D'un passat lligat a la mineria i la indústria tèxtil a un present i futur de petits empresaris locals i l'aposta pel turisme rural. El Berguedà és una de les comarques que més s'ha transformat des dels anys 90 i ha clausurat les mines de carbó per donar la benvinguda a noves oportunitats econòmiques, que van des dels pinsos, la fusta, el wellness o la gestió dels recursos humans. Més de 40.000 habitants conformen un territori capitanejat per 1.215 empreses -la majoria d'elles amb menys de nou treballadors- amb l’excepció de la companyia de recursos humans CATT amb 935 empleats. I sense oblidar tampoc, l'efecte transformador del túnel del Cadí, una obra milionària de més de cinc quilòmetres que ha capgirat l'economia de la comarca amb la inauguració de la infraestructura el 1984 per part de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i que els ha permès l'expansió a la Cerdanya.
Fa cinquanta anys, el Berguedà era definit com una comarca que feia de “cul-de-sac" o així ho apuntava fa uns mesos Dolors Boix, consellera delegada d'Agroviver i empresària reconeguda a la comarca, a VIA Empresa. Si es volia accedir al Pirineu, l’emprenedora explica que “s’havia de marxar dos dies abans de la llar, per si de cas”. Si la veïna comarca d’Osona s’ha convertit en una locomotora econòmica de primera divisió gràcies a una ubicació estratègica, sortosament també ho ha aconseguit el Berguedà i en menys d’una hora es pot accedir fàcilment fins a la Cerdanya, com també a Barcelona, a tan sols 100 quilòmetres de distància.
Durant 40 anys el túnel del Cadí ha permès generar riquesa i dinamitzar l’economia del Berguedà
La celebració de la festa de la Patum abans de l’estiu, la mobilitat i les nombroses cues a prop del túnel del Cadí o les últimes reivindicacions de la pagesia a les carreteres catalanes, conformen l’agenda mediàtica de la zona, que limita amb la Cerdanya, el Ripollès, Osona, Solsona, l'Alt Urgell i el Bages. Un territori que no s’entén sense una infraestructura cabdal, com és el túnel del Cadí, pressupostat amb 2.000 milions de pessetes (12 milions d'euros) però que a través de les reivindicacions dels anys 80 i per no impactar a diversos conreus, el pressupost va augmentar sis vegades més fins als 12.000 milions de pessetes (71,1 milions d'euros). Durant 40 anys el túnel ha permès generar riquesa i dinamitzar l’economia, amb el sector dels esports en auge. Sobretot a l’esquí, ja que la nova ruta ha permès accedir a més de dotze pistes d’esquí. Això sí, l’elevat preu del túnel sempre ha estat al punt de mira: més de 13 euros per vehicle i trajecte.
En aquests moments, l'agricultura, la ramaderia i l'aprofitament forestal són activitats complementàries de l’economia de la comarca. El turisme és un factor de retenció demogràfica a l'Alt Berguedà i, de fet, moltes cases de pagès s'estan reconvertint en residències de turisme rural i s'han obert establiments de restauració. El comerç té una influència creixent en l’economia del Berguedà. Però, tot i ser una activitat cada vegada més important, encara es concentra en pocs municipis. Unes xifres que es desprenen de l'Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball al Berguedà, elaborat pel Gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona i publicat per la Cambra territorial del Berguedà. I atenció: més de 16.000 berguedans tenen feina actualment, amb un creixement notable de l’ocupació de les dones i dels estrangers, sobretot provinents de Llatinoamèrica. I les xifres d'atur més baixes que es recorden des del 2008: el 9,5%.
A continuació, les 5 empreses berguedanes (i un afegit) -amb seu social a la comarca- que més ingressos generen del 2022, segons les últimes dades disponibles:
1. Catalana de Pinsos i l’aposta pels porcs
Catalana de Pinsos és l'empresa que més factura del Berguedà, amb 33,6 milions d’euros i està situada entre la Plana i l'Ametlla de Casserres, al terme d'Olvan. En aquests moments té 39 treballadors. Es tracta d'una companyia ramadera porcina amb diversos centres d'explotació dins la comarca del Berguedà. Fan genètica pròpia i elaboració de pinso per a consum dels animals. Creada el 1968 per la família Ballus, supervisen a més de 13.000 porcs. Actualment el president és Manuel Ballus Orriols. Tal com apunten al seu portal "aposten per la innovació la ciència i l'eficiència de la producció porcina".
2. Serradora Boix i els “reis” de la fusta
Amb més de cinquanta anys de trajectòria al sector de la fusta, l'empresa berguedana Serradora Boix ha actualitzat el nom i la seva imatge corporativa per Grup Boix. La companyia és el gran gegant del tractament de la fusta, factura 32,65 milions d’euros i té 116 treballadors. Carles Martí és el director general.
