La pujada del salari mínim, un malson per als Centres Especials de Treball

Els Centres Especials de Treball donen feina a gairebé deu mil persones amb discapacitat a Catalunya

Centre Especial de Treball de l'ACUDAM | ACN Centre Especial de Treball de l'ACUDAM | ACN

La pujada del salari mínim interprofessional fins als 900 euros s'està convertint en un autèntic malson per als Centres Especials de Treball (CET), que a Catalunya donen feina a 9.885 persones amb discapacitat. La legislació estableix que el 50% del salari d'aquests treballadors està subvencionats per l'Administració i, amb la pujada del salari mínim, que cobren moltes d'aquestes persones, la quantitat que hauran de pagar de més pot fer insostenible la seva viabilitat econòmica tot i que les institucions públiques continuïn finançant la meitat del sou.

Més info: Territorialitzem el salari mínim interprofessional?

A Catalunya hi ha 551.400 persones amb alguna discapacitat certificada, de les quals 15.000 treballen, la majoria en algun dels 200 CET que hi ha. Davant d'aquesta situació, els Centres Especials de Treball alerten que la seva supervivència està en risc i recorden la funció social que fan per inserir en el mercat laboral persones que d'altra manera ho tindrien molt difícil.

Amb tot, aquesta mesura pot implicar que les persones amb un grau de discapictat més elevat quedin fora del mercat laboral. En canvi, aquesta modificació pot fer créixer els beneficis de multinacionals, que han aprofitat el sistema per crear centres especials de treball i contractar persones amb menys graus de discapacitat i que no comportin una disminució de la productivitat.

La viabilitat econòmica, en risc

"Ho veiem amb preocupació", reconeix Enric Cardús, vicepresident d'AMMFEINA, entitat que agrupa una vintena de centres especials de treball, sobre l'augment del salari mínim i les conseqüències pels centres especials de treball: "Una pujada en tres mesos de 22% de costos és un tsunami pel que fa a la viabilitat".

"Els Centres Especials de Treball no deixen de ser una empresa, que ven bens i serveis al mercat, i el mercat és dur i entén de preu, qualitat. La pujada en tres mesos del 22% del salari mínim interprofessional és una pujada de costos impressionant que no s'està podent repercutir als clients", destaca Cardús.

Màrius Puig: "Hi ha entitats que estaran en una situació d'insostenibilitat absoluta"

Núria Martínez, gerent de la Fundació Drissa, explica el seu cas: "Tenim uns 82 treballadors i la massa salarial ens ha pujat 189.000 euros. Suposant que ens donessin la meitat, queden 90.000 per cobrir. Als clients no els puc dir que augmento un 11% els serveis que faig". "No conec cap empresa que tingui un fons de contingència per fer front a un augment de la massa salarial del 22% d'un dia per l'altre", afegeix.

"Hi ha entitats que pràcticament estaran en una situació d'insostenibilitat absoluta, d'altres haurem tingut més possibilitats de generar reserves que ens permeten sostenir el projecte però menjant-nos les reserves", assenyala Màrius Puig, de la Fundació Fupar.

A més, aquest augment del 22% s'afegeix a un 4% de l'any anterior i a un 8% de fa dos anys. "És impossible mantenir-se amb aquestes xifres. Quin sector pot sostenir increments acumulats del 35% en tres anys", lamenta Puig.

Donar oportunitats a persones que estaven excloses

La LISMI és la llei estatal, aprovada el 1983, que contempla les subvencions pels salaris de les persones amb discapacitat. Un acord social i polític impulsat amb la voluntat de facilitar la incorporació d'aquests col·lectius en el mercat laboral. Un fet que, en alguns casos, pot ser impossible. "Molta gent són persones que mai han tingut feina i el mercat laboral mai els ha acceptat. Nosaltres donem una oportunitat a aquesta gent oferint feines adaptades a les seves capacitats. Tothom té dret al treball", reivindica Núria Martínez.

Més info: Diversitat funcional i empresa: una pedrera de superació

Una realitat que, segons l'Administrador de Fupar, "s'està esvaint" amb aquestes pujades de salaris mínims i la falta de finançament pels centres especials de treball. "Seria extremadament injust que els plats trencats els paguessin les persones amb més dificultat, que és la situació actual", afegeix Màrius Puig, que reclama, com a mesura extraordinària, que la subvenció del salari mínim arribi fins al 75% per poder fer front a l'augment del sou mínim.

A banda d'oferir una feina i la inserció en el mercat laboral, els centres especials de treball també realitzen una tasca social que va molt més enllà, com recorda Enric Cardús: "En el cas de la malaltia mental, volem fer valdre tot el que porta el treball, que està donant molt bons resultats. Els símptomes milloren, les recaigudes disminueixen, l'estrès de la família no té res a veure...".

Les persones més perjudicades

L'augment del cost que hauran d'assumir els centres especials de treballar provoca que, per mantenir la viabilitat econòmica, els treballadors hauran d'oferir una productivitat més elevada. Justament la subvenció prevista per la llei venia a suplir aquesta infraproducció que hi ha en alguns casos de persones amb discapacitat. Així, un risc és que les persones amb discapacitats més agudes siguin les més perjudicades.

Enric Cardús: "La por és que les persones més afectades quedin fora del mercat laboral"

"Les persones amb més discapacitat, que tenen malaltia més cronificada i l'afecta en el dia a dia, el risc és que es deixin fora del mercat", adverteix el vicepresident d'AMMFEINA, que resumeix: "La por és que les persones més afectades quedin fora del mercat laboral. Si no és amb suport públic, queden fora del mercat". Hi ha altres persones que no. Però algunes quan mires la vida laboral veus que fa molts anys que no treballen.

