Sant Cugat, B-30: la terra promesa

Durant les dècades posteriors a l'arribada d'Occident a Sant Cugat, el 1972, moltíssimes grans empreses hi han situat la seva seu

La seu d'Occident a Sant Cugat | Cedida La seu d'Occident a Sant Cugat | Cedida

El 1972, després de tres anys d’obres, va entrar en funcionament el somni d’un visionari. Ell es deia Jesús Serra Santamans i el seu projecte pioner va consistir a traslladar la seu central de la seva empresa fora de Barcelona, a l’altra banda de la serra de Collserola. El lloc triat va ser un territori verge al municipi de Sant Cugat, però lluny del nucli urbà, i avui a l’altra banda del feix d’autopistes que travessen la localitat (B-30, en denominacions més modernes AP-7 i E-15). L’empresa era Catalana Occidente (avui anomenada Occident), l’asseguradora que ell havia creat a partir de la fusió de les dues companyies que dirigia. En aquell moment podia semblar una idea estrambòtica, però el pas dels anys ha donat la raó a Serra Santamans perquè, en les dècades següents, aquell territori estès entre Bellaterra i Rubí es va convertir en la terra promesa de moltíssimes grans empreses que hi han situat la seva seu, o bé, un dels seus edificis més representatius. Per cert, tornant a l’autopista que creua el municipi de Sant Cugat, cal dir que aquella via va ser concebuda com a tercer cinturó de ronda de la ciutat de Barcelona (per això el número 30 a la seva nomenclatura) i va ser inaugurada el juliol del 1977, cinc anys més tard de l’arribada de l’asseguradora a aquelles contrades.

En paral·lel a la pica de Serra Santamans al Vallès, una altra entitat cabdal va establir-se a la zona; el curs 1971-72 va ser el primer que el campus de Bellaterra de la UAB va acollir alumnes a les seves instal·lacions. També, al costat de la UAB hi ha la seu central de l’empresa Applus, que no és més que l’evolució -un cop privatitzada- d’una institució molt important com va ser el Laboratori General d’Assaigs que van crear l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació el 1907. L’any 1987 van triar aquesta ubicació per ser a prop, precisament, de la UAB.

El curs 1971-72 va ser el primer que el campus de Bellaterra de la UAB va acollir alumnes a les seves instal·lacions

Al costat de l’edifici en forma d’estrella de tres puntes d’Occident hi ha la mútua laboral Asepeyo, molt vinculada a l’asseguradora dels Serra des dels seus inicis. A escassos metres de distància de totes dues empreses trobem una altra entitat de molt de pes, en aquest cas de caràcter públic, com és Televisió Espanyola, que s’hi va traslladar el 1983. Abans, i des de la fundació el 1959, la branca catalana de la televisió pública estatal havia ocupat l’edifici Miramar, a la muntanya de Montjuïc, que abans i després ha tingut funcions d’hotel.

Sense gairebé moure’ns de la plaça Xavier Cugat -una rotonda que dona accés a TVE- i a la mateixa avinguda Alcalde Barnils que separa els edificis d’Occident i d’Asepeyo, hi trobem una empresa molt rellevant del país, el fabricant de piscines Fluidra, que l’any 2020 va decidir triar aquest indret per centralitzar tots els seus serveis. Allà mateix, i precisament al carrer Jesús Serra Santamans, hi ha Palex, l’empresa de material mèdic fundada per la família Knuth a mitjan dècada dels cinquanta. Per cert, poca gent sap que Palex vol dir “Patatas Lechugas Exportación”, i és la família que va aprofitar una societat que ja tenia constituïda dedicada al cultiu de la patata per entrar al negoci dels fils de sutura. Veïna de Palex hi ha la gran multinacional danesa ISS Facility Services, coneguda aquí sobretot pels seus serveis de neteja i manteniment d’edificis. I sense deixar la zona, a l’esquena de l’edifici d’Asepeyo hi ha la central per a Espanya de la multinacional Cargill, una de les empreses familiars més grans del món (és la firma no cotitzada a borsa més gran dels Estats Units). Tot i no ser gaire coneguda pel gran públic, Cargill és un engranatge clau al mercat mundial de l’alimentació.

