Catalunya ha tingut tradicionalment un cor industrial. Les fàbriques tèxtils de principis del segle XX van impulsar el territori com un dels principals motors industrials del sud d’Europa. Tanmateix, amb el tombant de segle, els serveis han reduït el pes de la indústria a l'economia. Davant d’aquest escenari, en els pròxims anys el sector afronta el repte de continuar sent rellevant en un context canviant, en què la sostenibilitat i la tecnologia tenen un paper cada vegada més determinant i on els fons Next Generation poden ajudar, tal com van apuntar diverses veus després de la crisi de la covid-19. Per fer-ho el sector ha signat amb la Generalitat de Catalunya el Pacte Nacional per a la Indústria, una oportunitat única per reindustrialitzar el territori.
Aquest és el context del segon episodi de la nova temporada de L’empresa al dia, el pòdcast de VIA Empresa, que se centra en un sector en plena transformació. Oriol Alcoba, director d’innovació i transferència del coneixement a Esade i director general d’Indústria de la Generalitat entre el novembre de 2022 i el maig de 2025, és el convidat del segon episodi.
Punt d’inflexió per a la indústria catalana
Segons Alcoba, la indústria es troba en un “punt d’inflexió”. “Continuem comptant amb una sèrie d’actius molt importants i la indústria catalana és molt diversificada, amb capacitat exportadora. Tenim talent i tota una sèrie d’elements que no hem perdut i que ens situen en una molt bona posició”, afirma. Tot i això, adverteix que, al mateix temps, “els sectors més importants que tenim estan en plena transició” i, per aquesta raó, assenyala la necessitat de “prendre decisions” en àmbits com la descarbonització i la digitalització. “En l'àmbit de productivitat tampoc estem tan bé com hauríem d’estar”, agrega. En aquest context, defensa que calen decisions a curt termini en tecnologia i innovació per “sofisticar” la indústria. Si no es fa, augura “problemes” a mitjà termini.
En aquest sentit, una de les decisions estratègiques que s’han pres en aquest sentit és el Pacte Nacional per a la Indústria, que Alcoba defineix com un “full de ruta de país”, amb compromisos del Govern i un contracte amb els agents socials, la indústria, els agents del coneixement i les universitats, entre d’altres que dona estabilitat a mitjà i llarg termini al sector.
Alcoba valora positivament el missatge d’estabilitat a mitjà i llarg termini que transmet el pacte perquè la indústria ha de saber "cap a on anem" i ha de veure que el Govern i totes les institucions estan alineades amb un únic discurs, perquè recorda que quan es parla de política industrial no només es fa referència al que pugui fer la direcció general d'indústria, sinó també el Departament d'Empresa i Treball. "Decisions sobre el territori, energia, i fins i tot cultura, acaben tenint un impacte en les polítiques industrials. Per tant, un pacte al final ordena totes les polítiques de Govern, no només del departament que està encarregat d'ajudar a la indústria i, per altra banda, llança un missatge d'estabilitat a mitjà i llarg termini en un moment en què això és fonamental", afegeix.
"El VAB té una mica de trampa, perquè el pes de la indústria és un indicador relatiu, que no només es veu afectat per com creix en si mateixa, sinó en el conjunt de l'economia"
Tanmateix, adverteix que cal ser prudents a l’hora de marcar objectius com el Valor Afegit Brut (VAB) com el que es va marcar l'anterior pacte del 22%. En aquest sentit, assegura que malgrat que la indústria ha crescut molt en els últims anys, no ha quedat reflectit en aquest indicador perquè altres sectors com el turisme han crescut molt també. "El VAB és un d'aquells indicadors que tenen una mica de trampa perquè el pes de la indústria és un indicador relatiu, que no només es veu afectat per com creix la indústria en si mateixa, sinó en com creix en el conjunt de l'economia", adverteix.