Així, Enric Cardús demana també una modificació de la normativa perquè les persones amb més grau de discapacitat es beneficiïn de més subvenció: "Les ajudes han de tenir certa correlació en funció del grau de discapacitat i les minves productives. Els casos més extrems s'han de valorar, que no sigui tarifa plana. Si no el que pot passar és que les persones que més ho necessitin quedin fora del mercat laboral"

Infrafinançament

Els CET reben 85 milions d'euros de finançament per les subvencions del salari, 50 dels quals provenen de l'Estat i 35 de la Generalitat. L'Estat reparteix els diners entre les comunitats autònomes segons la xifra de persones discapacitades, no de treballadors amb discapacitat. Això genera un dèficit de finançament que afecta especialment a Catalunya. A més, Màrius Puig assegura que, a final d'any, sovint no s'arriba a la subvenció del 50% i denuncia un infrafinançament crònic.

L'Administrador de Fupar dóna xifres d'un estudi que va elaborar fa uns anys però que manté relacions similars: "Ens trobem que per persona ocupada a Galícia pot rebre 8.000 euros i a Catalunya 2.000 i escaig. Catalunya està molt penalitzada. Amb tot, la Generalitat, única administració autonòmica que aporta diners per a aquest concepte, ha aprovat dotar de més diners per fer front a l'augment del salari mínim i poder subvencionar el 50%, tot i que el valor absolut que hauran de pagar els CET augmentarà un 11% igualment.

Núria Martínez: "El tercer sector està oblidat i infrafinançat"

La situació política de l'Estat també genera incertesa. I és que mentre el salari mínim s'ha aprovat per Reial Decret, l'augment de les subvencions han quedat a l'aire per la no tramitació dels pressupostos. "Ara hi ha pressupostos prorrogats, eleccions anticipades... Una situació de molta inseguretat i inestabilitat perquè no sabem si ens arribarà el 50% dels 900 o del salari anterior", lamenta Núria Martínez.

Amb tot, la gerent de la Fundació Drissa denuncia que, quan es prenen decisions de política general, mai es contemplen les persones amb discapacitat. "Amb ells no es pensa mai. El tercer sector ha estat oblidat i infrafinançat".

Multinacionals que s'aprofiten de la situació

Amb tot, la situació de vulnerabilitat no és igual per tots els centres especials de treball. I és que en els últims anys, moltes multinacionals i grans empreses han creat CET per oferir determinats serveis i gaudir de les subvencions. "Hi ha hagut una sèrie d'organitzacions que, com que hi ha ajudes que no ponderen el grau de discapacitat, han anat a buscar els sectors i aquelles persones que no tenen minva productiva per oferir serveis auxiliars en què no afecta la discapacitat. Han aprofitat aquesta disfunció del sistema per persones que no tenen minva productiva i no haurien d'estar en el treball protegit. Ha fet mal al sector", exposa Enric Cardús.

Núria Martínez: "Hi ha multinacionals que s'han aprofitat del sistema"

En el mateix sentit s'expressa Núria Martínez: "Hi ha empreses i multinacionals que s'han aprofitat del sistema. El diner públic és molt escàs i les ajudes haurien d'anar als centres especials de treball sense ànim de lucre, que realitzin projectes al territori i que tinguin associat un projecte social". Com a exemple posa el seu cas, en què han de competir en concursos públics amb multinacionals com Clece o FCC, que compten amb centres especials de treball, però disposen de molts més recursos per guanyar-los.

"Si els diners són escassos i s'han de repartir hem d'anar a persones amb més dificultats i entitats que no reparteixin dividends. Les multinacionals contracten persones amb graus de discapacitat molt més lleus", afegeix la gerent de la Fundació Drissa.

Màrius Puig: "En molts CET hi ha persones amb àmplia experiència laboral"

Així ho defineix Màrius Puig: "Hi ha CET, són empresaris que han vist en aquest sistema una oportunitat per incorporar persones amb discapacitat a baix cost. Les persones són l'instrument per fer-ho possible". Mentre pels centres especials de treball sense ànim de lucre i amb l'objectiu social per damunt d'altres, la pujada de salari mínim suposa un "cost inabastable". En canvi, per aquestes empreses poden implicar fins i tot més beneficis: "Si tenies treballadors amb certificat de discapacitat i ja li pagaves mil euros, i la subvenció és un percentatge relatiu del salari mínim, ells continuaran pagant mil euros i tindran més subvenció".

Tot plegat traeix l'esperit inicial de la legislació, afegeix el portaveu de Fupar: "Una de les premisses era incorporar persones en el mercat laboral que per causa de la seva discapacitat no s'han pogut incorporar en els mitjans ordinaris. Si avui mirem en molts CET, trobaríem que hi ha persones amb una àmplia experiència que provenen de l'empresa ordinària". Un exemple seria que una multinacional creï un CET pel servei de teleassistència i contractiu una persona que va en cadira de rodes: "Com limitaria la meva discapacitat en la meva part productiva? Faria la meva feina en plena productivitat. Si és així, quin sentit té que jo tingui la subvenció del salari".

Més informació
Cau el poder de compra del salari català, tot i estar en el seu màxim històric
El Govern espanyol aprovarà la pujada del salari mínim a Barcelona
La UGT desmunta els "falsos mites" del salari mínim
El salari mitjà puja fins els 1992,9 euros a Catalunya
Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit