El sector de la salut és, indiscutiblement, un dels pilars de l’economia catalana. D’acord amb l’Informe de la Bioregió 2024, el sector està conformat per més de 1.500 empreses -el 90%, pimes- i una norantena d’institucions de recerca, i va representar un 7,6% del PIB el 2024. Queda clar l’impacte econòmic de l’activitat, però també cal remarcar-ne la dinàmica activitat investigadora, com demostra la seva elevada presència entre els investigadors catalans més citats del món, recollits al Highly Cited Researchers 2025 de Clarivite.
Tant l’acadèmia com l’activitat mèdica final demostren una activitat bulliciosa, però com passa sovint en el món de la transferència de coneixement, no sempre s’aconsegueix que les prometedores idees nascudes al laboratori acabin arribant a la clínica o al quiròfan. “Durant molts anys, a la privada, vaig posar moltíssims productes al mercat. I m’he endut viatges monumentals per pensar que la ciència era el més important”, confessa el director d'Innovació i desenvolupament de negoci de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), Miguel Souto. “I ho és”, remarca, “però si vols convertir la recerca en un producte real, has de conèixer tot el que rodeja la ciència”, puntualitza.
És sota aquesta filosofia que l’IDIBELL va impulsar el 2023 la XarSmart, una xarxa conformada per 50 institucions del món de la recerca biomèdica i 72 grups de recerca que representen prop de 900 investigadors amb la voluntat de “donar les eines i coneixements als investigadors de tot el que han de fer” per gestionar amb èxit la transició al mercat. Entre els diversos projectes que té en marxa destaquen els Premis d’Innovació en Salut VTSO- XarSMART, uns guardons coorganitzats amb Viladecans The Style Outlets (VTSO) que no només valoren el potencial transformador de les solucions científiques que s’estan desenvolupant als grups de recerca d’arreu de Catalunya, sinó també “com és de conscient l’equip investigador de tot el que li falta per arribar al mercat”. “No serveix de res posar molts diners si no hi ha focus”, reclama Souto.
En aquesta quarta edició, la participació s’ha disparat de les 27 candidatures de l’any passat a les més de 70 de l’actual. I, davant de l’interès que ha suscitat dins de la comunitat científica i la voluntat de donar a conèixer els projectes a la societat, la XarSmart ha fet públics els deu finalistes. Una selecció, sense cap ordre concret, dels projectes d’investigació biomèdica considerats més prometedors no només científicament, sinó també amb més butlletes per acabar convertint-se en realitats.
Foresee, l’empoderament dels pacients cardiovasculars
A la Universitat Pompeu Fabra (UPF) trobem el primer dels deu projectes seleccionats com a finalistes dels premis i, per tant, com una de les investigacions més prometedores de Catalunya. Es tracta de Foresee, el projecte liderat per la doctora i investigadora del grup de recerca en Electrònica Biomèdica (BERG) Laura Becerra, que treballa en una plataforma de monitoratge remot d’insuficiència cardíaca. “És un sistema que intenta buscar l’empoderament del pacient”, explica Souto, ja que permet que “tant els pacients com les persones encarregades de monitorar-los puguin accedir a la informació clau i avançar-se a possibles patologies per evolucions no desitjades”.
El sistema consisteix en un sensor intravascular, flexible i sense fils, que permet recollir les dades cardíaques del pacient en temps real. Aquestes, després, poden consultar-se en una aplicació mòbil. “Ho veiem com una solució molt poc invasiva, que està molt ben protegida i en què hi ha una transmissió d’informació molt potent, segura i que fa que el pacient se senti acompanyat”, valora el director d’innovació i desenvolupament de negoci de l’IDIBELL. La iniciativa va captar el 2023 2,5 milions d’euros de finançament del programa EIC Transition del Consell Europeu d’Innovació (EIC), cosa que el va convertir en la primera proposta de la UPF que aconsegueix entrar en una convocatòria de la institució.
OnaKids, un test de detecció precoç de retards en el llenguatge
Continuant amb iniciatives basades en el desenvolupament de dispositius mèdics trobem OnaKids, una proposta liderada per l’equip del doctor Carles Escera del Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia de la Universitat de Barcelona (UB). La solució en què treballen és un test de cribratge neonatal pensat per detectar de manera més precoç els problemes de retard en el llenguatge. “Amb un dispositiu molt senzill, però molt eficaç, es fa una prova que ajuda a objectivitzar un diagnòstic molt precoç”, assenylaa Souto.
El punt innovador d’OnaKids es troba en la seva metodologia, que es basa en l’ús d’encefalogrames (EEG) que mesuren la resposta cerebral a sons de la parla des del naixement. La tesi dels investigadors és que això pot ajudar a predir el risc dels retards abans que es manifestin els símptomes clínics, cosa que ajudaria a iniciar tractaments més primerencs. Es tracta d’un dels quinze projectes finançats pels 1,295 milions d’euros de la convocatòria d’Ajuts d’Indústria del Coneixement 2025 de la Generalitat captats per la Fundació Bosch i Gimpera de la UB.