Les línies d’actuació de la indústria catalana
Pel que fa a les línies d’actuació, el director d’Innovació i transferència del coneixement a Esade recomana dues estratègies clares: “sofisticar” la indústria que ja existeix (la indústria química, de l’automoció i agroalimentària, principalment) i invertir en sectors que actualment tenen un pes “anecdòtic”, però tenen una productivitat més gran, ja que és un dels indicadors on Catalunya surt més mal parada. En aquest sentit, valora el projecte InnoFAB, que considera clau per facilitar que la recerca que ja es genera arribi finalment al mercat. “És una inversió molt estratègica, ja que va, precisament, on tenim el forat”, explica.
“Necessitem polígons amb infraestructures adequades, generació d’energia distribuïda, connectivitat robusta, altres tipus de serveis i governança, que sovint la perdem de vista”
Durant la conversa, també insisteix, en línia amb el que apunta el director de VIA Empresa, Carlos Rojas, que per modernitzar la indústria cal començar pels polígons industrials. “Necessitem polígons amb infraestructures adequades, generació d’energia distribuïda, connectivitat robusta, altres tipus de serveis i governança, que sovint la perdem de vista”, afirma.
Un altre dels temes abordats és el paper transformador del Corredor Mediterrani, tot i que Alcoba adverteix que no és una “vareta màgica” i que, per si sol, no és suficient si no va acompanyat d’altres mesures com habilitar més sòl industrial i millor ubicat, amb millors infraestructures d'intermodalitat, entre altres.
La descarbonització industrial
En matèria de sostenibilitat, identifica dos extrems: d’una banda, la visió més ecologista, que rebutja qualsevol activitat que contamini, i de l’altra, aquella que prioritza l’activitat econòmica en detriment de l’ecologia. En aquest punt, defensa que l’important és que ambdues visions “dialoguin” i assenyala que, en general, la indústria ja ho està fent. També explica que el procés de descarbonització està avui més assumit per la gran indústria, que el veu com una necessitat per continuar sent competitiva, que no pas per les pimes, que sovint el perceben com un missatge “molt regulatori” que implica més despesa sense identificar-lo com una oportunitat per generar negoci.
Aquest plantejament el vincula directament amb l’ajornament de la descarbonització en el sector de l’automòbil, que, segons Alcoba, pot frenar la competència amb la Xina, un país que defineix com una “font enorme d’oportunitats”. En aquest sentit, defensa la necessitat de "posar-ho fàcil" a les empreses xineses perquè puguin produir des de Catalunya, tenint en compte que han avançat de manera en aquest procés.
El futur industrial a Catalunya
Mirant cap al futur industrial de Catalunya, Alcoba proposa apostar per nous sectors, però sense deixar de banda la sofisticació de la indústria tradicional catalana, qualificada per ell mateix com una “joia”. A més, per ell, Catalunya hauria d’apostar per sectors que tenen un impacte en altres productius com el dels semiconductors, els quals acaben impactant en una gran quantitat d’indústries. D'altra banda, també assenyala una altra palanca com la descarbonització amb tecnologia pròpia, per tal d'aprofitar per desenvolupar el sector.
D’altra banda, al pòdcast també es parla de la innovació i de si Catalunya està lluny d’un escenari on aquesta pugui florir, a partir d’un article publicat a VIA Empresa en què el mateix Alcoba afirmava que “la innovació floreix en territoris compactes, on la concentració d’agents i la qualitat de les connexions entre ells creen un efecte multiplicador”.
Sobre aquesta qüestió, assegura que “no estem tan lluny”, però adverteix que a Catalunya encara falta una connexió més gran entre empresa i universitat, i posa Corea del Sud com a exemple a seguir. En l’àmbit europeu, destaca Alemanya com a referent en la connexió entre coneixement i indústria.
“Tenim institucions que lideren la supercomputació, la fotònica o la genòmica i que ja acumulen una certa tradició en la generació de coneixement. Per tant, aquest coneixement, vulguis o no, comença a desbordar cap a la societat”
Tot i els reptes, Alcoba es mostra optimista i assegura que la generació de coneixement que s’està produint aquí està arribant a una certa “maduresa” que fa dues dècades no es donava. “Tenim institucions que lideren la supercomputació, la fotònica o la genòmica i que ja acumulen una certa tradició en la generació de coneixement. Per tant, aquest coneixement, vulguis o no, comença a desbordar cap a la societat”, recorda el director d’Innovació d’Esade.