Sembla que s'apropa l'estiu; arriba la temporada turística més intensiva, i aquesta setmana ens ha avançat un aperitiu d'allò que tenim entre mans. Obra de teatre en quatre actes i epíleg; els fets passen a Barcelona i a les Illes.
Primer acte: a Mallorca investiguen si la terrassa del Medusa Club Beach que es va esfondrar tenia el permís d'obra; al Col·legi d'Arquitectes no li consta. El protocol posterior ha estat el de sempre: condols oficials, minuts de silenci, laments, visita de les autoritats al lloc del sinistre, "l'ajuntament obrirà una investigació...". D'aquí a uns mesos o uns anys, ja veurem què passa. Aleshores sabrem si el propietari o el llogater o qui estigui al davant del negoci va realitzar legalment la remodelació fa uns mesos; si la terrassa era d'ús públic i es podia ballar a gust; si la capacitat de càrrega estava ben mesurada; qui és el responsable del desgavell; i qui indemnitza, per tant, als afectats, si és que finalment s'aclareix la cosa.
Les inspeccions a posteriori no serveixen per res
El que sí que és cert és que els quatre morts no podran escoltar la sentència i desitjo que els setze ferits estiguin presents per conèixer-la. Els bons governants són aquells que preveuen, que s'avancen als fets, que realitzen inspeccions constants per evitar que passin segons quines coses; no són aquells que comencen a fer la feina quan es produeix un incident, es treuen les puces de sobre carregant el mort a un altre o creen comissions per esbrinar les causes. Les inspeccions a posteriori no serveixen per res. Un edifici dels anys 60, a Platja de Palma, d'ús familiar reconvertit en restaurant i pista de ball al primer pis, ben bé hauria d'haver cridat l'atenció fa temps dels bons governants. Molts municipis de platja es troben en una situació semblant: velles estructures i infraestructures, capacitats de càrrega no mesurades, envelliment general dels serveis, controls tous, escassetat d'actuacions, improvisació de quasi tot quan arriben aquests mesos; no estem parlant de redreçament del turisme; malauradament ens referim a la feina del dia a dia que condueix a fets com el de la setmana passada a Platja de Palma.
Segon acte: a Barcelona, els cent manifestants contra la desfilada de Louis Vuitton al Parc Güell van fer soroll i paralitzar la zona, però representen a cent famílies del barri que no estan d'acord en atreure més visitants cap al Parc. En això coincidim. L'any passat van visitar-lo 4,4 milions, un 6% més que l'exercici anterior. Abans de la pandèmia es passejaven pels seus jardins, els edificis i el trencadís el doble de persones, uns nou milions de turistes. Aleshores n'eren masses; ara, 12.000 visitants diaris de mitjana ens sembla que també: tanta gent no dota per mantenir i millorar les condicions mediambientals d'aquest bosc modernista de 17,18 hectàrees, més encara tenint en compte l'important flux de la població dels barris perifèrics que l'han d'entravessar. En això tenen raó els veïns: el turisme no pot gentrificar i massificar els carrers del barri i encarir els preus de l'habitatge convertint-lo en un parc temàtic.
L'any passat van visitar el Parc Güell 4,4 milions de visitants
Ara bé, l'objectiu de la desfilada de la setmana passada no era, ni de lluny, atreure més visitants. Es tractava d'associar el Parc amb la moda, el luxe, la fantasia dels models; de reforçar el modernisme com a icona de la ciutat al costat d'indrets singulars del món, com ara les Piràmides, els Jocs Olímpics de París o la Copa Amèrica de Vela. I aquí discrepo absolutament dels veïns que protestaven. Ens interessa aquesta visió del Parc per revalorar-lo i posicionar millor la ciutat associada a la cultura i a la qualitat; si el sector es dedica a activitats d’aquest nivell es podran seleccionar millor els turistes, reduir la pressió sobre el territori municipal, i a la vegada s'obtindran marges de rendibilitat superiors.
Tercer acte: Carmen Thyssen i el Fons d'inversió Stoneweg han tancat un acord amb les famílies propietàries del cinema Comèdia per convertir-lo en un museu semblant al que té la baronessa a Madrid. Una notícia bona i una de dolenta. La bona és que es reutilitza un edifici emblemàtic i singular de la ciutat amb la presència d'un nou museu de qualitat. La dolenta és que es congestiona més el centre en un nou actiu que atraurà més gent quan ja està prou atapeït. Per cert, el fons d'inversió que acompanya a Carmen Thyssen és el mateix que va topar amb Ada Colau per l'Hermitage; llàstima que no es reprenguin les negociacions per instal·lar-lo a Barcelona; això sí lluny del centre de la ciutat.
Les obres de la Sagrada Família ja tenen data d'acabament; hi ha projecte i diners
Quart acte: vingui o no vingui el Sant Pare a beneir la finalització de les obres de la Sagrada Família, canonitzin o no a Gaudí, aquestes ja tenen data d'acabament; hi ha projecte i diners. És hora, doncs, d'abordar definitivament la indemnització als veïns que perdran la seva casa afectada per l'escalinata de la façana de la Glòria. L'ajuntament s'ha compromès a tancar en aquest mandat el tema de les dues mançanes del carrer Mallorca; fa temps que sap que ha de canviar el Pla General Metropolità de 1976.
Per la seva banda, la Junta de la Sagrada Família coneix quina és la seva responsabilitat en el finançament de les expropiacions. La setmana passada es va posar fil a l'agulla. Si avencen les negociacions al ritme actual, tindrem habitatges dignes per als veïns afectats i també la Sagrada Família definitiva amb l'espai necessari per a un temple d'aquesta magnitud.
Epíleg. Continuen les protestes contra el turisme massificat i barat. A Barcelona, Venècia, Eivissa, Canàries, Cinque Terre, Santorini, Mykonos... i en seguiran moltes altres, perquè el model satura molts indrets de costa i urbans, els degrada mediambientalment, els empastifa de gentrificació, augmenta els preus dels lloguers, modifica la manera de viure de les comunitats locals, i ofereix llocs de treball de baixa qualitat. Al final, els beneficis econòmics del turisme no compensen des d'aquest prisma, encara que a molts indrets n'han temptat un altre i funciona.