• Empresa
  • Mercats bojos, empreses sòlides

Mercats bojos, empreses sòlides

Tot i que els mercats mostren signes clars de sobrevaloració, les empreses arriben a aquest moment amb una posició financera molt més sòlida que el 2008

Les borses internacionals baten rècords: l’IBEX cotitza als 15.334 punts, com el màxim històric assolit el 2007 | Europa Press
Les borses internacionals baten rècords: l’IBEX cotitza als 15.334 punts, com el màxim històric assolit el 2007 | Europa Press
Oriol Amat | VIA Empresa
Catedràtic de la UPF BSM i president de l'Observatori de la PIME de Pimec
Barcelona
27 d'Agost de 2025 - 05:30

Els mercats globals viuen una de les majors sobrevaloracions de la història. Les borses internacionals baten rècords: l’IBEX cotitza als 15.334 punts, com el màxim històric assolit el 2007, mentre que l’Eurostoxx i l’S&P 500 nord-americà se situen en nivells màxims de les darreres tres dècades. Dos dels indicadors més utilitzats per mesurar si les borses estan cares o barates, l’índex Buffett i el Shiller, indiquen clarament que avui les valoracions borsàries són molt altes. L’índex Buffett mostra que el valor total de les empreses cotitzades supera en més del doble el PIB del país, i està un 68% per sobre de la tendència històrica. I l’índex Preu/Benefici de Shiller revela que les accions es paguen gairebé al doble del preu mitjà històric en relació amb els seus beneficis. Són avisos que els mercats poden patir una important correcció.

 

Al mateix temps, el mercat immobiliari ja ha superat els preus màxims de la bombolla del 2007 i altres mercats, com el de les criptomonedes, també estan en una fugida cap endavant. Per això, cada cop més analistes coincideixen a assenyalar que la sobrevaloració és evident i que una correcció important podria produir-se en qualsevol moment, especialment als mercats financers. Pel que fa al mercat de l'habitatge, l’últim Informe d’Estabilitat Financera del Banc d’Espanya constata un increment dels preus i identifica indicis de sobrevaloració. No obstant això, estima que la probabilitat d’ajusts abruptes a curt termini és reduïda, atesa la persistència d’una demanda robusta i les restriccions en l’oferta.

Si ens centrem en els mercats financers, davant del risc d’una correcció, resulta oportú analitzar com es troben les empreses avui en comparació amb el 2008. Aquell any, els balanços empresarials mostraven un endeutament molt elevat i uns recursos propis insuficients, una combinació que va deixar moltes empreses sense capacitat de resistir quan el crèdit es va bloquejar i la demanda es va desplomar. El resultat va ser devastador: desenes de milers d’empreses van haver de tancar i es va destruir una part important del teixit productiu del país. Només a la indústria catalana, entre 2007 i 2013, van desaparèixer més del 22% de les empreses, segons l’Idescat. Les dades deixen clar una de les principals causes: durant els anys de la bombolla, el patrimoni net, que hauria d’estar per sobre del 40% per garantir la solidesa financera, va caure fins al 35%, tal com mostra la figura 1.

 

La bona notícia és que avui la situació és molt diferent. La majoria d’empreses han fet els deures. Han reduït de manera significativa el deute i han reforçat els fons propis, que ja representen un 53% del total del balanç. Tot això ha estat possible gràcies a una gestió financera més prudent (vegeu figura 2). Aquesta millora no només les fa més resistents davant possibles xocs econòmics, sinó que també permet aprofitar oportunitats d’inversió si es produeixen correccions de preus. Cal recordar que bona part de les empreses més endeutades ja van desaparèixer en els anys posteriors al 2008, durant la llarga crisi financera global —especialment entre 2008 i 2013—, la qual cosa ha deixat un teixit empresarial més sanejat.

A més, com es comprova a la figura 3, la tresoreria també ha millorat de manera notable. L’any 2008 representava l’11,4% de tot l’actiu, mentre que el 2023 ha pujat fins al 16,2%. Això significa que les empreses disposen ara de més recursos líquids per fer front als pagaments i a possibles imprevistos. Paral·lelament, el deute financer amb cost s’ha reduït de manera molt significativa: del 40,9% de tot el balanç l’any 2008 al 27,3% el 2023. Finalment, el cost del deute també ha baixat de forma molt rellevant: si el 2008 representava el 73,2% del resultat operatiu, el 2023 ha caigut fins al 25%. En conjunt, la posició de tresoreria, l’endeutament i el cost financer han millorat de manera substancial si comparem l’any 2008 amb les darreres dades disponibles, referides al 2023.

En definitiva, tot i que els mercats mostren signes clars de sobrevaloració, les empreses arriben a aquest moment amb una posició financera molt més sòlida que el 2008. La reducció del deute i el reforç del capital propi les fan més resistents davant possibles correccions i més preparades per aprofitar oportunitats si els preus cauen.

Com sovint s’atribueix a Keynes, “els mercats poden mantenir-se irracionals més temps del que tu pots mantenir-te solvent”

Ara bé, aquesta fortalesa no és infal·lible. No oblidem que la incertesa en 2025, com ens recorda l’Índex Mundial d’Incertesa, que calcula la Reserva Federal nord-americana, està en el seu nivell màxim de les darreres dècades. Com sovint s’atribueix a Keynes, “els mercats poden mantenir-se irracionals més temps del que tu pots mantenir-te solvent”. Per això cal actuar amb prudència, especialment en moments d’eufòria. Cal evitar excessos d’endeutament, destinar una part important dels beneficis a l’autofinançament per enfortir els balanços, mantenir coixins de liquiditat i diversificar riscos. Aquestes són les millors assegurances perquè, fins i tot si els mercats s’enfonsen, les empreses puguin resistir, adaptar-se i seguir creixent sense repetir els errors del passat.