La Federació de Productores Audiovisuals (PROA) ha enviat un comunicat per posar de manifest el desencís que ha provocat en el sector audiovisual el fet de no haver pogut remuntar "la situació negativa" que arrosseguen "des de la crisi del 2008". Segons la federació, els pressupostos del 2024 plantejats pel govern de la Generalitat havien de ser un avenç molt important per a la cultura en general i la indústria audiovisual en particular, "però la no aprovació i el final sobtat de la legislatura ens deixen en uns llimbs que genera incertesa i preocupació", han denunciat.
El pressupost previst per a Cultura era el més ambiciós de la història: 566 milions d'euros, l'1,7% sobre el pressupost total. I, concretament, el pressupost per a l’audiovisual hauria estat de 56,3 milions d'euros, dels quals 35,5 milions se centrarien en la producció pròpia.
El pressupost plantejat per al 2024 per al sector audiovisual hauria estat de 56,3 milions d'euros
Ara bé, amb la convocatòria d'eleccions anticipades, "hem fet un pas enrere", lamenten des de la PROA. No aprovar els pressupostos de la Generalitat significa que aquest any 2024 hauran de funcionar amb un pressupost prorrogat. "Això vol dir que, d’entrada, només disposem de les dotacions del punt de partida del 2023, no del que es va acabar executant", expliquen. És a dir, que en la línia de llargmetratges de ficció, per exemple, parteixen de 9 milions d'euros, i no dels 15 milions que es van acabar invertint l’any passat. La xifra prevista en els pressupostos del 2024 era de 16,2 milions d'euros.
Tot i que avançar les eleccions no afecta el calendari de convocatòries de les línies d’ajut, que mantenen la mateixa previsió de dates, sí que altera el calendari d’accions que han de passar pel Parlament, com és per exemple l’aprovació de la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya, que queda novament posposada, la Llei dels Drets Culturals o el reconeixement de la Filmoteca com a ens independent vinculat directament a la conselleria de Cultura.
La PROA critica també l'efecte dominó de la no aprovació dels pressupostos catalans en la resta de l'Estat, ja que ha implicat que s'aturi també la negociació dels pressupostos generals de l'Estat i, per tant, aquests també estiguin prorrogats.