Si el fet metropolità s’explica per la mobilitat, Rodalies Renfe hauria de ser l’element cabdal. Conté quatre grans línies que travessen la capital de punta a punta, que serien com sis o set eixos radials. Al seu costat, els Ferrocarrils de la Generalitat només són significatius al Vallès Occidental i al Baix Llobregat, aquí amb un carrilet mètric, total dues línies, dues i mitja si comptem la bifurcació a Terrassa i Sabadell.
La gràfica següent explica com el ritme del creixement dels FGC ha estat el més destacat des del 1996 (inici de dades de l’Autoritat del Transport Metropolità, ATM), amb un creixement més que doblat, respecte del valor 100 del 1996. En canvi, Rodalies Renfe ha seguit, després del 2005, amb una atonia i una davallada que ja fa vint anys que dura i només ha assolit el 140% respecte al seu inici a 100.
El metro, que és també metropolità, però exclusiu del seu centre, ha crescut fins a la posició 170, mentre que el conjunt del bus (urbà i interurbà) ha assolit la posició 140, coincidint amb Renfe, tot i començar més tard (base de dades 100 del 2002).
Cert que aquests són valors relatius i que cal parlar de valors absoluts. I aquests ens diuen que a la data d’origen, 1996, els FGC representaven el 55% del passatge de Renfe, però a la data 2024 ja són el 83% (!) del seu pes. És espectacular que dues línies suburbanes atrapin el conjunt de Renfe en aquesta proporció. També FGC ha guanyat respecte al metro, que no deixa de ser una potent relació interna pròpia de la densitat de la capital. Si el 1996 els ferrocarrils representaven el 17% del volum del metro, el 2024 ja és del 21%, senyal d’una dinàmica regional que despunta molt més enllà del centre.
També en Bus podem fer carrera amb Rodalies, i si van començar essent el 90% dels usuaris de Renfe (2002), vint anys després (2024) ja l’ha guanyat amb el 123% del seu volum.
Sí, certament, Renfe té greus problemes, com els accidents d’aquests dies ens revelen, però el seu mal ve de lluny i prové del fet que no fa la funció metropolitana que caldria. Hauria de ser el rei de l’estructuració regional i no deixa de ser un actor en decadència.
La potència de Rodalies hauria de ser molt elevada, com demostra la seva extensió de línies, 474 kilòmetres respecte als 150 de FGC. Però Rodalies, en 40 anys de democràcia només ha crescut en el ramal a l’aeroport i en la connexió R8 de Martorell a Granollers, encara ara amb un sol servei a l’hora (!) i sense cap connexió amb les quatre línies que travessa.
Sí, certament, Renfe té greus problemes, com els accidents d’aquests dies ens revelen, però el seu mal ve de lluny i prové del fet que no fa la funció metropolitana que caldria
Les Rodalies no són res més que els ferrocarrils construïts al segle XIX per capitals catalans, ni més ni menys. Mentre que Madrid ha construït bona part de les seves Rodalies en democràcia. Però no tot és culpa de Madrid, la nostra responsabilitat és molt elevada. Cert que la gestió de les línies de ferrocarrils ha estat activa, però no hem crescut com calia, perquè l'esforç més gran ha recaigut en el metro. Però, més greu, durant dècades hem assistit ignorants i sense vigilància a una evolució de la qual no n’hem fet una reclamació prou sòlida. Sí, hem reclamat les inversions, i implorat el seu compliment, però la decadència de Renfe ni l’hem olorada ni denunciada.
Des del 2005 Renfe no fa el que toca a la regió metropolitana de Barcelona. És l’afer d’un Estat absent i d’una Catalunya inconscient.