimoni molt capitalitzat, amb un patrimoni net que supera el 50% del total del balanç. Cal tenir en compte que són empreses que han de fer fortes inversions en estocs, que sovint han d’estar fora temps al celler. Per això, és important que comptin amb un bon nivell de patrimoni net i també de disponible (tresoreria) per a fer front als pagaments.
Baixa rendibilitat
És un sector amb un nivell baix de rendibilitat sobre el patrimoni net, entre un 2% i un 3%. Els indicadors de productivitat i eficiència mostren un avantatge en volum per a les empreses grans i mitjanes, amb vendes i beneficis per treballador clarament superiors.
Fortaleses, debilitats, amenaces i oportunitats
El sector del vi presenta com a fortaleses la riquesa i diversitat territorial amb múltiples denominacions d’origen reconegudes, una producció molt diversificada i d’alta qualitat, una notable visibilitat internacional amb capacitat d’exportació resilient, una bona estructura comercial i una valorització creixent dels preus mitjans als mercats internacionals.
No obstant això, arrossega debilitats com la caiguda sostinguda de la producció —amb nivells mínims de producció i consum en dècades—, la disminució de la superfície de vinya productiva i una elevada vulnerabilitat als canvis d’hàbits de consum i a l’increment de costos.
Entre les principals amenaces destaquen els canvis d’hàbits de consum, la pujada dels aranzels, els canvis en la política agrària comuna (PAC), el relleu generacional en moltes explotacions i la pèrdua de valor de les vinyes. Una altra gran amenaça és el canvi climàtic, que cada cop afecta més la producció. Com recorda Miquel A. Torres: “Quan vàrem començar l’aposta per la sostenibilitat, l’escepticisme era una barrera important. Moltes persones que negaven l’existència mateixa del canvi climàtic. A mesura que la conscienciació ha crescut, el repte ha evolucionat i ara hem de centrar-nos a accelerar l’acció climàtica amb mesures reals i tangibles”.
Entre les principals amenaces destaquen els canvis d’hàbits de consum, la pujada dels aranzels, els canvis en la PAC, el relleu generacional i la pèrdua de valor de les vinyes
Però també s’obren grans oportunitats vinculades a l’augment de la demanda de vins artesanals, orgànics i prèmium, la innovació en mètodes biodinàmics, el vi sense alcohol, la necessitat de revalorar marques locals i diversificar canals de mercat, així com el potencial de reforçar la col·laboració entre empreses, cooperatives i més col·laboració publicoprivada. Una altra gran tendència de futur és oferir noves experiències enoturístiques que facin valdre el vi com a fenomen cultural i social, mitjançant museus, rutes de cellers, visites guiades i estades gastronòmiques que connectin el producte amb el territori i la seva història.
Tot i els reptes que afronta, el sector del vi català i mundial manté arrels profundes i una capacitat d’innovació que li permet mirar endavant amb optimisme. El futur implica cultivar no només la vinya, sinó també el talent, la col·laboració i la creativitat, obrint nous mercats, oferint experiències úniques i adaptant-se amb determinació a un entorn canviant. Com diu Lluís Roig: “El futur del vi exigeix modernitzar el model amb compromís i il·lusió per garantir dignitat, qualitat i territori”.
La història del vi sempre ha estat una història de resiliència, i ara és un bon moment per escriure’n un nou capítol.