Parlar del Ripollès és endinsar-se en una comarca pirinenca de 25.510 habitants que està dividida en tres valls molt concorregudes, sobretot durant els caps de setmana. És la Vall de Camprodon, la Vall de Ribes i el baix Ripollès. 19 municipis, molts d'ells d'origen medieval, que promouen una economia amb forta afluència del turisme català, l'agricultura, la indústria (sobretot l'alimentària) i els petits comerços que dinamitzen els municipis. Una comarca que ha ocupat diversos titulars polítics, fruit de l'entrada de l'extrema dreta a l'alcaldia de Ripoll, però que està trencant una tendència que els fa sentir "molt orgullosos": augmentar en habitants amb la projecció d'assolir més de 1.000 nouvinguts durant els pròxims anys. I, sobretot, l'aposta per despertar més "vocacions" empresarials i la benvinguda, curiosament, a les activitats d'alt contingut tecnològic.
En primer lloc, el Ripollès no s’entén sense els treballadors de nacionalitat estrangera que han augmentat un 12,2% durant l'últim any, segons l'estudi Estructura Empresarial de la demarcació de Girona, elaborat per la Diputació de Girona al qual ha tingut accés VIA Empresa. Per altra banda, els empleats de nacionalitat espanyola han disminuït un 0,6%. En aquests moments, Ripoll té el 15,66% de població estrangera i la taxa més elevada correspon a Vilallonga de Ter, amb un 17,96%, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). A la resta de municipis, la xifra oscil·la entre el 0% i el 5%.
El sector serveis impulsa el creixement del Ripollès amb un augment del 12% i s'ha convertit en el principal motor comarcal
Tot i que la comarca encara s'està recuperant del sotrac econòmic provocat per la pandèmia, és el sector serveis qui impulsa el creixement del Ripollès. De fet, experimenta un creixement que voreja el 12% i que es converteix en el principal motor comarcal amb el 58% del valor afegit brut (VAB) que es genera. La construcció, la indústria i el sector primari es van recuperant lentament, segons l'Anuari Econòmic Comarcal elaborat pel BBVA, qui situa tres territoris -la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça i la Cerdanya-, com les comarques (invisibilitzades) que són les “reines” de l'economia catalana. Encara més, lideren el creixement econòmic del país gràcies a l’anhelat retorn de l'oci i el turisme.
Per entendre el creixement de les comarques de muntanya s'ha de tenir en compte el valor VAB, és a dir, l'indicador macroeconòmic que detalla la producció total de "béns i serveis en un àmbit" sense impostos indirectes.
L'eterna comparació amb les veïnes Garrotxa i Cerdanya
Si es compara estadísticament, es pot dir que el Ripollès progressa adequadament, però ho fa a un ritme menor si es compara amb les comarques veïnes de la Garrotxa i la Cerdanya, també a un pas més lent que la resta de la demarcació de Girona. És una comarca amb una gran superfície, moltes muntanyes i, per tant, poca població. De fet, aquesta ha augmentat un 0,1% en el darrer any, evolució que contrasta amb les veïnes Garrotxa i Cerdanya que han crescut un 1 i 1,1%, respectivament. Per a la comarca es preveu un augment d'un 3% que situarà el Ripollès en gairebé 26.500 habitants el 2046.
Cal afegir que la Garrotxa destaca per les empreses històriques, com a gran mirall dels negocis. A més, la zona volcànica per excel·lència destaca per una forta indústria de productes alimentaris i l'obertura a l'exterior a través del túnel de Bracons.
La segona vida del comerç al detall
Si a Barcelona es parla de la tendència del petit comerç a desaparèixer, el Ripollès dona una segona vida als comerços al detall amb més de 126 persones noves que s’hi dediquen (amb dades del 2023) i una alenada d'aire fresc al sector, similar als serveis d'allotjament, a la fabricació de productes metàl·lics o a la indústria química. Les disminucions més marcades en llocs de treball han estat per als subsectors de serveis de menjar i begudes, activitats sanitàries, administració pública o indústria de la fusta.
Una economia amb contingut tecnològic i atracció de talent
L'informe socioeconòmic indica també que "al Ripollès les activitats d'alt contingut tecnològic han augmentat en relació amb l'any anterior". La xifra d'augment percentualment és de 3 punts i mig que suposen 25 llocs de feina més en aquests sectors.