Foresee i OnaKids han ideat dispositius mèdics per millora el monitoratge cardiovascular i la detecció precoç de retards en el llenguatge
THOR: teràpies CAR-T universals i modulables
El tercer projecte del llistat fa el salt dels dispositius a les teràpies i, més concretament, dins del món de l’oncologia, “un dels big players” de la recerca biomèdica, d’acord amb Souto. L’escollit és THOR, una iniciativa encapçalada pel doctor Rafael Moreno, investigador principal del grup d’immunoteràpia de càncer de l’IDIBELL. Aquesta investigació pren de base les conegudes com a teràpies CAR-T, que consisteixen en l’ús d’unes cèl·lules immunitàries per combatre els càncers, i en presenten una versió universal i modulable que permet tractar diversos tumors des d’un únic banc cel·lular.
L’avantatge d’aquesta solució és que permet atacar una diversitat més gran d’afeccions sense haver de redissenyar constantment les cèl·lules, cosa que permetria reduir el temps d’espera dels processos i poder reduir-ne els efectes adversos.
TAR-NK, una millora de l’eficàcia de les quimioteràpies clàssiques
Continuant amb l’oncologia i el disseny de teràpies innovadores topem amb TAR-NK, el projecte coordinat per la doctora Aura Muntasell de l’Hospital del Mar Research Institute (HMRIB). En aquest cas, el seu enfocament és en un altre tipus de cèl·lules immunes, les conegudes com a cèl·lules NK, i la recerca gira al voltant d’aconseguir que aquestes siguin capaces de trencar la barrera d’immunosupressió dels tumors sòlids.
“La teràpia de TAR-NK es considera molt innovadora perquè pot ajudar a superar les resistències que experimenten els tractaments actuals, que dificulta que siguin eficaços”, desvela Souto. No estem, per tant, davant del disseny d’una nova molècula, sinó “d’estratègiques que ajudaran a ampliar el marc de pacients que poden tractar els tractaments actuals”. En concret, la investigació assenyala que potenciar la resposta immune del mateix organisme (on es troben de manera natural les cèl·lules NK) podria ajudar a duplicar o triplicar l’eficàcia de les quimioteràpies clàssiques. Novament, es tracta d’una iniciativa que ja ha captat l’atenció d’altres ulls: el mes de febrer, l’HMRIB va rebre 2,5 milions d’euros de l’Instituto de Salud Carlos III per dur a terme tres assajos clínics, un dels quals és la fase 1 de TAR-NK.
BrainMapp: el mapa del cervell per facilitar l’extirpació de tumors
A l’equador de la taula trobem BrainMapp, un projecte del qual ja n'hem parlat a VIA Empresa. Nascut al Centre de Visió per Computació (CVC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i liderat pel doctor Xim Cerdà, la seva proposta consisteix en un mapatge automàtic de les estimulacions elèctriques del cervell per facilitar les cirurgies cerebrals. “És una eina que busca preservar activitats claus del cervell, com el llenguatge i les habilitats motores, després de l’extirpació de tumors cerebrals”, defineix el director d’Innovació de l’IDIBELL.
La solució, basada en intel·ligència artificial, és capaç de crear una imatge cerebral dinàmica, en 3D i a temps real de l’òrgan que s’està operant, la qual vol reduir la dependència del registre manual que avui dia s’empra. “Quan vam veure com es feia, vam pensar que teníem els coneixements per millorar el procediment”, explicava a aquest mitjà el cofundador i CEO de la ja startup, Víctor Cepero. Els impulsors treballen ara per tenir tota la documentació exigida per la regulació enllestida a mitjan 2026, amb la previsió de tenir l’aprovació i poder sortir al mercat cap al 2028. “És un d’aquells projectes en què els creadors veuen que tots els problemes que hauran de superar no depenen només de la ciència”, subratlla Souto, citant exemples com “una regulació molt potent, la implementació en hospitals i el convenciment dels professionals”.
La IA d’AIINANE per optimitzar el temps dels anestesistes
El següent projecte repeteix institució d’origen (l’IDIBELL) i tecnologia base (intel·ligència artificial), però aplicat a un camp totalment diferent. Parlem d’AIINANE, la solució desenvolupada per l’equip liderat pel doctor Ancor Serrano que busca automatitzar i simplificar tot el procés de preparació previ a qualsevol cirurgia. “És una eina molt curiosa i forma part d’un problema ocult del sistema: la disponibilitat dels anestesistes”, apunta Souto. Aquests professionals no només estan presents durant les intervencions, sinó que també s’encarreguen de la feina prèvia de determinar si els pacients són aptes o no per rebre anestèsia parcial o total.
