Escolta l'article ara…
Inconformistes, constants i permeables. Els organitzadors de la Setmana del Llibre en Català fa mesos que pensen i repensen com fer que la gran festa de les lletres catalanes interpel·li nous lectors i esdevingui, d’una manera o altra, “l’excusa” perquè “Catalunya parli” de llibres. Aquest és un dels desitjos de Cristina Domènech, qui en pilota la direcció des de fa cinc anys: “Tothom l’ha de fer seva arreu: escoles, biblioteques, llibreries o casals d’avis. Tots haurien de preguntar-se què poden organitzar quan arriba la Setmana”, assenyala a VIA Empresa. I és que, en cas de fer-ho, cada iniciativa podria assolir xifres com les de la passada edició. La número 43 al passeig de Lluís Companys va tancar amb més de 120.000 visitants, un 20% més que l’any passat, i entre un 12 i un 15% més de facturació.
Tot plegat ha permès eixamplar l’espai i des d’aquest divendres fins al 27 de setembre s’hi despleguen més de 332 expositors i 282 segells en 9.000 metres quadrats. “Enguany esperem si més no igualar els resultats del 2025, no hi ha res que ens faci pensar que no serà així”, sosté Domènech. “La climatologia sempre és el que ens pot fer una mica la guitza, perquè el setembre és un mes plujós”, apunta Oriol Magrinyà, president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (Editors.cat) i director de la centenària Editorial Barcino. Magrinyà s’estrena enguany a la presidència de l'entitat, en substitució d’Ilya Pérdigo, que no es va presentar a la reelecció.
Més de 332 expositors i 282 segells es despleguen en 9.000 metres quadrats durant la Setmana del Llibre en Català
Més enllà del temps i la “intensitat” que reconeix viure al capdavant del nou càrrec, el nou president fa balanç sobre la salut del sector: “Travessem una emergència lingüística, i no ho dic només jo: no estem perdent parlants, però no en guanyem en la mateixa proporció que creix la població; per tant, el percentatge es dilueix, i això sociolingüísticament és greu", adverteix. “Ens preocupen els joves i les escoles, perquè hi ha una certa tendència a canviar de llengua", lamenta. “Així que la Setmana és un contrapunt d'optimisme", afegeix.
Un optimisme que, de fet, es tradueix en un múscul econòmic que consolida la cita “a la primera divisió” del sector. Per a aquesta edició, la Setmana compta amb un pressupost que gira entorn dels 700.000 euros, 100.000 més que l'any passat. “Fa un any vam fregar el milió d'euros de facturació”, apunta Magrinyà, i situa aquesta xifra en una balança “similar a la de la Fira del Llibre de València”, un certamen que el passat mes de maig va superar la fita del milió, tal com recullen els diaris locals com Levante-EMV. Magrinyà també ho compara amb la Feria del Libro de Madrid, l'esdeveniment més gran de l'Estat. Malgrat durar tres setmanes i facturar gairebé deu milions d'euros, "només és deu vegades més que la Setmana”, avisa. Ara bé, “amb Sant Jordi no ens hi podem comparar, és una altra història”, reconeix.
Tanmateix, hi ha qui sí que s’anima a comparar una cita amb l’altra. Bernat Reher, graduat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i cofundador de Mentrimentres, el pòdcast resident de la Setmana, assenyala que l’esdeveniment té una dinàmica econòmica i humana molt diferent de la del 23 d'abril. D'una banda, perquè “a les editorials els van molt bé les butxaques, ja que facturen net tot el benefici”. Un format que, segons Reher, reobre un debat etern sobre “el deute pendent amb el Gremi de Llibreters”, que “sovint considera que la fira l’està menystenint”.
“A la Setmana hi ha hagut grans baralles i discussions per agents internacionals, vendes o compres internes dins del sector. No deixa de ser un espai de trobada, i això no ho és el Sant Jordi”, exposa Reher. “Jo sempre dic que la Setmana és com un Sant Jordi en mode escape room: no t’hi pots escapar”, reflexiona. Una metàfora que, al cap i a la fi, també beneficia els llibreters, que aprofiten l’impuls mediàtic per promocionar l’allau de novetats de tardor fins a la campanya de Nadal.
Mentrimentres, biblioteques i els nous prescriptors digitals
Una de les novetats més destacades d’enguany és l’aterratge de la Casa de la Creació Digital, la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona que per primera vegada reconeix i integra els creadors de contingut que parlen sobre llibres en català des de TikTok o Instagram. Es tracta de la figura del prescriptor digital, que avui és decisiu per a la descoberta de títols entre el públic més jove: “És una prova pilot i veurem com va, però estem molt contents amb aquesta aposta”, explica Domènech. No obstant això, aquesta no és l’única prova que hi ha sobre la taula. El sector llibreter podria tenir-ne una de pròpia, però Domènech encara no pot avançar-ne els detalls.
Entre els pòdcasts literaris que reforcen la permeabilitat de la Setmana, un dels que ja s’ha guanyat el passi a l’etiqueta de “resident” és Mentrimentres. El projecte, nascut l’any 2020 en plena pandèmia de la covid-19, uneix un grup d’estudiants d’Humanitats de la UPF que va començar a enregistrar converses “sense massa estructura”, recorda Reher. Amb el pas dels anys, el pòdcast ha pres forma d’episodis monotemàtics i entrevistes de fons.
El 2022, en un context encara marcat per les restriccions sanitàries, el grup va demanar a la Setmana un petit espai per enregistrar entrevistes. Domènech els va sentir i va veure-hi una oportunitat. Des d’aleshores, Mentrimentres no ha faltat mai a la graella: “És un win-win”, descriu Reher. “En Bernat ja és de la casa, és un noi molt vàlid”, assegura Domènech.