Exterior d'una oficina de Fluidra | ACN
Exterior d'una oficina de Fluidra | ACN

Si deixem els dominis d’Occident i ens dirigim cap al sud en paral·lel a l’autopista, ben aviat trobarem una de les instal·lacions clau del Vallès, com és la seu de la multinacional americana Hewlett-Packard, que el 1990 va decidir ubicar la principal planta de la Península a Catalunya i que, després de molts alts i baixos, continua aquí (la seu formal és a Madrid, però la factoria catalana sempre ha estat una de les més grans del món fora dels Estats Units). Val a dir, que un lustre abans d’obrir la planta de Sant Cugat, Hewlett-Packard va posar els peus a Catalunya amb l’obertura d’un centre a Terrassa. Sense moure’ns de lloc, direm que el 2008 Hewlett-Packard va fagocitar un veí de la zona, i és que aquell any van adquirir la propietat de la firma d’informàtica EDS (Electronic Data Systems), nord-americana, però d’arrel catalana. Diem això perquè l’entrada d’EDS a Catalunya es va dur a terme mitjançant la compra el 1996 de TecnoCaixa, l’empresa d’informàtica de “la Caixa”. Per cert, el fundador d’EDS, el 1962, va ser Ross Perot, a qui alguns els sonarà perquè va ser precandidat a les eleccions dels Estats Units el 1992 i el 1996. Aquest magnat americà va crear EDS després d’haver treballat com a venedor a la IBM, on va aconseguir amplis coneixements i, sobretot, molts diners.

Més info: HP rehabilita la Masia de Can Graells i crea un centre d'innovació i disseny

Pocs metres enllà de Hewlett-Packard trobem juntes un trio d’empreses que val la pena ressenyar: la primera és Roche Diagnostics, la filial d’estris de diagnosi mèdica de la multinacional suïssa del sector farmacèutic Roche, un dels principals laboratoris del món. La segona és la firma italiana d’il·luminació iGuzzini, té la seu social a un edifici molt espectacular en forma d’esfera de vidre i que es pot contemplar des de l’autopista. La tercera són els laboratoris Uriach, que des de 2022 ocupen l’edifici Sant Cugat Green. Aquestes oficines tenen una llarga història, perquè el 1993 van ser la seu del Deutsche Bank, que anys més tard se’n va anar i les va vendre. L’actual filial espanyola del Deutsche Bank és el resultat de la recompra a poc a poc -entre 1957 i 1994- del capital d’una entitat bancària molt antiga que va aterrar a Barcelona el 1904 amb el nom de Banc Alemany Transatlàntic i que era una filial del Deutsche Bank per a negocis a Llatinoamèrica.

Després de la Primera Guerra Mundial, l’entitat va passar a ser el Banc Comercial Transatlàntic, més conegut com a Bancotrans, que va ser expropiat per l’Estat espanyol, per després tornar a mans privades. La seu històrica era a la plaça de Catalunya, número 19, on va mantenir fins al 1961, quan els alemanys van aixecar un edifici corporatiu a la confluència de l’avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia, allà on avui hi ha apartaments de luxe (gentilesa de l’exalcaldessa Colau) i la Casa Seat, propietat d’una empresa, com sabem, també de capital alemany. El 1993, ja ho hem vist, van decidir mudar-se a Sant Cugat. Per cert, tornant a l’edifici Sant Cugat Green, cal dir que -tal com indica el seu nom- la seva ubicació és a tocar de l’antic camp públic de golf, que avui resta abandonat.

L’actual filial espanyola del Deutsche Bank és el resultat de la recompra del capital del Banc Alemany Transatlàntic

I parlant de bancs i avançant una mica més cap al sud, qui va obrir una seu corporativa (tot i que mai no ha estat la seu social) és el Banc Sabadell, que s’hi van instal·lar just una dècada després que els alemanys inauguressin les seves dependències a aquesta zona tan cobejada. A escassos metres del Banc Sabadell el que trobem són les dependències de Grifols International, una de les filials del gran grup farmacèutic català. Amb aquest recorregut a vista d’ocell hem arribat al límit administratiu de Sant Cugat, però el polígon de Can Sant Joan, on hi ha la majoria de les empreses i entitats que hem citat, encara continua dins del municipi de Rubí, on precisament hi ha una altra firma d’interès, com és Europastry, el gegant de les masses congelades fundat a Catalunya el 1986 per la família Gallés, vinculada a la cadena de forns El Molí Vell.

Costaria molt trobar algun altre indret amb una densitat tan considerable de grans empreses com aquesta franja de terreny entre Bellaterra i Rubí. Una mostra més de la fortalesa empresarial del país. 

Més informació
Els hospitals privats a Catalunya: temps de concentració
Digi, l'operador telefònic de moda
Bancs: a pitjor servei, majors beneficis
Avui et destaquem
El més llegit