• Empresa
  • Galetes que es mengen entre elles: Adam Foods i Birba

Galetes que es mengen entre elles: Adam Foods i Birba

La compra de Birba és el darrer -de moment- dels molts canvis de propietat que ha tingut la firma de Camprodon en les darreres dècades

Imatge d'unes galetes | Birba
Imatge d'unes galetes | Birba
Roger Vinton
Escriptor
Barcelona
19 de Maig de 2023
Act. 19 de Maig de 2023

A començaments d’aquest mes de maig es va fer pública una operació corporativa que afectava una de les marques de galetes més conegudes del país, les cèlebres Birba de Camprodon. L’operació ha consistit en la compra de l’empresa del Ripollès per part d’una altra firma catalana, Adam Foods, que pot sonar poc, però que en realitat és l’hereva de tot un clàssic com Nutrexpa, l’empresa que fabricava el mític Cola Cao.

 

El cas és que el peix petit, Birba (7 milions d’euros de facturació) ha estat deglutit pel peix gros, Adam Foods (350 milions), que com acabem de dir, procedeix de la partició de Nutrexpa que van dur a terme les famílies propietàries (Ventura i Ferrero), l’any 2015. Els Ventura es van quedar amb les galetes i altres negocis (Artiach, Cuétara, Chiquilín, Marbú, Filipinos, Phoskitos, La Piara o Granja San Francisco), mentre els Ferrero es van quedar amb els negocis de cacau (Cola Cao, Nocilla, Okey i Paladín). Val a dir, que aquesta divisió entre les dues famílies és més complexa del que hem apuntat aquí perquè totes dues estan emparentades. Una empresa va ser batejada com Adam Foods i l’altra com a Idilia Foods.

Val a dir, que aquesta divisió entre les dues famílies és més complexa del que hem apuntat aquí perquè totes dues estan emparentades

La compra de Birba és el darrer -de moment- dels molts canvis de propietat que ha tingut la firma de Camprodon en les darreres dècades. El màxim accionista fins a la compra d’Adam era Víctor Marsal Colom, un empresari vinculat a l’empresa tecnològica Engel (distribueixen, sobretot, descodificadors de TDT) i també al sector de la restauració, a través de la Cafeteria Oslo de Castelldefels i de la gelateria del Passeig de Llafranc. També té relació amb la immobiliària Kilgir Invest, del carrer Balmes de Barcelona. Va adquirir Birba l’any 2014, quan un grup d’inversors van quedar-se amb el 93% de l’empresa a canvi d’injectar-hi uns 700.000 euros per reflotar-la. L’altre 7% va quedar en mans dels antics propietaris, la família Nadal Carrés, que prèviament havien tingut interessos en el món de la pintura industrial a través de PPG Ibérica, filial peninsular de l’americana PPG Industries. Precisament aquests havien comprat Birba, el 2005, per cinc milions d’euros, trencant-se així una etapa de més de disset anys en què la titularitat de la factoria de galetes havia estat en mans d’un grup d’empresaris catalans molt rellevants; allà hi havia el magnat de l’acer Joaquim Boixareu Antolí (Irestal i Aceros Bergara), Santiago Mercadé Vila (immobiliària Layetana) i Germán Ramón-Cortés Montaner (agència de publicitat Tiempo BBDO).

 

L’entrada d’aquests empresaris, el 1987, va ser provocada per la crisi total de la companyia, que s’havia transformat en una societat anònima laboral per sortir de la fallida. Van ser, doncs, els mateixos treballadors que van aconseguir l’entrada d’aquests nous inversors per tal de mirar de salvar el negoci. Curiosament, la premsa d’aquells dies informava que Bra (una marca d’estris de cuina molt de moda a l’època) havia estat la compradora de Birba, perquè l’empresari Joaquim Boixareu -un dels inversors, com hem vist abans- n’era el propietari. Els treballadors havien obtingut la propietat de la unitat productiva i de la marca per uns 12.000 euros i posaven així el punt final a un declivi que s’havia iniciat el 1978, quan Birba va començar a notar els primers problemes de comercialització de les seves galetes (en aquells moments començava a entrar molta competència estrangera) ocultats de manera deliberada pel responsable de l’àrea, a qui en aquell moment se’l va considerar el culpable de la situació. Els nous inversors van pagar als treballadors entre nou i tretze milions de pessetes (entre 54.000 i 78.000 euros aproximadament). Durant aquesta època també hi van invertir fugaçment els Suqué Mateu, propietaris del grup Peralada.

El màxim accionista fins a la compra d’Adam era Víctor Marsal Colom, un empresari vinculat a l’empresa tecnològica Engel

I si viatgem just abans d’aquesta crisi, trobem com a màxims accionistes de l’empresa de galetes als seus propis fundadors, la família Birba en la seva segona generació. El pioner havia estat Llorenç Birba Cordomí, nascut el 1888, que després de fer de pastisser a principis del segle XX, va començar a produir galetes l’any 1910. La producció va ser del tot artesanal fins al 1929, any en què va posar en funcionament la primera fàbrica de l’empresa. La segona generació, encarnada pels germans Llorenç i Daniel Birba Perramon va agafar el relleu amb la mort del pare, el 1963, i són els qui van haver de patir la gran crisi que va acabar amb la fàbrica de galetes lluny de les mans de la família.

Pel que fa a l’operació de compra per part d’Adam Foods, cal dir que ha estat assessorada pel bufet RocaJunyent. Segons el comunicat de la mateixa empresa compradora, sembla que hi ha una clara voluntat continuadora, tant en la marca com en la fàbrica i en els llocs de treball.