Val a dir que el projecte no té ànim de lucre i mou uns 5.000 euros anuals. Pel que fa a l’impacte, el pòdcast registra audiències “similars a les d’un programa d’iCat: uns 2.000 subscriptors reben la notificació cada setmana i entre 300 i 500 persones escolten cada episodi durant un mes”, relata Reher. “No som un format massmedia com un Bernat Dedéu o l’Illa de Maians pel que fa al contingut, perquè sovint enregistrem entrevistes d’una hora o més”, explica.
Des del vessant més públic, la xarxa de Biblioteques de Barcelona també hi juga un paper actiu a través de Ràdio Maconda, una projecte radiofònic comunitari impulsat des de la Biblioteca Gabriel García Márquez. Nascuda el 2022, la iniciativa ha esdevingut una plataforma de difusió cultural i promoció de la lectura: entre el 2023 i el 2025 ha emès 184 hores de contingut, ha superat els 300 episodis i acumula prop de 10.000 oients amb espais com El Chinchorro -dedicat a la literatura llatinoamericana- o L'Aparador Intempestiu, en què autors com Alberto Manguel, Marta Carnicero o Jordi Puntí repassen deu llibres que els han marcat.
Avui, la figura del prescriptor digital és decisiva per a la descoberta de títols entre el públic més jove. “És una prova pilot i veurem com va, però estem molt contents amb aquesta aposta”, explica Domènech
Montse Pozo, tècnica del departament d’acció cultural i educativa de Biblioteques de Barcelona, posa l’accent en els nous hàbits de consum: “La divulgació de la literatura avui es fa a través d’aquests mitjans: pòdcasts, Instagram, YouTube o el fenomen del BookTube”. Malgrat que el context laboral del sector bibliotecari fa mesos que ve marcat per les mobilitzacions i la vaga a la capital catalana, Pozo té clar que el micròfon a la Setmana s'ha de mantenir al marge de la polèmica per centrar-se estrictament en els llibres: “Davant els recents resultats de l’informe PISA, el que cal és encomanar ganes de llegir, d’apropar la literatura a la gent i de comprar llibres”, recalca.
Créixer sense fer-se més gran
L’actual emplaçament al passeig de Lluís Companys ha marcat un abans i un després per a la Setmana. Els organitzadors coincideixen en el fet que l'antiga etapa al Moll de la Fusta “quedava una mica aïllada i reservada als lletraferits". Ara, el trasllat a l'Arc de Triomf des de fa tres anys ha obert la fira a tota la ciutat. "Estar al centre és molt bo per a nosaltres i per a Barcelona, i més en plena celebració de la Mercè. Hi ha molt bona convivència", comenta Magrinyà.
Aquest atractiu, però, topa amb dues limitacions que no tenen massa a veure amb el component econòmic: l'espai i la resistència física. D'una banda, el passeig ja no permet assumir més metres quadrats per motius de seguretat i comoditat. “No podem més, l'espai és el que és, així que no espereu una gran notícia d'ampliació l’any vinent”, sentencia Domènech. “Podríem posar espais als laterals, però ens estaríem contraprogramant”, complementa Magrinyà. De l’altra, els deu dies de durada porten al límit la logística dels editors, que, des de l’experiència del director de Barcino, han d’assumir el muntatge i el desmuntatge de les parades.
Però la idea d’obrir la Setmana ja incorpora 25 itineraris literaris al programa, dos dels quals se celebren fora de Barcelona. El primer va tenir lloc a Tortosa, on Arturo Gaya va conduir una passejada pels espais que travessen els seus relats i la seva memòria personal. Quedem a Baratijas! era la crida per trobar-se a la històrica botigueta de joguines de la baixada del Pont. El segon, tindrà lloc el pròxim dimecres 23 de setembre a Calonge, amb l’autor Miquel Fañanàs i l’arqueòleg Marc Bouzas a les excavacions del Collet.
La fita internacional
I d’itineraris a viatges en avió només hi ha un pas quan es busca més exposició internacional. El gran repte, doncs, també rau a aconseguir centralitat quan visiten la ciutat perfils de primer ordre. La directora de la Setmana exposa la bretxa de recursos respecte als grans grups en llengua castellana: “Segells com Salamandra tenen un poder de convocatòria i de pressupost molt més elevat. Poden reservar l’agenda amb mesos d'antelació per a autors com Zadie Smith o Édouard Louis. En això, no en tinguem cap dubte, sempre estarem per sota”, admet. “Que el primer acte de la Zadie Smith a Barcelona sigui al CCCB i no a la Setmana demostra que aquí encara tenim feina per fer”, conclou.
Domènech: “Segells com Salamandra tenen un poder de convocatòria i de pressupost molt més elevat. En això, no en tinguem cap dubte, sempre estarem per sota”
A aquesta diferència de recursos s'hi afegeix la dinàmica de venda habitual que descriu Magrinyà: “Competir amb el llibre en castellà costa perquè el llibreter creu que, si hi ha dues versions, la castellana la podrà oferir al 100% del públic”, descriu. En definitiva, i per fer tots els deures i capgirar la truita a les creences, Magrinyà reivindica la necessitat de donar més visibilitat al sector editorial d’altres territoris de l’Estat, com ara el País Valencià: “Si volem que ens reconeguin, nosaltres també hem de fer aquesta feina”. Per la seva banda, Domènech recorda que la salut del sector depèn de cuidar des dels grans grups fins als segells més petits. Perquè només una oferta àmplia, diversa i internacionalment connectada permetrà que la Setmana continuï brollant amb força.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat