Fa uns anys es vaticinava la fi del llibre en paper, però la realitat ha desmentit aquell pronòstic. Lluny de desaparèixer, el llibre en paper continua dominant malgrat l’expansió del format digital. Paral·lelament, s’ha produït un repunt de la lectura per oci i un interès creixent per la diversitat lingüística i pel llibre en català.
Aquest dinamisme es posa de manifest aquests dies amb la celebració de la Setmana del Llibre en Català. Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors de Catalunya, ho resumia així al Fòrum Edita de la setmana passada: “Avui, després de la pandèmia, el llibre s’ha convertit en una de les formes d’entreteniment cultural més valorades socialment: es llegeix més que mai, estan naixent noves editorials i llibreries. I hem sabut fer que la tecnologia treballi a favor nostre, cosa que ens permet entendre millor les necessitats dels lectors i gestionar amb més eficiència. Avui, el lector pot trobar el llibre que vulgui, quan i on vulgui i en el format que desitgi”.
Les xifres també confirmen aquesta tendència: a escala mundial, la facturació del sector ha crescut un 3,5 % anual en els darrers anys i s’espera que aquesta taxa de creixement es mantingui fins al 2030, segons recull un informe de Grand View Research. A Europa, la facturació el 2024 va ser de 39.200 milions de dòlars, amb un increment del 3,7 % respecte a l’any anterior. Aquest creixement també es reflecteix a Espanya, on la facturació del 2024 va arribar als 3.037 milions d’euros, un 6,3% més que l’any anterior, segons la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE), superior a la mitjana del creixement del PIB. Catalunya i Madrid concentren conjuntament el 93% d’aquesta facturació, fet que posa de manifest la forta concentració territorial de la indústria editorial.
Catalunya i Madrid concentren conjuntament el 93% de la facturació del sector editorial de l'Estat
Catalunya és un actor clau, generant el 53% de la facturació estatal del sector. En paraules de Patrici Tixis, “el llibre és la primera indústria cultural i dona feina de forma directa i indirecta a unes 35.000 persones a Catalunya”. Al mateix temps, recorda que “el 80% de l’edició literària per a tot el mercat hispanoamericà es concentra en editorials que treballen des de Barcelona”. Segons l'Idescat, l’any 2023 es van editar 17.364 llibres al Principat, i el sector representa aproximadament l’1% del PIB català. Catalunya lidera en gèneres com la literatura infantil i juvenil, la divulgació, el còmic i la narrativa general, mentre que el llibre universitari es concentra principalment a Madrid.
Entre les principals empreses del sector amb seu a Catalunya destaquen Planeta i Penguin Random House —les dues més grans d’Espanya—, així com Planeta Agostini, Salvat, Vicens Vives, Clarivate, Edebé, Mg Agnesi Training, Edicions 62 i Teide. A més d’aquests grans grups, hi ha un teixit molt dinàmic d’editorials independents que aporten diversitat i innovació. Alguns exemples són Angle Editorial, Animallibres, Barcino, Plataforma, Alpina, Edicions del Pirata i El Cep i la Nansa, cadascuna amb un posicionament propi i un catàleg singular.
Aquest ecosistema reforça la vitalitat del sector, però també planteja el repte d’articular un model en què els dos grans grups editorials puguin conviure i col·laborar amb les petites i mitjanes editorials per enfortir conjuntament la competitivitat global de la indústria. En aquest context, Abacus es consolida com un actor rellevant, especialment en l’àmbit de la distribució i en la dinamització de l’ecosistema del llibre.
Un sector fonamentat en les microempreses
L’edició de llibres a Catalunya presenta una estructura en pimes. Tal com mostra la següent taula, el 82,5% de les empreses del sector són microempreses i només un 1,1 % del total són grans empreses.
Des de l’any 2000, amb dades del Registre Mercantil, s’han creat 477 empreses editorials a Catalunya, cosa que mostra que és un sector amb barreres d’entrada relativament baixes. Però la seva mortalitat és elevada: el 2023, el 80% d’aquestes empreses ja havien desaparegut, una taxa superior al 75% del conjunt de les empreses catalanes. Encara que les grans empreses dominin el mercat, sempre hi haurà espai per a petites editorials que donin veu a autors i temes de nínxol.
Com recorda Nuria Cabutí, CEO de Penguin Random House, “La venda en línia, que va començar a fer eclosió quan les nostres vendes queien en picat, ha fet que la venda de llibres de fons cresqués moltíssim i ha permès que editorials petites poguessin competir amb les grans”. Aquesta diversitat és una peculiaritat del sector i enriqueix l’ecosistema editorial i manté viva l’oferta cultural. El repte no és editar, sinó aconseguir que els llibres arribin al públic: les veritables barreres d’entrada són la distribució, la promoció i la comercialització.
Les veritables barreres d’entrada són la distribució, la promoció i la comercialització
Evolució econòmica i financera
La rendibilitat del sector mostra una tendència descendent en els darrers tres exercicis. L’indicador de benefici net sobre vendes ha passat, en el cas de les empreses grans i mitjanes, del 8,51% el 2021 al 4,84% el 2023. Les empreses petites també han registrat una davallada notable, fins al 5,58% el 2023 que, de tota manera, està en línia amb la mitjana del conjunt d’empreses catalanes.
Per altra banda, l’edició de llibres a Catalunya presenta diferències significatives segons la dimensió de les empreses. Entre 2022 i 2023, les vendes van créixer un 5% en les empreses grans i mitjanes i un 7% en les petites i microempreses. Aquestes últimes presenten una solidesa patrimonial més gran (61,7% de patrimoni net sobre actiu, davant del 36,9% de les grans), però la rendibilitat financera és més alta a les grans i mitjanes (11% versus 6%).
També hi ha diferències en productivitat i salaris: les grans generen gairebé el doble de vendes per empleat (365.000 euros) que les petites (190.000 euros), obtenen més benefici net per treballador (17.660 euros enfront de 10.620 euros) i paguen salaris més alts (67.760 euros per empleat, davant de 46.150 euros).
De la lluita contra la pirateria a l'augment de l'hàbit lector
Per entendre el perfil estratègic de les editorials, tot seguit exposem els trets principals de la seva DAFO. Comencem per les debilitats. La pirateria continua generant pèrdues importants. Segons adverteix l’Observatorio de la Sostenibilidad de la Cultura Escrita (2024-2025), la pirateria està “estesa i normalitzada”, fins al punt que el 67,5% dels consumidors de continguts editorials digitals —llibres, revistes i diaris— els obtenen a través de canals il·lícits. El sector té encara dificultats per connectar amb part del públic jove i per impulsar amb força el llibre universitari en català. També arrossega una certa lentitud en l’adaptació digital, amb empreses que encara no han desenvolupat competències tecnològiques avançades.
Les amenaces són igualment rellevants. Les grans plataformes tecnològiques exerceixen una pressió creixent, fixant condicions comercials i capturant part del valor de la cadena. Els hàbits de consum es desplacen cap a l’audiovisual i el contingut digital gratuït, cosa que pot reduir la base lectora. A més, la polarització ideològica i el risc de cancel·lació poden afectar la llibertat de publicació, mentre que les noves exigències mediambientals obliguen a adaptar processos productius. La inestabilitat econòmica internacional i l’augment de costos també impacten en la rendibilitat de les empreses, especialment les més petites.
El sector té encara dificultats per connectar amb part del públic jove i per impulsar amb força el llibre universitari en català
Tanmateix, hi ha fortaleses que fan de les editorials un sector consolidat i resilient, capaç d’adaptar-se després de crisis com la del 2008 i la pandèmia. Catalunya i Espanya mantenen un lideratge clar al mercat hispanoparlant. Una de les grans fortaleses del sector editorial català és el talent i la presència d’empreses en tota la cadena de valor: agents literaris, editors, traductors, dissenyadors, impremtes, distribuïdores i llibreries, fet que permet mantenir un ecosistema complet i altament competitiu. El teixit empresarial combina grans grups amb mitjanes i petites editorials, generant una producció anual molt àmplia i plural.
Els hàbits de lectura mostren una evolució positiva en els darrers anys, especialment entre els joves. Segons l’informe de la FGEE (2024), el 65,5% de la població de 14 anys o més llegeix llibres en el seu temps lliure almenys una vegada al trimestre, una xifra que ha crescut més de 10 punts en els darrers 15 anys, fet que confirma la consolidació de l’hàbit lector en aquest segment. A més, el llibre en paper conviu amb el digital: el 45,1% dels lectors ja utilitza suports digitals amb freqüència, cosa que reflecteix un mercat diversificat i en equilibri entre formats. I el sector ha començat a innovar en camps com la impressió sota demanda, el màrqueting digital, la IA i l’ús de dades per entendre millor els lectors.
El teixit empresarial combina grans grups amb mitjanes i petites editorials, generant una producció anual molt àmplia i plural
Finalment, també hi ha oportunitats. La tecnologia ofereix noves possibilitats a través de la digitalització, la intel·ligència artificial, el metavers, les plataformes de subscripció i els formats híbrids, que poden atraure públics diversos i adaptar-se als nous hàbits de consum. També es preveu una pressió creixent per innovar en sostenibilitat i per combatre la pirateria, dos reptes clau per a la viabilitat del sector. A Catalunya, el Pla Nacional del Llibre i la Lectura vol ampliar la base lectora i promoure la lectura en català, mentre que la tendència social a valorar l’oci cultural i de proximitat dona un impuls addicional a llibreries i editorials independents.
En resum, el sector editorial és estratègic: genera prop de l’1% del PIB, dona feina a milers de persones i concentra més de la meitat de la facturació de l’Estat. Tot i la pressió sobre els marges i la pirateria, ha demostrat una gran resiliència i capacitat d’adaptació, amb un ecosistema que combina grans grups i un teixit molt divers de pimes. L’increment de la base lectora, la internacionalització i l’ús intensiu de les eines digitals i de la intel·ligència artificial seran claus per reforçar la competitivitat en els pròxims anys.
Les editorials que lideraran aquesta nova etapa seran aquelles que apostin pel talent del seu equip, disposin d’un catàleg divers i ben segmentat i cuidin la selecció editorial i la qualitat de les edicions; optimitzin costos amb eines com la impressió sota demanda, inverteixin en màrqueting i promoció, assegurin una logística eficient i apostin per la internacionalització i l’explotació de drets; innovin en formats digitals i audiollibres i construeixin marques de confiança amb autors, llibreters i lectors. El futur depèn de transformar els reptes en oportunitats i convertir la cultura en un actiu estratègic per al país. Com deia Tierno Galván, “més llibres, més lliures” —i també més riquesa, més competitivitat i més capacitat de projecció per a l’economia del llibre a escala global.