Recentment, el Ripollès també ha estat notícia a VIA Empresa. De fet, un projecte de mentoria uneix estudiants i professionals del Ripollès per despertar vocacions. Ho impulsa la Fundació Comunitària de la Vall de Camprodon i hi participen una trentena de joves. Tot i que van començar l'any passat, el ventall de professions sol·licitades ja és molt variat, com ara un enginyer de F1 o un professional d'electromecànica. A més, fa una setmana al mitjà vam publicar el cas d'un programa per atraure talent que dispara l'interès per anar a viure al Ripollès. La Unió Intersectorial d'Empresaris del Ripollès (UIER) diu que la falta d'habitatge impedeix completar contractacions de treballadors "qualificats i necessaris". És una plataforma on, a més de borsa de treball, inclou enllaços d'immobiliàries i altres serveis per ajudar-los a fer el pas. De les 1.500 visites al web el 2022 s'ha passat a 32.000 i amb interaccions superiors a les 1.500.
El top 10 empresarial i la “nova vida” de Galetes Camprodon
Quants milions d'euros facturen les empreses del Ripollès? Així de clar: 641 milions d'euros, segons l'estudi. Ara bé, només hi ha 12 empreses que facturin anualment més de 10 milions, 8 entre 5 i 10 milions, i 59 entre 1 i 5 milions d'euros. La resta, gairebé el 65,9% no arriba als 500.000 euros. Com a curiositat, gran part d'elles són nascudes entre el 1990 i fins a l'actualitat. D'abans de 1960 només en segueixen 2, és a dir, la comarca no destaca per tenir empreses centenàries ni històriques. Al Ripollès hi ha gran pes de la indústria i dels serveis, amb un sector primari en caiguda (el 0,8% de la facturació) i la construcció amb tan sols el 7,1%.
Les empreses del Ripollès facturen 641 milions d'euros i la majoria d'elles són nascudes a partir del 1990
Comercial de la Forja, amb ubicació a Campdevànol, factura 72,6 milions d'euros, coneguda com a Comforsa, fa gairebé quatre segles que impulsen el "vincle entre la forja, l'enginyeria i el territori". El fet que Comforsa garanteixi l'ocupació de 350 persones i una bona part de l'activitat econòmica en una comarca rural com la del Ripollès, l'ha convertit en una inversió industrial crítica per a la Generalitat de Catalunya. Rescatada als anys noranta, la companyia especialitzada en la forja per a la indústria de l'automoció i ferroviària, fa dos anys que està en "un embolic", entre protestes laborals, dificultat de competir en el món privat amb eines d'una institució pública i un informe del Govern català que ha aflorat anomalies en la gestió i que ha acabat escapçant-ne la direcció, després d'un acomiadament i dues sortides voluntàries.
En el rànquing de facturació, la segueix Soler & Palau Industries, a Ripoll, amb 54,7 milions d'euros. Es dediquen als sistemes de ventilació per una bona qualitat de l'aire interior. En tercera posició hi ha Pinsos Nutribo de Sant Joan de les Abadesses amb 26,3 milions. Com el seu nom indica, es dediquen a la fabricació de pinsos per animals de producció.
A les posteriors posicions hi ha Comercial CBG (Ripoll), Fibran (Sant Joan de les Abadesses), Fontaga (Ribes de Freser), Casas Ventilacion Air Industrials (Sant Joan de les Abadesses), Manufacturas Max Plastic (Ribes de Freser), Hidrodata (Ribes de Freser) i ja en desena posició Celulosa Industrial del Alto Ter (Camprodon).
Les galetes Birba i Nuria, signe distintiu de Camprodon i possiblement molt conegudes pels lectors que llegeixin aquest article, van passar a mans d'Adam Foods fa un any, el propietari de marques com Cuétara, Artiach, Panrico i Phoskitos. Aquesta companyia, una de les grans del sector alimentari, ha aconseguit el 100% del capital, amb la qual cosa incorpora un negoci amb una facturació d'uns 8 milions d'euros anuals.
El comprador, que també és el titular d'altres marques del sector de l'alimentació com La Piara, Aneto o la Granja San Francisco es reforça així en el sector de les galetes. L'import de l'adquisició no s'ha revelat.
Galetes Camprodon, que és el nom de la marca, va néixer el 1893 i ocupa la 17a posició del rànquing de facturació de la comarca. Aquesta continuarà operant com a societat independent malgrat el canvi de propietaris. Distribueix els seus productes en botigues especialitzades, grans superfícies i botigues de gurmet a tot Espanya. Compta amb una fàbrica a Camprodon i dóna feina a una seixantena de persones. Nascuda fa 125 anys a partir d'una pastisseria de la família Birba, a conseqüència del turisme de segones residències, el negoci va guanyar empenta i es va especialitzar en les galetes.