“Hi ha una sèrie de guies universals que segueixen els anestesistes que es poden informatitzar, i així fer un cribratge inicial”, desenvolupa Souto. Aquesta és la via per la qual opta AIINANE amb la intenció d’optimitzar l’eficiència preoperatòria i garantir decisions clíniques més segures. Aquesta solució vol ajudar a prioritzar el temps dels professionals en aquells casos que requereixin un coneixement més específic i professional i alliberar-los de càrrega treball. Al seu torn, Souto hi veu un gran potencial “ja no en hospitals grans, sinó en hospitals més petits i comarcals, on hi ha més tensió per carències de plantilla”.
Succipro: enzims contra les malalties inflamatòries intestinals
La següent iniciativa seleccionada com a finalista és SUCC2M, el projecte liderat per la doctora Isabel Huber de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) de Reus. L’enfocament d’aquest projecte, que va constituir-se com a empresa derivada el 2022 sota el nom de Succipro, són les malalties inflamatòries intestinals, que actualment fan servir tractaments costosos, poc efectius i amb efectes adversos greus. La seva proposta és emprar una teràpia enzimàtica d’administració oral, amb la qual s’ataquen tots els factors múltiples propis d’aquestes afeccions. “Si funciona, pot ser un abans i un després”, remarca Souto.
Un dels aspectes més destacats és la capacitat de millorar l’adherència del pacient al tractament, “un dels grans problemes” del món de la salut, segons el director d’innovació de l’IDIBELL. A més s’ataca un tipus de malaltia autoimmune que “et treu molta qualitat de vida” i provoquen “múltiples reingressos i baixes laborals”, de manera que millorar la seva situació es converteix en una prioritat tant de qualitat de vida com de bon funcionament del sistema sanitari.
Dermalflora: bacteris modificats genèticament per tractar l’acne
Millorar l’adherència als tractaments també és una de les prioritats de Dermalflora, el projecte liderat pel doctor Marc Güell, investigador del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la UPF. Aquesta iniciativa també ataca una malaltia autoimmune, en el seu cas, l’acne i la dermatitis atòpica. La diferència és que, en comptes d’enzims, opta per l’ús d’uns bacteris modificats genèticament per produir proteïnes terapèutiques de forma controlada i sostinguda.
“Aquesta tecnologia aprofita els mecanismes naturals de la pell per preservar la seva salut, com un microbioma equilibrat”, explicava la investigadora del projecte Nastassia Knödlseder en un comunicat de la UPF. “Equipa el bacteri seleccionat amb capacitats millorades”, continuava la coautora, “que li permeten produir compostos terapèutics in situ i aprofitar la seva capacitat inherent per migrar a les capes més profundes del teixit cutani”. El projecte, novament, també ha comptat amb finançament europeu, assignat el febrer de 2025 i també vinculat al programa EIC Transition del Consell Europeu d’Innovació, dotat de fins a 2,5 milions d’euros.
L'oncologia és el camp d'actuació de propostes com THOR, TAR-NK, BrainMapp o CARBOSing4Cancer
CARBOSing4Cancer, l’aposta per millorar la detecció precoç de càncer
Encetant la recta final, tornem a l’oncologia per conèixer CARBOSign4Cancer, la investigació liderada pel doctor Oscar Pozo de l’HMRIB. En aquest cas, els objectius són els càncers de pulmó, estómac i pàncrees, tres dels responsables de més morts per aquesta malaltia. La recerca se centra a millorar la seva detecció primerenca a partir de la detecció de marcadors clínics dels quals es té constància de la seva qualitat, però que costen de localitzar.
La solució per la qual ha optat l’equip encapçalat per Pozo es basa en un sistema de diagnòstic precoç simple, basat en anàlisis de sang, les quals permetrien duplicar la detecció global i quadruplicar-ne la detecció precoç. “Bona part de les morts són per diagnòstic tardà: si et detectem a temps et salves. Per això és tan important”, destaca Souto.
LiverColor: dades objectives per facilitar trasplantaments
El darrer dels deu projectes seleccionats per la XarSmart és LiverColor, la plataforma mèdica basada en intel·ligència artificial desenvolupada per investigadors de la UPF i el Vall d’Hebron Research Institute (VHIR) i liderat per la doctora Gemma Piella. En aquest cas, l’àmbit que es vol millorar és el del trasplantaments d’òrgans, concretament, del fetge. “”És com un Tinder”, compara Souto, “que ens ajudarà a optimitzar una cosa que és un bé escàs i del qual ens podem sentir molt orgullosos”.
A partir d’una simple fotografia de quiròfan, el sistema LiverColor podrà analitzar la salut de l’organ donat i determinar si és pate o no pel trasplantament amb una precisió superior al 90%. “Es vol dona una capa d’objectivitat al que avui és una decisió crítica subjectiva”, comenta Souto. L’equip preveu que amb aquesta solució es podrien arribar a destacar fins a un 50% dels fetges que abans s’haurien descartat.