A hores d’ara, Grup Boix gestiona dues plantes de producció al Berguedà: una serradora i planta d'embalatge a Puig-reig i una altra serradora a la carretera que uneix Puig-reig amb Casserres. El grup transforma 180.000 tones de fusta cada any i s'ha establert com una companyia líder a Catalunya en la transformació de fusta, consolidant-se al top 5 de l'Estat. Recentment l’Institut Català de Finances (ICF) ha entrat amb una posició minoritària al capital del Grup Boix i s’inscriu en una ampliació global de capital de 5 milions d’euros.
3. Comercial Peralba i l’expansió per Catalunya
Nascuda el 1975 a Berga, i amb la tercera generació al capdavant del negoci familiar, Comercial Peralba estan al servei, principalment, dels industrials instal·ladors d'aigua, bany, cuina, electricitat, energies renovables, climatització i electrodomèstics. Josep Antoni Peralba és el director general i té un equip de 52 treballadors que factura 28,26 milions d’euros. Recentment han inaugurat un nou centre a Vic. A part de Berga, també tenen centres a Andorra, Puigcerdà, Manresa, Igualada, Terrassa, Barcelona i Mollerussa.
4. RemcoBcn i l’adéu a l’”època daurada del carbó”
L'empresa Remco (acrònim de Repair and Mining Company) és una de les més desconegudes del llistat amb seu al carrer General Manso de Berga i dona feina a 243 treballadors. L'empresa fa maquinària per a indústria i mineria i treballa per a les mines de Súria i Cardona. Factura 21,77 milions d’euros i té unes instal·lacions d’uns 3.500 metres quadrats al polígon de La Valldan.
Montaje Rus, que era la seva denominació inicial, es va crear l’any 1992, arran del tancament de Carbones de Berga SA. S’acabava l’època daurada de l’extracció de carbó a la comarca i molts treballadors es quedaven a l’atur. "Alguns es van haver de reinventar per garantir la seva subsistència i van fundar Montajes Rus, fent torns de caps de setmana i festius a les mines de potassa del Bages i aportant la seva expertesa per reparar peces de les màquines d’aquelles mines en un petit taller que van muntar a Berga", detallen fonts de la companyia en un reportatge a Regió 7. A finals de l’any 2001, Montajes Rus va fer un salt endavant amb la reorganització de l’empresa, la seva professionalització i una aposta clara per la diversificació. Les seves instal·lacions i l’experiència dels operaris ha permès obrir la seva capacitat de treball a tota mena d’indústria: reparació i manteniment de qualsevol classe d’instal·lació mecànica, grans mecanitzats in situ, reparació de reductors, fabricació de components i màquines a mida, projectes d’enginyeria, muntatges i estructures, obra civil subterrània, etc.
5. Weelko Barcelona i el wellness
Weelko Barcelona és una empresa del polígon de la Valldan que factura 19,95 milions i treballa en el sector del mobiliari de wellness: per exemple, lliteres i cadires per a salons d'estètica, perruqueria i spa i per a consultes de podologia i fisioteràpia. En aquests moments té 38 treballadors.
Bonustrack: el gegant Catt i el cas de Liven
L'empresa amb més treballadors globals, 938, és l'agència de treball temporal CATT, que té la seu central a la plaça dels Països Catalans de Berga, però 30 oficines més arreu de Catalunya, a Madrid, a València i a Palma. I de les que més factura amb 19 milions d’euros. Va ser fundada el 1994 a la ciutat de Berga, després de la regulació del sector del treball temporal i davant la necessitat que hi havia a la zona. Tenen més de 2.000 clients a tot Espanya i estan especialitzats en perfils de transport, logística, indústria, hostaleria o arts gràfiques, entre d'altres.
Una altra companyia emblemàtica de la comarca és l'empresa Liven que pertany al grup finlandès Paulig. Nascuda a Berga el 1990 i amb seu a Sant Cugat, compta amb 350 treballadors, la majoria d'ells a la comarca del Berguedà. Es dediquen als productes dels aperitius.
Finalment, també cal dstacar el cas de GCTPLUS ETT, SLU que va néixer el 1995 a Berga i també a Mollet. Amb seu fiscal a Manresa tot i ser originaris del Berguedà tenen 20 delegacions a Catalunya, dues a l'Aragó i una a la Comunitat Valenciana. Tenen una xifra de negoci de 92,7 milions d'euros, mentre 7,8 milions provenen de la delegació de Berga. Tenen 3.500 treballadors globals i 300 d'ells al Berguedà.